Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La Decadència: Unió Dinàstica i Canvi Polític

Ferran II el Catòlic ja era casat amb Isabel I de Castella quan va accedir al tron en morir el seu pare, Joan II, el 1479, i això determinà la unió dinàstica dels dos estats peninsulars. Castella tenia al voltant de vuit milions d'habitants, mentre que la Corona d'Aragó a penes arribava a un milió.

El procés de subordinació política

Tot i que, de moment, es conservaren separades les normes jurídiques i econòmiques, amb aquesta unió comença un període de subordinació política i d'interferència cultural que s'ha conegut amb el nom de Decadència. Es donen els primers episodis de substitució lingüística del català pel castellà, especialment en les classes dominants, i comença...

Descripció: Característiques Lingüístiques

La descripció s'utilitza per a explicar com és alguna cosa o algú.

• Adjectivació
• Verbs d’estat i/o atributius
• Recursos retòrics:
  • El·lipsi: supressió de subjecte (S) o verb (V) quan no són necessaris.
  • Al·literació: repetició d’un so (vocàlic o consonàntic).
• Expressió de temps i espai (quan)
• Semàntica (sinonímia, antonímia, paronímia, monosèmia, polisèmia, hipònims)
• Adverbis i locucions de manera (bé, no, de pressa, a poc a poc)

Narració: Elements Clau i Estructura

La narració s’usa per a contar fets i accions en què participen personatges.

• Connectors i locucions temporals (una vegada, quan, un dia)
• Verbs d’acció i ús del passat (hi havia, vivien, va construir)
• Ús de la 3^a persona
• Dixi:

Tendències de la Poesia Catalana: Postguerra fins als 70

La poesia fou (i sempre ha estat) el gènere predominant durant la guerra i la postguerra, pel seu caràcter lleuger i la seva fàcil difusió. Des de la postguerra fins als anys 70, destaquen les següents tendències:

Tendències Inicials (Postguerra Immediata)

En els primers anys del franquisme, la poesia es va dividir en corrents clarament oposats:

Poesia del Règim Franquista

Aquesta tendència es dividí en dos corrents principals:

• Poesia dels Vencedors: Utilitzada per imposar les noves regles del règim.
• Poesia dels Vençuts: Emprada per la resistència cultural i política.

Poesia de Lo Rat Penat (Loratpenalista)

Aquesta poesia, difosa per l'organització Lo Rat Penat, fundada a València,...

El Barroc i la Il·lustració: Canvis Culturals i Literaris (S. XVII-XVIII)

El Barroc: Crisi, Teocentrisme i Exageració Formal

Les idees de reforma religiosa d'Erasme de Rotterdam (església protestant) desencadenen guerres amb els catòlics (que feren una reforma teològica i doctrinal) que canvia la cultura del segle XVII. La societat retorna a un pensament teocèntric:

• La vida és un lloc de pas que no val res i ens prepara l'ànima per al judici diví.
• Els béns són caducs i la mort ens duu a la salvació o a la condemnació.

Aquesta època es caracteritza per una visió pessimista, severitat i exageració. Les obres mostren una gran inquietud espiritual, i l'humor esdevé més atrevit.

Recursos de la Literatura Formal Barroca

La literatura...

El teatre català de la postguerra: proscripció i represa

El tràgic desenllaç de la Guerra Civil l'any 1939 i la repressió posterior van capgirar les expectatives del teatre català fins a abocar-lo a una situació de proscripció i desmantellament. Els factors que van marcar aquesta situació van ser diversos:

• La prohibició, fins al 1946, de fer cap representació teatral en la nostra llengua.
• L'exili i la marginació dels escenaris dels dramaturgs catalans.
• La desconnexió amb l'escena internacional contemporània.
• La prohibició de traduir obres estrangeres.

Una tímida recuperació cultural

A partir de l'any 1946 es va propiciar una certa recuperació cultural a causa d'una política més permissiva del govern espanyol. El camp del teatre...

Vicent Andrés Estellés: Poesia Experimental i Realisme Social

A l'etapa inicial de Vicent Andrés Estellés, la poesia és experimental. Les obres s'emmarquen dins dels pressupòsits del realisme social. El poeta, lligat al seu poble, es compromet a testimoniar la misèria i la repressió que viu.

Eixos Temàtics i Compromís Social

Per una banda, fa un retrat de la seva societat. Per l'altra, la mort, a més del significat de la Guerra Civil, estarà marcada per l'absència de la seva filla. A més a més, a l'amor li donarà una visió diferent, sempre enllaçat amb l'amor idíl·lic. També reivindicarà la seva cultura pròpia.

Estil i Registres Lingüístics

Tots els eixos temàtics tindran un sentit barrejat amb un conjunt de registres:

• La

Literatura Catalana: Orígens i Prosa Medieval

La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, que fan servir per a la creació artística un romanç, llengua derivada del llatí. Els primers testimonis escrits d'aquestes llengües noves trigaran a aparèixer. Hi havia una literatura en vulgar de caràcter popular, profana o religiosa, de la qual no se sentia la necessitat de conservar-ne el text per escrit.

Els textos catalans més antics conservats són un fragment del Llibre dels Jutges (segle XII) i les Homilies d'Organyà. Les Cròniques, l'obra de Ramon Llull i els escrits de la Cancelleria Reial consoliden, des de finals del segle XIII, un model de prosa en català.

Les Grans Cròniques Catalanes

La Crònica...

Què és una cançó de gesta?

Poesia que narra els fets d'herois d'altres temps. És una epopeia escrita en llengua romànica, difosa gràcies als joglars que feien arribar als oients notícies i històries que s'acabaven magnificant fins a desfigurar la realitat i convertir-la en llegenda o ficció.

Què són les cròniques? Autors i obres

Són llibres d'història de l'Edat Mitjana escrits pels reis o per encarregats del rei.

Autors i obres destacades inclouen:

• La Crònica de Jaume I
• La Crònica de Pere III el Cerimoniós
• La Crònica de Bernat Desclot
• La Crònica de Ramon Muntaner

Novel·la cavalleresca vs. Novel·la de cavalleries

La novel·la cavalleresca és una narrativa de ficció d'un gènere nou que indica el camí a la futura novel·la moderna....

T15. L'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven (com Josep Ferrater Mora o Jaume Vicens Vives).

Obra i estil literari

Fuster és autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Amb els seus plantejaments, Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals...

Jordi de Sant Jordi, cambrer d’Alfons el Magnànim. Expedició a Sardenya i Còrsega. Preso a Nàpols. Nova acció + anticonvencional. 18 poesies. Puresa i música expressiva; sincera, humana i original del seu lirisme. Estramps: Presoner, Enuigs, Enyorament, Lo canviador. Ausiàs Marc, nascut el 1357 a Gandia d'una família de poetes i cava. Vida militar: posseïdor a Gandia (com a recompensa d’expedició). Falcóner major del rei. Casat dues vegades: amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) i Joana Escorna. Va tenir 5 fills naturals extramatrimonials (alguns amb una esclava morisca). Característiques: “L’autor més profund, impressió permanent” profunda per la càrrega personal (expressa realment el que sent), per la...