Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El Moviment Humanista

Humanisme: Moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi social i religiosa del pensament medieval (antropocentrisme).

Autors Destacats de la Literatura Catalana Humanista

Bernat Metge (1346-1413)

Va ingressar com a funcionari de la cancelleria reial, ascendint fins al càrrec de secretari reial, el més important de la cort. Quan Joan I va morir, Bernat Metge estava implicat, va ser destituït i empresonat. Durant aquest temps, va aprofitar per escriure la seva obra més transcendent: Lo Somni, per aconseguir de nou la confiança del rei Martí I. Més tard, va ser rehabilitat com a secretari fent tasques de confiança pel rei.

Els seus textos reflectien la nova actitud humanista, la...

La literatura i la cultura urbana del segle XIV

• Les cròniques de Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós són del segle XIV.
• Es desenvolupa una literatura més urbana, fruit de la consolidació d'una societat més burgesa i de ciutat.
• L'aparició de canvis no implica que tota la societat s'hi sumi de manera immediata.
• Al segle XIV van conviure estils, autors i obres conservadores amb noves tendències.

Context històric

• Durant el segle XIV es consoliden i s'aprofundeixen els canvis iniciats als segles XII i XIII.
• Es produeix una major possibilitat de canvis d'estat social.
• Hi ha una representació activa de les ciutats en les Corts.
• Es produeix un gran desenvolupament de les rutes comercials.
• Les ciutats creixen i adquireixen un protagonisme creixent.
• Desenvolupament

L'Obra de Ramon Llull: Estructura i Propòsit

L'obra de Ramon Llull es divideix en quatre grans parts. A continuació, explorem la primera secció: les obres narratives.

1. Obres Narratives de Ramon Llull

Aquesta secció inclou dues novel·les fonamentals, considerades les primeres escrites en català:

• Llibre d'Evast i Blanquerna
• Llibre de Meravelles

Llull utilitza la narrativa per transmetre el seu pensament de manera més accessible per a aquells que no estan iniciats en teologia i filosofia, difonent així el seu Art. Els personatges d'aquestes obres viuen d'acord amb l'ideal de vida proposat per Llull.

Llibre d'Evast i Blanquerna: L'Ideal de Vida Cristià

Aquesta obra és una autobiografia utòpica on Llull exposa el seu ideal de vida. Conté abundants...

Orígens i Evolució de la Llengua Catalana

Del Llatí al Romanç: Fites Clau

• Segle IX: Ja s'havia produït la transformació del llatí en les llengües romàniques. El Concili de Tours (813) va ordenar la traducció de les homilies.
• A mitjan segle XII: Primera manifestació escrita en romanç català amb el Llibre Jutge, traducció del Forum Iudicum.
• Finals del segle XII: Es conserva un document religiós important: les Homilies d'Organyà.
• Rei Jaume I (1276): Va ordenar la redacció de documents legals en romanç.
• Segle XIII:
  • Textos jurídics destacats: el Llibre del Consolat de Mar i els Furs de València.
  • Primeres mostres de prosa historiogràfica: el Llibre dels Fets de Jaume I i la Crònica de Bernat Desclot.
• Segles XII i XIII: Comencen a aparèixer

La Prosa Catalana dels Segles XIII al XV

Les Quatre Grans Cròniques: Història i Justificació

Els segles XIII i XIV, etapa de màxima expansió catalana per la Mediterrània, van veure l'escriptura de les Quatre Grans Cròniques. Aquestes són extenses narracions en prosa sobre fets històrics dels reis de la dinastia catalanoaragonesa, amb la intenció de deixar constància d’aquests esdeveniments.

• Origen: L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta.
• Finalitat: Informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques.

Cròniques Destacades per Segle

Segle XIII

• El Llibre dels Feits (o Crònica de Jaume I)
• La Crònica de Bernat Desclot (Sobre Pere II, el Gran)

Segle XIV

• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica

El Noucentisme

El Noucentisme va significar la pujada al poder de la burgesia catalana. Van defensar un retorn a les normes que ja havien regit moviments com la Renaixença, apostant pel retorn als clàssics.

Es va crear la Mancomunitat de Catalunya, que va promoure la creació d’escoles, biblioteques i museus. Es diferencia del Modernisme en l’estètica i la ideologia (ex. Eugeni d’Ors).

Pensament d'Eugeni d'Ors:

• Exaltació del present: voluntat de sentir-se del nou segle.
• Imperialisme: recuperació i unificació del pensament.
• Arbitrarisme: domini de l’ésser humà sobre la naturalesa.
• Classicisme i mediterranisme: perfecció formal de l’obra d’art.
• Exaltació de l’obra ben feta: perfecció formal de l’obra.

Josep Carner

Considerat...

Corrents ideològics del Modernisme

Regeneracionisme: Demana un canvi social i polític per "regenerar" la societat, i pretén provocar-lo a través de l'art. Jaume Brossa en fou un gran defensor.

Esteticisme: Fonamenta la transformació de la societat a través de l'art des d'un punt de vista estètic, entès en un sentit ampli: arts plàstiques, literatura i música, amb Santiago Rusiñol com a màxim representant.

Evolució del Modernisme català

L'evolució del modernisme català viu dues etapes diferenciades:

• 1890-1900: Etapa combativa. Els modernistes divulguen les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma i Els Quatre Gats.
• 1900-1911: Etapa més literària, menys ideològica i més esteticista. La burgesia assimila

Diferències Lingüístiques als Segles XVI, XVII i XVIII

Als segles XVI i XVII es va iniciar un procés de substitució lingüística: el català va perdre àmbits d’ús en benefici del castellà. Aquesta situació es va produir per diverses causes:

• L’entronització de la dinastia Trastàmara, que va provocar la castellanització de l’aristocràcia cortesana.
• La Unió amb Castella, fruit del casament de Ferran II d’Aragó amb Isabel I de Castella al segle XVI.
• L’adopció del castellà per part de l’Església en les celebracions a finals del segle XVI.

Durant el segle XVI, només els lletraferits, els intel·lectuals o els aristòcrates coneixien tant el català com el castellà. Es va viure una situació de diglòssia (desigualtat social...

La Normativització del Català

La necessitat de normativitzar la llengua havia començat el 1860 amb dues propostes oposades: els qui defensaven el català d’ara i els qui defensaven que el català literari s’havia de basar en els autors clàssics medievals.

Inicis de la Reforma Lingüística (1890-1913)

• El 1890, L'Avenç inicià una campanya on denunciava les mancances del català literari de l’època i proposava solucions en els seus escrits. Començà una reforma basada en estudis científics i criteris moderns.
• El 1901, Alcover publicava la Lletra de convit, inici dels treballs per a l’elaboració d’un diccionari català referit a tots els territoris on es parla: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), publicat en fascicles

(11) Renovació teatral (postguerra — anys 70)

Durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà. No obstant això, durant els anys 50 i 60 el règim franquista va començar a autoritzar algunes obres en la llengua catalana, encara que estaven limitades a la publicitat en premsa i ràdio. Es va produir una recuperació del teatre a Barcelona, mentre a València es vivia una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic i popular en valencià.

Durant els anys 60, a les universitats es començà a fer un nou teatre que buscava un públic amb un nivell cultural més elevat. Aquest teatre seguia nous corrents: teatre avantguardista, surrealista i de l'absurd....