Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Anàlisi de la Narrativa i Poesia Catalana del Segle XX

Quim Monzó: Narrativa Curta i Societat Contemporània

Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. L’autor empra una narració curta i un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cadascuna de les paraules que escriu és insubstituïble. La seva prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica. Es pot dir que és inimitable.

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè molts se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia....

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Períodes Literaris

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908, en un ambient familiar influenciat per la literatura i el teatre. Aviat es va interessar per les lletres i molt jove va començar a col·laborar en revistes i periòdics. El 1933 va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada?, i després Aloma, que presenta característiques com la narració en primera persona per part d'un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.

L'any 1939 va començar el seu camí a l'exili, on es va dedicar al conte. En la dècada dels cinquanta es va establir a Ginebra, i va tornar a reprendre la novel·la. També va escriure Vint-i-dos contes. La majoria de les narracions d'aquest recull...

Miquel Martí i Pol: El Poeta de Roda de Ter

Miquel Martí i Pol, nascut a Roda de Ter el 1929, és un dels poetes catalans més populars i llegits. La seva poesia, d’arrels autobiogràfiques, transcendeix la realitat i el temps històric, creant un paisatge interioritzat d’una gran serenitat.

El Realisme Històric i el Món Obrer

Els seus primers poemaris, com El poble i la fàbrica, s’inclouen en el realisme històric. En aquesta etapa, Martí i Pol descriu un món que coneix gràcies a procediments com l’inventari o la crònica. Aquest contrast entre el món de l’obrer i el tractament humà amb què el poeta es refereix a les persones és una de les característiques més originals de la seva poesia, expressada amb un llenguatge directe...

La Poesia Catalana entre els Anys 70 i 90: Canvi i Diversitat

La poesia dels anys 70-90 comença amb els darrers extrems del franquisme, un estat generalitzat d'agitació política i estudiantil, la mort del dictador i els passos cap a la democràcia parlamentària. Alhora, s'accelera el desenvolupament de la indústria i els serveis, el turisme i el sentiment europeista.

L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura de les darreres dècades, destacades també pel gran nombre de moviments artístics que han coexistit, evolucionat i transformat simultàniament. Entre 1975 i els 90, la nostra literatura s'ha pluralitzat i generalitzat el canvi, l'evolució; a més, les nostres lletres han recuperat el to, el ritme i la qualitat....

Tema 3: Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda se centra en la història i anàlisi dels personatges, sobretot femenins, en les primeres etapes de la seva producció. Aquests personatges, lluitant contra els seus enemics (principalment interiors), descobreixen el significat de la vida i la seva identitat. La visió que hi mostra del món és pessimista, trista, influïda per les experiències personals (guerra, exili, penúries econòmiques...) i per la situació de la dona en aquells moments (marginalitat i relacions amoroses frustrants amb els homes). Des d'aquest punt de vista, la seva producció s'insereix en el corrent de narrativa psicològica continuadora dels models de preguerra.

Però, a més, tota la seva producció...

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels escriptors actuals més traduït i reconegut de les nostres lletres. Ha conreat principalment el conte i l'article periodístic, però també la novel·la.

Obra i Trajectòria Literària

El seu quefer com a contista s'inicia el 1978 amb Uf, va dir ell. Des d'aleshores, destaquen reculls com:

• El perquè de tot plegat (1993)
• Guadalajara (1996)

Com a articulista, Monzó analitza l'actualitat amb una prosa aguda, ràpida i directa, posicionant-se sempre contra els tòpics i els llocs comuns.

Temes i Personatges en els Relats de Monzó

Les situacions i els personatges que apareixen en els seus relats reflecteixen el que s'ha anomenat societat postindustrial o postmoderna. Són un reflex de la societat contemporània,...

Les Cròniques Medievals Catalanes

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics d'interès general, difoses pels joglars. Informaven al poble, a les cases reials i als reis.

Quatre Grans Cròniques

Crònica de Jaume I (o Llibre dels Feits)

Jaume I va dictar-ne el text a diversos escrivents. Consta de quatre parts, que narren fets històrics del voltant del seu regnat:

• La primera part conté una ironia sobre el seu engendrament.
• La segona part narra fets concrets del període 1228-1240.
• La tercera part és la més breu.
• L'última part és més detallada i arriba fins a la mort del monarca.

Crònica de Bernat Desclot (o Llibre del rei En Pere)

Centrada en el regnat de Pere II el

Origen i característiques de l'Humanisme

El terme Humanisme va tenir el seu origen a Itàlia per definir una etapa caracteritzada per la recuperació de les obres de l’antiguitat clàssica, marcant així l’inici del Renaixement. L’Humanisme vol incidir de manera decisiva en l’expressió artística (pintura, escultura, música i arquitectura), en les formes de vida i en el món del pensament i les lletres.

S’imposa una nova visió de l’home que és símptoma d’un canvi de mentalitat:

• Ànsia pel saber i valoració de la intel·ligència.
• Valoració de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la.
• Els clàssics passen de ser models morals a ser models de bellesa i harmonia.

L'entrada de l'Humanisme a la Corona d'Aragó

Anàlisi Estructural i Lingüística del Document

A. Tema i Estructura del Text

El tema principal d'aquest text abasta la denúncia, la crítica i la defensa d'una postura.

Estructura Organitzativa

L'estructura organitzativa es presenta de la següent manera:

• Externa: Dividida en tres paràgrafs.
• Interna (Estructura Tripartida):
  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió

El text exhibeix una clara estructura expositiu-argumentativa. En la seva part expositiva, segueix un esquema de causa-conseqüència.

C. Tipologia Textual i Tesi

La tipologia textual predominant és l'argumentativa, amb seqüències expositives (que expliquen conceptes o idees). Es tracta d'un text expositiu-argumentatiu.

Presenta una estructura temàtica climàtica on la tesi (implícita...