Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

L'Estil Literari de V.A. Estellés i els seus Recursos Retòrics

L'estil de V.A. Estellés és molt polifacètic, emprant principalment un llenguatge proper, col·loquial i directe, sense abandonar, però, alguns elements cultes. Aquests elements són heretats dels autors clàssics castellans i catalans, i també es basen en la seva interpretació del realisme històric.

Estellés mostra un sentiment de poble molt important. En molts poemes, destaca la importància de representar el seu poble de manera fidel. Un exemple clar és "Un entre tants", on s'inspira en una lletania i representa el poble mitjançant un recurs que s'assembla a la resposta d'un oficiant religiós.

També podem trobar exemples d'aquest estil en "Assumiràs la veu d’un

Trobadorisme i Literatura Catalana Medieval

Els Nostres Trobadors

Guiyem Cabestany

(Final segle XII - 1212) Les biografies provençals el van fer protagonista d'una llegenda: es va enamorar d'una dama noble casada i va ser correspost per ella, però van ser descoberts pel marit. Aquest va trobar Cabestany un dia que passejava sol pel bosc, el va matar, li va treure el cor i el va donar a menjar a la seva dona; en saber-ho, ella es va suïcidar. El seu poema més cèlebre és la cançó Lo dous cossire.

Guiyem d'Berguedà

(1130 - 1196) Va tenir una existència agitada, envoltada d'amors il·lícits i dedicada a combatre els seus veïns. Els poemes més extraordinaris d'aquest autor són el Plany per la mort d'en Ponç de Mataplana.

Cerveri de Girona

(

Trencament dels cànons de bellesa i tòpics literaris

Francesc Vicent Garcia, en aquest sonet, trenca els cànons de bellesa femenina de l'època. Segons el tòpic literari de la "descriptio puellae", la dama havia de ser rossa (amb altres trets com pell clara i ulls grans). En canvi, la dama que ens presenta l'autor és completament morena.

També hi podem observar com el tòpic literari del "locus amoenus" no es compleix, ja que la situació transcorre en un simple terrat i no descriu el paisatge ideal (enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia).

Influència lingüística i arcaismes

Es nota que el poema està influït per la llengua castellana perquè utilitza castellanismes com: hermosa o tregües. També podem observar que el...

Ausiàs March: vida i obra

Ausiàs March (poeta sincer), s. XIV-XV. Frase seva: «Jo escric, llevant a part l'estil dels trobadors».

Deixa a part l'ús d'occità, el tractament de la dama i el concepte d'amor. Malgrat això, el trencament d'Ausiàs March amb la tradició trobadoresca no va ser total, ja que el poeta segueix l'estructura de les cançons trobadoresques.

8 versos; decas estrofes amb una tornada de 4 versos i d'un senyal.

Producció poètica

Producció poètica. Producció literària d'Ausiàs March: té 128 poemes, la majoria sobre l'amor. Al llarg d'aquesta obra trobem la presència d'un jo líric que assegura que les seves paraules són el fruit d'una profunda i sincera introspecció.

Classificació dels cants

Els cants es classifiquen...

Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets

És la primera de les Quatre Grans Cròniques.

Datació i Autoria

Sembla que es va redactar entre el 1240 i el 1274 (segle XIII), però la versió que se’n conserva prové d’uns manuscrits del 1343 i del 1380 (segle XIV).

Jaume I la va inspirar i la va dictar a alguns homes de lletres, que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.

Contingut i Veracitat dels Fets

La crònica narra els fets més importants de la vida del monarca, explicats per ell mateix, des del seu naixement (1207) fins a la mort (1276), incloent-hi antecedents dels regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic.

Hi ha moments en què la crònica es converteix en una confessió i el mateix rei explica situacions...

Llibre dels Fets (Crònica de Jaume I)

• És la primera de les quatre grans cròniques.
• Composició: Sembla entre 1240 i 1274. Les còpies conservades són de 1343 i 1380.
• Jaume I la va inspirar i dictar.
• Narra la vida del monarca.
• Explica situacions molt personals.
• Fets verídics, però omet allò que li és desfavorable.
• Visió: Cristiana, patriòtica i d’exemple a seguir.
• Es divideix en quatre parts.
• Narrada en primera persona (el Nós majestàtic).
• Abunden les escenes de guerra.
• Estil: Viu i ràpid.

Crònica de Bernat Desclot

• Data de composició: 1283-1288, per Bernat Desclot.
• Protagonista principal: Pere II el Gran.
• Centrada en l'expansió de la Corona d'Aragó a Itàlia.
• Narra la invasió de Catalunya pels francesos.
• Destaca per la seva objectivitat.
• Gran

Narcís Oller: Realisme i Naturalisme

El context literari

• Realisme: Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX que va donar lloc a algunes de les novel·les més importants de la literatura moderna. Va donar lloc al Naturalisme.
• Obres clau europees: El roig i el negre (Stendhal), Madame Bovary (Gustave Flaubert), La comèdia humana (Honoré de Balzac), Guerra i pau (Lev Tolstoi), Crim i càstig (Fiodor M. Dostoievski) i David Copperfield (Charles Dickens).
• Naturalisme: Corrent creat a França per Émile Zola que pretenia furgar en les causes biològiques i ambientals del comportament humà. Va ser representat a Espanya per Galdós o Clarín.
• Narcís Oller: És el màxim exponent de la novel·la realista i naturalista en llengua

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona, va passar per moltes universitats i es va establir a València, on va assolir una gran influència religiosa i política. El seu objectiu era divulgar el coneixement entre les classes burgeses. Va escriure rondalles, miracles i cròniques.

L'obra

La major part de la seva producció està escrita en català i és una de les més extenses de la nostra literatura, a més de ser una de les més llegides, divulgades i traduïdes.

• Llibre de les dones: És un manual d'educació per a les dones, d'acord amb el seu estat civil.
• Llibre dels àngels: És un estudi sobre la naturalesa dels àngels.
• Vita Christi: És una biografia de Jesucrist.
• Lo Crestià: Obra de caràcter enciclopèdic en què pretenia

Ramon Llull: El Filòsof Missioner

Ramon Llull fou educat com a cavaller i freqüentà la cort com a senescal del rei Jaume II de Mallorca. Es casà amb Blanca Picany i tingué dos fills. Cap als trenta anys va experimentar un canvi espiritual profund a causa d'una visió de Jesucrist crucificat, la qual el va impulsar a deixar els seus béns, abandonar la família i començar una vida religiosa.

Els tres ideals de la seva vida

Tres grans ideals van guiar el seu treball de predicació religiosa:

• La tasca missionera i la conversió dels infidels.
• La composició de llibres doctrinals que divulguessin la fe cristiana.
• La sol·licitud a papes i reis de fundar escoles per formar futurs missioners.

Formació i obra literària

Va dedicar nou anys a la seva...