Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Fonologia i Fonètica

Fonologia

• Analitza el sistema de la llengua.
• Determina les unitats funcionals del sistema.
• Unitat pròpia: el fonema.

Fonètica

• Analitza l'ús del sistema de la llengua.
• Estudia la producció, percepció i estructura del so.
• Unitat pròpia: el so.

Característiques dels fonemes

• Abstracte.
• Mínima unitat.
• Distintiva: segons el mode d'articulació, punt d'articulació i sonoritat.
• Funcional.
• No significativa.

Al·lòfons

Qualsevol realització fonètica d'un fonema.

L'assaig

Gènere en prosa, no narratiu. S'enfronta lliurement a problemes ben diversos d'ordre filosòfic, polític, etc., però amb voluntat de creació literària i el propòsit, més o menys explícit, d'aprofundir en el coneixement de l'home i amb una certa pretensió moralitzadora....

Segle XIX: Romanticisme-Renaixença (1a meitat) i Realisme i Naturalisme (2a meitat)

(Autors destacats: Verdaguer, Guimerà i Oller)

Romanticisme

Principis del segle XIX. Proposa un art que sigui fruit de la inspiració i de la rauxa, i que no estigui sotmès a cap norma. El sentiment torna a ser el motor de l'activitat creadora de l'artista. La llibertat i l'individualisme defineixen també l'estètica romàntica. Models literaris de l'Edat Mitjana.

En una primera època, el romanticisme té un caràcter conservador, medievalitzant i evasionista. Però a Catalunya predomina el segon romanticisme, el liberal, que difondrà idees de caire sociopolític i propugnarà canvis en la societat. L'exaltació de la llibertat conduirà al despertar dels...

Ramon Llull: Pare de la prosa catalana

Ramon Llull és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar temes de filosofia, ciència, entre d'altres.

Això ho fa principalment per motius didàctics, ja que el seu objectiu és convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana i, per fer-ho, necessita el suport dels seus, a més de promoure el cristianisme entre els propis cristians. Escriurà en llatí, àrab i català.

Va ser el primer que normativitzà el català. Va haver de fer el gran esforç de crear un model de llengua literària i, per això, es va basar en la sintaxi llatina, la creació de nous mots i l'adopció de cultismes a partir...

Verbs irregulars i formes verbals

A continuació, es detallen algunes formes verbals (gerundi i participi) i observacions gramaticals:

• Admetre: admetent, admès | Plaure: plaent, plagut
• Atendre: atenent, atès | Poder: poder, podent
• Aparèixer: apareixent, aparegut | Prendre: prenent, pres
• Aprendre: aprenent, après | Pretendre: pretenent, pretès
• Beure: bevent, begut | Resoldre: resolent, resolt
• Caldre: calent, calgut | Riure: rient, rigut
• Caure: caient, caigut | Sofrir: sofrint, sofert
• Cobrir: cobrint, cobert | Suspendre: suspenent, suspès
• Complir: complint, complert | Tenir: tenir, tingut
• Conèixer: coneixent, conegut | Treure: traient, tret
• Córrer: corrent, corregut | Valer: valent, valgut
• Coure: coent, cuit/cogut | Venir: venint, vingut
• Dependre:

Literatura d'Entreguerres: Context i Característiques (1918-1939)

Aquesta literatura es va escriure durant el període comprès entre la Primera i la Segona Guerra Mundial (1918-1939).

• Es manté la intenció de modernització iniciada en èpoques anteriors (Renaixença i Modernisme).
• Es busca la perfecció formal, amb la intenció de crear una obra ben feta tant en la forma com en l'estil.
• Clara voluntat de renovació de les formes literàries.
• Canvi en el paper de la dona: no només crea literatura, sinó que també en consumeix.
• Hi ha una radicalització política que afecta profundament la societat.
• Sorgiment del nou art: l'Art Popular i de Masses. Aquest art és accessible a tothom.
• Les dues tendències literàries principals són el Noucentisme

El Modernisme: Renaixement Cultural Català (1892-1911)

El Modernisme va sorgir a Europa a finals del segle XIX i principis del XX, marcant un període clau (1892-1911) per a la cultura catalana. Aquest moviment pretenia:

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua catalana en el vehicle principal d'expressió.

Característiques del Moviment Modernista

El Modernisme es distingeix per una estètica particular:

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme en les decoracions.
• Gust per l'asimetria.
• Presència de la natura i els sentits.

Una visió crítica del món rural assenyalava que el món de la pagesia dificultava la modernització...

Característiques de les Cròniques

• El fervor monàrquic i patriòtic envers la corona catalanoaragonesa.
• La seva internacionalitat política, justificant les decisions dels reis catalans.
• La voluntat didàctica de deixar constància dels fets i servir d’exemple.
• Ser el retrat d’un moment històric.
• Els trets d’oralitat i la utilització d’un llenguatge viu i directe.

Cròniques i Èpica

Les nacions solien tenir una èpica, la narració dels seus fets històrics i gloriosos a través d’herois emblemàtics, reals o imaginaris. Quan la corona d’Aragó es va expandir per la Mediterrània (segles XIII-XIV), hi va haver un moment d’eufòria en tots els àmbits, i la literatura va celebrar les gestes heroiques del moment. No es conserven textos...

L'Escola Mallorquina: Definició i Context

S'entén per Escola Mallorquina un conjunt de poetes mallorquins que produeixen la seva obra entre el 1900 i el 1950 aproximadament. Es tracta d’un fenomen literari mallorquí, estrictament poètic, que es caracteritza pel rigor formal, el paisatge com a tema recurrent, el classicisme, la contenció i l’equilibri. El terme “Escola Mallorquina” aparegué el 1873 en la Revista Balear, però amb un sentit molt ample. Segueixen el model de poesia de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, precursors i promotors del moviment.

Miquel Costa i Llobera: Vida i Trajectòria

Un dels autors més destacats de l’Escola Mallorquina és Miquel Costa i Llobera. Fou poeta, traductor, prosista i orador. Fill d’una...

El Teatre Revolucionari durant la Guerra Civil (1936-1939)

Durant els anys de la guerra (1936-1939), en l'àmbit del teatre revolucionari, la CNT i la UGT pugnaren per fixar les bases d’un possible teatre que, malauradament, va mancar de validesa i, sobretot, de solidesa teatral i literària.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Vida i Obra

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - El Brull, Catalunya, 1938) va morir prematurament de tuberculosi. Va deixar tres reculls d'una seixantena de poemes:

• Nou poemes
• Quadern de sonets
• Imitació del foc

La seva obra influirà notablement en els joves poetes mallorquins de postguerra i en figures clau com Salvador Espriu.

Formació i Influències Literàries

A l'Institut Balear va tenir com a professor Gabriel Alomar...

Tirant lo Blanc: La novel·la total

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del cavaller Tirant. L'obra serveix a un ideal magnífic pel qual sospirava la societat cristiana del segle XV: alliberar l'Imperi Grec (Constantinoble) del setge dels turcs, expressant l'ideal del cavaller d'acord amb una mentalitat fonamentalment medieval.

Mario Vargas Llosa va considerar el Tirant una «novel·la total» pel fet d'incloure moltes obres reunides en una sola, ja que conté elements de la novel·la cavalleresca, històrica, militar, de costums, eròtica i, fins i tot, psicològica i realista.

Estil i estructura

La novel·la combina dos estils:

• El solemne i culte: Subjecte a la prosa renaixentista i a la «valenciana