Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Gèneres periodístics, lingüística i literatura catalana

Altres llengües estrangeres3,33 KB

Gèneres Periodístics

El Reportatge

El reportatge és un gènere informatiu que, per una banda, transmet informació monogràfica sobre un tema i, per l'altra, sensibilitza el lector o espectador sobre aquest tema. Les seves parts són: títol, entrada i cos.

L'Entrevista

L'entrevista pertany al gènere informatiu. Consisteix en un diàleg basat en preguntes prèviament preparades.

La Notícia

La notícia és un gènere informatiu que explica un fet actual i nou per al lector o oient. Respon a les preguntes: qui, què, quan, com, on i perquè. Les seves parts són: titular, entrada i cos.

Lingüística

Verbs

  • Copulatius: ser, estar, semblar.
  • Predicatius: transitius, intransitius, impersonals, reflexius, pronominals, defectius.

Fenòmens Semàntics

  • Polisèmia:
...
Continua llegint "Gèneres periodístics, lingüística i literatura catalana" »

Literatura Catalana: De la Crisi dels Segles XVI-XVIII a la Renaixença

Altres llengües estrangeres4,1 KB

La Literatura Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Crisi Literària i Causes

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la literatura catalana va experimentar una crisi significativa. Les causes principals d'aquest declivi foren:

  • L'allunyament de la Cort.
  • L'esplendor de la literatura castellana, que va eclipsar la producció en català.
  • L'afebliment de l'oficialitat del català.
  • Diversos esdeveniments històrics desfavorables.
  • L'aparició de la impremta, que inicialment va afavorir més el castellà.

El Renaixement (Segle XVI)

El segle XVI va estar marcat pel Renaixement, un moviment cultural caracteritzat per un profund afany de conèixer l'ésser humà i el món. En poesia, destaquen autors com Joan de Timoneda i Pere Serafí. En prosa, cal esmentar Cristòfor

...
Continua llegint "Literatura Catalana: De la Crisi dels Segles XVI-XVIII a la Renaixença" »

Noucentisme i Modernisme: Moviments Clau de la Cultura Catalana

Altres llengües estrangeres4,49 KB

El Modernisme i el Noucentisme: Dos Moviments Encaixats

El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments culturals diferents que s'encavallen en el temps. El Modernisme, que va durar aproximadament del 1890 al 1910, va ser un període de gran efervescència. En aquest context, Enric Prat de la Riba va escriure un diari l'any 1899 on va exposar el seu ideal de nació i de catalanisme, assentant les bases per a la renovació cultural i política.

Eugeni d'Ors i les Bases Ideològiques del Noucentisme

Eugeni d'Ors, nascut a Barcelona, és l'autor del cèlebre Glosari, un conjunt de gloses que esdevingué fonamental per a la definició del Noucentisme. Aquest diari és crucial perquè hi s'estableixen les idees principals del moviment:

  • Intervenció:
...
Continua llegint "Noucentisme i Modernisme: Moviments Clau de la Cultura Catalana" »

Gèneres periodístics: Entrevista, opinió i elements textuals

Altres llengües estrangeres2,88 KB

L'entrevista periodística

L'entrevista és un gènere periodístic d'informació basat en el diàleg entre un periodista, l'entrevistador, i una persona d'interès, l'entrevistat.

Tipus d'entrevistes

  • Informativa: S'entrevista una persona sobre un tema que té, en aquell moment, un interès col·lectiu i se'n recullen les declaracions.
  • Personalitat: És aquella en què interessa conèixer la personalitat de l'entrevistat.
  • Amb fórmules preestablertes: Són aquelles en què hi ha una sèrie de preguntes, sempre les mateixes, que l'entrevistat mira de respondre tan breument com pot.

Gèneres d'opinió

En els gèneres d'opinió s'expressa el que es pensa sobre un fet d'interès general i s'examina a partir dels arguments que aporta l'autor.

L'editorial

L'...

Continua llegint "Gèneres periodístics: Entrevista, opinió i elements textuals" »

Verdaguer, Guimerà i Oller: Figures Clau del Romanticisme Català

Altres llengües estrangeres2,3 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Nascut a Folgueroles el 1845. Als 20 anys va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona. Cap als 40 anys va patir una forta crisi espiritual i es va dedicar a l'exorcisme. Va morir a Vallvidrera el 1902. Considerat creador de la llengua literària moderna, era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles. Va ser capaç de crear un estil propi que combinava elements populars i cultes. És considerat la gran figura del Romanticisme català. Va crear els dos poemes èpics més importants: L'Atlàntida, que narra la història de l'enfonsament d'un continent llegendari, i Canigó, que explica l'origen mític i llegendari de Catalunya.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845....

Continua llegint "Verdaguer, Guimerà i Oller: Figures Clau del Romanticisme Català" »

Renaixença i Barroc: Literatura Catalana

Altres llengües estrangeres2,53 KB

Quadres i Aclusions

Als 20 minuts de l'obra van passar a un altre quadre. El noi tenia un trasbals perquè va veure coses molt violentes. Aclusions: tancat. La dona va mostrar, ostentant, que tenia el peu trencat. Després de tot el que li va dir, es va quedar torbat, no sabia com reaccionar.

  • CD: complement directe
  • CI: complement indirecte
  • CRV: complement de règim verbal (verb + preposició)
  • Atribut: amb els verbs ser, estar, semblar
  • C. Predicatiu: adjectius
  • CC: lloc, mode...
  • C. Agent: en oracions passives, indica qui fa l'acció. Exemple: "El dinar era servit per professionals."

Exemple: "La noia torna de la feina" -> "En torna"

La Renaixença i el Barroc

La Renaixença

Del segle XVI al XVIII, per diverses causes socials i polítiques, la creació...

Continua llegint "Renaixença i Barroc: Literatura Catalana" »

El Realisme a la Literatura Catalana: Polèmica i Defensa de Calders

Altres llengües estrangeres2,17 KB

La polèmica sobre el realisme

Durant els anys seixanta, a Catalunya, els sectors intel·lectuals que imposaven el seu criteri en el terreny de la crítica literària van decretar el "realisme històric" com a única forma possible de fer literatura, per tal de mantenir el "compromís" que l'escriptor ha de tenir amb la seva societat. Es tractava d'imposar el realisme com a mitjà més eficaç per "captar la realitat" per tal que l'escriptor pogués explicar-se-la ell mateix i mostrar-la al lector. Un món sense herois individuals, que permetés una reflexió social. Per tant, aquesta nova manera de pensar va fer que els elements fantàstics i psicològics passessin a segon terme i el conte tendís a ser objectiu i testimonial. Calders, doncs,...

Continua llegint "El Realisme a la Literatura Catalana: Polèmica i Defensa de Calders" »

Maria Àngels Anglada: Vida i Obra Literària

Altres llengües estrangeres2,77 KB

Maria Àngels Anglada i el Quadern d'Aram

Primers anys i influències

La primera obra publicada per Maria Àngels Anglada va ser Les Closes (1979). En aquesta novel·la, de gènere policíac i històric, es barreja la voluntat de salvar la memòria de la besàvia del seu marit, la qual al segle XIX va ser acusada d'un assassinat. La novel·la, però, es caracteritza per tenir una mirada intimista i lírica.

Evolució literària

Posteriorment, va escriure dues novel·les més: No em dic Laura (que conté tres històries) i Viola d'amore (un univers de música, de sensibilitat i fins i tot de versemblança).

En les seves obres, veiem que a Anglada li agrada retre homenatge a les grans personalitats que l'han inspirat en cada història.

En la seva quarta...

Continua llegint "Maria Àngels Anglada: Vida i Obra Literària" »

Poesia Catalana de Postguerra: Simbolisme i Realisme

Altres llengües estrangeres3,13 KB

Poesia Catalana de Postguerra

El Simbolisme i el Realisme

Introducció

La literatura clandestina de la postguerra va ser un període de repressió i resistència. Carles Riba, un dels principals promotors de la poesia simbolista, organitzava trobades literàries a casa seva i guiava els poetes d'aquest moviment. La seva mort va marcar la fi del simbolisme. A la dècada dels 50, sorgeix la poesia realista, amb poetes que van irrompre al panorama literari, plens d'individualitats.

Poesia Simbolista

Aquest moviment tendeix a l'aïllament i al trencament amb el món real. L'eina principal és la paraula, a la qual li donaven un valor absolut, anomenada símbol. Es caracteritza per l'ús especial de la metàfora, així com per l'experimentació i l'exploració...

Continua llegint "Poesia Catalana de Postguerra: Simbolisme i Realisme" »

Ausiàs March i Joan Rois de Corella: Mestres de la Poesia Catalana Medieval

Altres llengües estrangeres2,98 KB

Ausiàs March: Evolució i Profunditat Poètica

Les Etapes de la Poesia de March

Primera Època: L'Amor Cortès i els Senyals

En les obres que, críticament, hom pot atribuir a una primera època, les dames cantades s'encobreixen sota els senyals “plena de seny” i “llirs entre cards”, apareixen tòpics de l'amor cortès.

Segona Època: La Contradicció i el Desordre Intern

En un altre grup d'obres d'una segona època, aquella contradicció és simbolitzada per l'oposició ira/amor o odi/amor i per les paraules “Oh foll amor” (Oh loco amor). En aquestes obres, més encara, March es presenta com un home escindit, en comptes de seguir el camí de la serenitat.

Etapa Final: Poemes Morals i Didàctics

D'aquesta rebel·lia i d'aquest desordre...

Continua llegint "Ausiàs March i Joan Rois de Corella: Mestres de la Poesia Catalana Medieval" »