Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Anàlisi del Decameró: Personatges, Realisme i Temàtica a Boccaccio

Altres llengües estrangeres2,57 KB

Anàlisi del Decameró

Alguns dels personatges narradors havien aparegut en altres obres juvenils de Boccaccio i representen facetes del mateix autor. Quant als personatges dels relats, alguns són reals, famosos o no, i altres són imaginaris, probable invenció de Boccaccio.

El Realisme al Decameró

El realisme és una característica fonamental del Decameró. Malgrat tot, cal distingir l'exemplificació de dos tipus de personatges:

  • El carallot (ximple, babau, ignorant), representat pel personatge de Calandrino.
  • El desvergonyit, representat pel personatge de Ciappelletto.

Boccaccio s'interessa pel realisme i ambienta la majoria de relats en situacions cronològicament properes.

Temàtica i Intel·ligència

La temàtica és molt variada amb predomini

...

Continua llegint "Anàlisi del Decameró: Personatges, Realisme i Temàtica a Boccaccio" »

Orígens i Gèneres de la Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Poesia Trobadoresca

Altres llengües estrangeres3,58 KB

Orígens de la literatura catalana

Els textos catalans més antics, derivats del llatí, són:

  • El Llibre Jutge (fragment breu de la llei del segle XII).
  • Les Homilies d'Organyà (recull de sermons datat entre els finals del segle XII i el XIII).

Les Grans Cròniques Catalanes

Les cròniques són textos historiogràfics fonamentals per entendre la història de la Corona d'Aragó.

El Llibre dels Fets (Jaume I)

És el primer text historiogràfic escrit en català. Es tracta d'una autobiografia i una crònica personal, centrada en el rei i el seu regnat.

  • Autoria: El rei en va ser el responsable i el va dictar a un escrivà.
  • Estil: Escrit en primera persona amb un to íntim.
  • Temes: Fort sentiment religiós i intenció dinàmica.

Crònica de Bernat Desclot

Destinada...

Continua llegint "Orígens i Gèneres de la Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Poesia Trobadoresca" »

Mercè Rodoreda: Biografia, Obres Clau i Llegat Literari

Altres llengües estrangeres3,55 KB

Mercè Rodoreda: Vida i Obra Literària

Filla d'un matrimoni atret per la literatura i el teatre, Mercè Rodoreda només va anar dos anys a l'escola, però es va convertir en una gran lectora. Fugí d'una vida amb poques expectatives, col·laborant en diverses publicacions periòdiques. Als vint-i-tres anys, va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada, juntament amb altres tres obres que posteriorment serien rebutjades per l'autora.

Més tard, va publicar Aloma, una novel·la que ja presentava moltes de les característiques de les seves obres posteriors: la narració en primera persona per part d'un personatge femení, la introspecció psicològica i un lirisme creixent. Rodoreda s'anava integrant cada vegada més en la dinàmica...

Continua llegint "Mercè Rodoreda: Biografia, Obres Clau i Llegat Literari" »

Enric Valor: Vida, Obra Rondallista i Aportació Lingüística

Altres llengües estrangeres2,89 KB

Enric Valor: Vida i Context

Enric Valor va nàixer a Catalla l'any 1911 en una família rural. Va ser un ferm defensor de la República. Els seus trets constants en la vida van ser la passió pel món rural i l'estima viva per la seua llengua: el valencià.

Obra Rondallista: Antropologia i Literatura

Va ser un rondallista que va recopilar i reelaborar rondalles a partir dels anys 50. "Rondalles Valencianes" va ser l'obra amb més repercussió. Les seues rondalles presenten una doble faceta:

  • Antropològica: Manifestació cultural del territori.
  • Literària: Matèria de recreació.

Tipologia i Temàtica de les Rondalles

Abunden tres tipus d'històries:

  1. Maravelloses.
  2. D'animals.
  3. Costumistes.

El temps sol ser definit, l'espai és valencià, real i conegut....

Continua llegint "Enric Valor: Vida, Obra Rondallista i Aportació Lingüística" »

Característiques del Barroc i Tendències de Francesc Vicenç Garcia

Altres llengües estrangeres2,68 KB

Característiques del Barroc (1 punt)

El Barroc representa la diversitat cultural i artística i, per tant, presenta tres peculiaritats diferenciades en cada país. L'art i la literatura tendeixen a:

  • Dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment.
  • O bé, accentuar-ne els aspectes negatius, per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira.

L'Experimentació Estètica

L'artista del Barroc cerca l'originalitat i sotmet l'estètica clàssica a l'experimentació per tal d'impressionar el públic. Com a resultat, neix l'òpera i el ballet.

Grans Figures Literàries del Pas al Barroc

El pas del Renaixement al Barroc compta amb dues grans figures literàries:

  • Miguel de Cervantes, autor de diverses
...
Continua llegint "Característiques del Barroc i Tendències de Francesc Vicenç Garcia" »

Evolució i tendències de la poesia catalana (1939-1979)

Altres llengües estrangeres2,64 KB

Tendències de la poesia catalana: de la postguerra als anys 70

L'any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:

  • Primer moment: La repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la censura que suportaven tots els escriptors de l'Estat, hi havia l'impediment lingüístic.
  • Liberalització: Amb la derrota dels règims amics, Franco hagué de liberalitzar una mica el règim dictatorial com una estratègia per aparençar tolerància.
  • Dècada dels seixanta: És un temps de creixement econòmic. L'aparició del fenomen del turisme va comportar l'expansió i l'enfortiment
...
Continua llegint "Evolució i tendències de la poesia catalana (1939-1979)" »

Evolució i Renovació del Teatre Català Postguerra i Democràcia

Altres llengües estrangeres2,76 KB

Renovació Teatral

Durant la dictadura franquista l’única alternativa que tenia el teatre era el silenci o fer representacions privades. L’any 1946 es va permetre fer teatre en català, però amb limitacions, fet que va resultar en un teatre conservador. Pel contrari, aquesta situació no va ser igual al teatre valencià, on només es va donar el sainet.

Anys Cinquanta i Seixanta

Als anys cinquanta, autors com Martí Domínguez van intentar renovar el teatre. La situació va millorar als anys seixanta amb l’aparició de grups teatrals com L’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que van incorporar corrents europees com el teatre èpic o el teatre document. Una figura rellevant va ser la de Manuel de Pedrolo amb el seu teatre surrealista...

Continua llegint "Evolució i Renovació del Teatre Català Postguerra i Democràcia" »

Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March: vida i obra poètica

Altres llengües estrangeres2,53 KB

\n

Jordi de Sant Jordi

\n

Vida

\n

Jordi de Sant Jordi fou un poeta cortesà nascut a València (Vlc.) a la fi del s. XIV. Participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a:

\n
  • \n
  • Sardenya\n
  • Còrsega\n
  • Nàpols\n
\n

On caigué presoner el 1423, episodi que referí en el poema Presoner. Morí prematurament l'any 1425.

\n

Obra i temes

\n

La seua obra poètica és breu: 18 poemes, la majoria de tema amorós. Mostra una nova actitud lírica, més sincera i humana, i indica una evolució de la poesia cortesana i dels tòpics trobadorescos. Encara hi ha influència de l'amor cortès en els temes, en el tipus de vers i en la llengua que fa servir, amb provençalismes. La modernitat de Jordi de Sant Jordi rau en la sinceritat i la versemblança de la

...

Continua llegint "Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March: vida i obra poètica" »

Teatre Català Modernista: Tendències, Autors i Obres Clau

Altres llengües estrangeres2,9 KB

El Teatre Català Modernista: Orígens i Característiques

Des del 1895 aproximadament, el teatre català va viure una època de creixement en la qual participaren tant dramaturgs com narradors, com ara Víctor Català i Prudenci Bertrana. Aquests autors estaven convençuts de la condició d'art total que ofereix el teatre per la seva capacitat de conjuminar text, música i arts plàstiques.

Els autors aplegats sota el moviment modernista mostraren un cert grau d'interès per la fantasia, l'irracionalisme i el combat de l'individu per superar les seves limitacions, com ara:

  • La manca de llibertat.
  • La submissió al grup.

Tendències Europees en el Modernisme Teatral

  1. Tendència Naturalista (Obres Regeneracionistes)

    S'hi inclouen les obres regeneracionistes,

...
Continua llegint "Teatre Català Modernista: Tendències, Autors i Obres Clau" »

La renovació del teatre català i l'obra de Manuel de Pedrolo

Altres llengües estrangeres2,67 KB

La renovació teatral en la postguerra

El règim franquista va prohibir el teatre en valencià o català. En conseqüència, el gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà.

A València, el públic demanava teatre d'evasió i es programaven funcions còmiques que responien al model del sainet. Autors com Faust Hernández Casajuana i Rafael Martí plantegen en la premsa que l'escena valenciana s'òbriga a nous plantejaments escènics i que toque arguments moderns, inspirats en els conflictes reals de la societat.

A Catalunya, es fundà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, que aconseguí dur endavant uns mètodes de treball rigorosos. El 1960 es fundà l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous...

Continua llegint "La renovació del teatre català i l'obra de Manuel de Pedrolo" »