Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Cultura medieval catalana: trobadors, amor cortès i Llull

Altres llengües estrangeres2,81 KB

Trets de la societat

  • Piràmide social
  • Implantació del feudalisme
  • Progressiva ascensió de la burgesia
  • Conceptes importants: honor, valor i fidelitat

Trets culturals

Naixement de les llengües vulgars (romàniques); teocentrisme (la cultura dona molta importància a la religiositat); alta cultura als monestirs i a les corts; finalitat didàctica i moralitzadora.

Amor cortès

L'amor cortès era adulter i anava destinat al públic de la cort. Consistia en la transposició del codi feudal a l'experiència amorosa. Amb altres paraules: les relacions entre senyor feudal i vassall pròpies del feudalisme trobaven un paral·lel en les existents entre l'enamorada i el seu pretendent, que passava a servir-la. El trobador feia el paper d'enamorat d'una dama

...

Continua llegint "Cultura medieval catalana: trobadors, amor cortès i Llull" »

El Teatre Modernista Català: Naturalisme, Simbolisme i Figures Clau

Altres llengües estrangeres3,11 KB

El Teatre Modernista: Naturalisme i Simbolisme

Teatre Naturalista i Regeneracionista

Aquest corrent buscava denunciar les injustícies socials i fer que la gent es conscienciés moralment i políticament.

Henrik Ibsen: El Model del Teatre d'Idees

Henrik Ibsen es converteix en el principal model literari de la Barcelona modernista. És considerat el primer autor del teatre d’idees.

  • Una de les seves obres naturalistes destacades és: Un enemic del poble.
  • La seva darrera etapa va ser de caràcter simbolista, centrant-se en el tema de l’individu marginat i portador de la veritat alliberadora.

Joan Puig i Ferreter

Obres destacades de l'autor:

  • Aigües encantades
  • La Dama enamorada

El Teatre Simbolista: L'Art per l'Art

El simbolisme defensava el principi de...

Continua llegint "El Teatre Modernista Català: Naturalisme, Simbolisme i Figures Clau" »

Narrativa Catalana de Postguerra: Repressió Franquista i Renaixement Literari

Altres llengües estrangeres3,84 KB

La Narrativa Catalana de Postguerra: Repressió i Renaixement

La Repressió Lingüística i Cultural (1939-1975)

Els canvis polítics des de 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries pel castellà. El general Franco, ajudat pels mitjans de comunicació, l’escolarització i la immigració, aconseguí la implantació del castellà. Sense l'ús del català en aquests mitjans (comunicació, escolarització), la llengua passà a ser un fenomen minoritari.

Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics. Es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament. Els intel·lectuals es van exiliar, com per exemple:

  • Carles Riba
  • Pompeu Fabra
  • Mercè
...
Continua llegint "Narrativa Catalana de Postguerra: Repressió Franquista i Renaixement Literari" »

La Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets

Altres llengües estrangeres2,68 KB

La Crònica de Jaume I. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n’impulsà la redacció perquè Jaume I la considerà un fet extraordinari. Es tracta d’unes memòries del propi rei que va dictar als seus col·laboradors en primera persona. Jaume I hi parla de la conquesta de Mallorca i de la conquesta de València de manera detallada, així com dels seus avantpassats. Jaume I morí el 1276 i l’obra devia ser acabada poc abans. Jaume I fou rei d’Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller. Va iniciar el seu regnat als cinc anys i va casar-se per primera vegada als tretze. L’any 1228 va iniciar la conquesta de Mallorca i, cinc anys més tard, la del regne de València.

Finalitat de la

...
Continua llegint "La Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets" »

Evolució i Definició de la Literatura: Des de l'Antiguitat fins a l'Estètica Moderna

Altres llengües estrangeres3,53 KB

Evolució del Concepte de Literatura

Etimologia i Orígens

  • Literatura: littera = “fet o condició de saber llegir i escriure”.
  • En Edat Mitjana: litteratus, literatur, “persona que sap llegir i escriure”.
  • No és fins a mitjan segle XVIII que el mot literatura comença a referir-se al sentit que té avui dia.

Configuració Estètica i Gèneres

  • Configuració d’un sentit de l’autonomia estètica (Kant. Crítica del judici. 1790).
  • Consolidació dels gèneres en prosa (narrativa i teatre).

Tipus d’Escriptura

Esment de diferents sistemes d’escriptura:

  • Escriptura etíop (basada en valors numèrics).
  • Escriptura ido (pictogràfica).
  • Escriptura mende.

Diferents Acepcions de Literatura

La literatura es pot entendre de diverses maneres:

  • Art d’escriure
...
Continua llegint "Evolució i Definició de la Literatura: Des de l'Antiguitat fins a l'Estètica Moderna" »

La Novel·la Modernista Catalana: Context, Obstacles i Simbolisme

Altres llengües estrangeres3,02 KB

La Novel·la Modernista: Un Context Favorable

Els anys del Modernisme representen un moment propici per al desenvolupament de la novel·la. Aquest fet es manifesta de diverses maneres:

  • Els diaris i les revistes publiquen novel·les.
  • Es convoquen concursos de novel·la. Per exemple, L'Avenç i El Poble Català organitzen certàmens. Els Jocs Florals també atorguen un premi a la novel·la.
  • Existeixen col·leccions especialitzades en el gènere novel·lístic.

Obstacles i Dificultats del Gènere

Malgrat el context favorable, el desenvolupament de la novel·la modernista va trobar diversos obstacles:

  • Absència de normativització lingüística: El novel·lista treballa amb una llengua no normativitzada, fet que facilita la temptació de passar-se al
...
Continua llegint "La Novel·la Modernista Catalana: Context, Obstacles i Simbolisme" »

Tirant lo Blanc: Estructura, Modernitat i Poesia Catalana S. XVI

Altres llengües estrangeres5,51 KB

Tirant lo Blanc: Difusió i Estructura

Difusió de Tirant lo Blanc

L'èxit de la novel·la va ser immediat. El 1501 es traduí a l'italià i el 1511 al castellà, edició que va llegir M. de Cervantes i elogià a l'inici del Don Quijote. És possible que William Shakespeare conegués l'obra, ja que recull el motiu de declarar l'amor mitjançant un mirall.

Estructura de Tirant lo Blanc (5 Parts)

1a Part: Anglaterra i l'Ordre de Cavalleria

Tirant es dirigeix cap als torneigs d'armes de la cort de Londres per ser nomenat cavaller. Pel camí troba un ermità que instrueix Tirant sobre els principis de l'ordre de cavalleria. L'heroi derrota a Londres tots els oponents, de manera que hi és elegit 'el primer de tots els altres cavallers, ja que fou el

...
Continua llegint "Tirant lo Blanc: Estructura, Modernitat i Poesia Catalana S. XVI" »

Narrativa del Segle XX: Evolució, Innovació i Grans Autors

Altres llengües estrangeres3,64 KB

Narrativa del Segle XX: Gran Diversitat d'Obres i Autors

La narrativa del segle XX es caracteritza per una gran diversitat d'obres i autors, fet que fa difícil una caracterització general. Això es deu a diversos factors:

  • Els moviments se succeeixen ràpidament.
  • És complicat anunciar trets comuns.

Corrents fins a la Segona Guerra Mundial

El Segle XIX: El Segle de la Novel·la

El segle XIX es va caracteritzar per una constant evolució, amb una temàtica centrada en la burgesia i l'enfrontament entre l'individu i la societat.

El Segle XX: Renovació i Ruptura

El segle XX va suposar una renovació profunda:

  1. Alguns autors van continuar la tradició realista.
  2. Alguns escriptors van fer evolucionar el gènere cap a altres àmbits:
    • Henry James: Personatges
...
Continua llegint "Narrativa del Segle XX: Evolució, Innovació i Grans Autors" »

Ausiàs March: Biografia, Obra i Llegat del Poeta Valencià

Altres llengües estrangeres2,76 KB

Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March va nàixer a Gandia o a València. Va ser armat cavaller molt jove i, com a tal, va participar en campanyes militars d'Alfons el Magnànim. Es va retirar de la vida militar i es va dedicar a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals. Es va casar amb Isabel Martorell, la germana de Joanot Martorell, la qual va morir el mateix any. Ausiàs es va tornar a casar amb Joana Escorna, que va morir sense descendència. El 1459, va morir Ausiàs March.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

Va ser un poeta cortesà l'obra del qual reprodueix encara molts dels motius de la poesia trobadoresca, però representa un trencament amb aquesta tradició poètica. És el primer poeta de la nostra literatura...

Continua llegint "Ausiàs March: Biografia, Obra i Llegat del Poeta Valencià" »

Antologia de la Literatura Catalana: Obres Essencials

Altres llengües estrangeres2,72 KB

Recull d'obres fonamentals de la poesia i la literatura catalana, des de l'època medieval fins a la contemporània, amb els seus autors més destacats.

Literatura Medieval i del Segle d'Or

  1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
  2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
  3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
  4. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
  5. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
  6. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
  7. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.

Barroc i Renaixença

  1. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
  2. Cançó popular: “A
...
Continua llegint "Antologia de la Literatura Catalana: Obres Essencials" »