Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Les Avantguardes

Reben el nom d'avantguardes els moviments culturals europeus que, en el primer terç del segle XX, trenquen amb la cultura precedent i, moguts per un desig de renovació, experimenten noves formes d'expressió. Estaven influïdes per la crisi de valors produïda per la Primera Guerra Mundial i per la voluntat d'oposar-se als models de comportament burgesos.

Els Moviments Avantguardistes

• Cubisme: Elabora una obra artística a partir dels diversos elements que formen la realitat, després de descompondre'ls i desordenar-los. El cal·ligrama i el salt de falla també són recursos literaris del cubisme.
• Futurisme: Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, amb la voluntat de crear un món nou trencant el passat. Se senten

Literatura Catalana

Poesia

Poesia: "Brau" i "Així com aquell". 8 versos, 10 síl·labes, rima creuada.

Ramon Llull

Ramon Llull (Mallorca 1232/35-1316): Pare de la literatura catalana, sempre amb finalitat didàctica i religiosa.

• La literatura com a mitjà per estimar Déu.
• Promoure una vida moralment religiosa entre els cristians.
• Predicació i conversió de musulmans i jueus.

Les Quatre Grans Cròniques

Les Cròniques són un conjunt de quatre obres que narren la història de Catalunya i la Corona d'Aragó:

• Crònica de Jaume I (Llibre dels feits): La més antiga, escrita en dues etapes (1244/1274). Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei.
• Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei En Pere): Redactada entre 1283 i

Segles XVI-XVIII: Decadència

Escassa qualitat i quantitat d'obres literàries.

Segle XIX: La Renaixença

Moviment de redreçament de tot allò valencià. Retorn a l'època d'esplendor (segle XV).

És un moviment cultural que pretén treure la llengua i la cultura dels usos informals i vulgars a què havia estat reduïda per la pèrdua de l'autogovern i tres segles de literatura no culta. El segle XIX: increment de la persecució legal de la llengua i castellanització descendent.

La poesia durant la Renaixença

La Renaixença valenciana es divideix en:

• Poetes d'espardenya: Classe social humil, republicana i progressista. Premsa i teatre còmic, vocabulari col·loquial. Constantí Llombart i Eduard Escalante.
• Poetes de guant: Burgesos conservadors.

El Humanisme a Catalunya

Context Històric i Cultural

El moviment humanista, corrent de pensament centrat en l'ésser humà, va impulsar des de finals del segle XIV i durant el segle XV una sèrie de canvis en els costums, les institucions i la manera de concebre el món. Aquests canvis es van reflectir en l'art i la literatura del moment.

Bernat Metge: Introductor del Humanisme a Catalunya

Biografia

Bernat Metge va néixer a Barcelona entre 1340 i 1346. Fou qui va introduir les idees humanistes a Catalunya. Va exercir funcions a la Cancelleria Reial i com a secretari del rei Joan I. L'any 1396, el rei va morir de manera sobtada i en circumstàncies poc clares, fet que va comportar l'empresonament de Bernat Metge. Alliberat al cap de pocs mesos,...

Literatura del Segle XX

L'Angoixa Contemporània

En el camp cultural, el canvi entre els segles XIX i XX està marcat per l'angoixa d'artistes i intel·lectuals que consideren fracassats tots els intents de reforma de la vida humana iniciats en el segle XVIII. Arriba l'ascens de la burgesia i la crisi de l'individu que no encaixa en els patrons i en el model portat per la Revolució Industrial.

Raons de la Crisi: Incertesa Científica

Durant els primers anys del segle XX es produeixen uns descobriments que acaben amb tot el que es considera base científica inamovible, com la idea que el coneixement científic és capaç d'explicar el funcionament de l'univers. La ciència al segle XX es troba en un estat d'incertesa total, ja que la realitat és...

Conceptes Lingüístics Fonamentals

Sigles i Acrònims

Les sigles són un recurs que abreuja una gran quantitat de sintagmes nominals, les quals combinen només les lletres inicials de cada paraula (exemples: ONU, IVA). Una variant són els acrònims, que busquen afavorir la pronúncia i combinen síl·labes (exemple: BENELUX).

Abreviatures

Les abreviatures són la reducció d'una paraula a una, dues o tres lletres (exemples: c. per carrer, pàg. per pàgina).

Símbols

Els símbols són una convenció, sovint internacional, que fa referència a elements científics.

Proposicions Subordinades Adverbials

Proposicions Subordinades Adverbials Causals

Connectors: vist que, com que, perquè, per, ja que, per tal com, a causa de, atès que, per culpa de.

Proposicions

La Poesia Noucentista (1906-1920)

La poesia noucentista neix el 1906 amb la publicació de dues obres significatives: Horacianes, de Miquel Costa i Llobera, i Els fruits saborosos, de Josep Carner.

Les característiques principals d'aquesta estètica són:

• Creació d'una llengua poètica depurada.
• Nous desigs expressius: mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrarisme.

Guerau de Liost, amb La ciutat d'ivori (1918), i Carner, amb La paraula en el vent (1914), presenten una Barcelona idealitzada, model de civilitat i cosmopolitisme. És la primera vegada que la ciutat és objecte d'una depuració poètica tan intensa.

Carner aposta pel simbolisme als anys vint amb El cor quiet (1925). Més endavant, aprofundeix en la reflexió metafísica amb...

Crònica de Bernat Desclot

La Crònica de Bernat Desclot, o Llibre del rei en Pere, fou redactada entre els anys 1283 i 1288. L'autor es manté a l'ombra, i el veritable protagonista és Pere II el Gran, contemporani de l'autor. El breu regnat d'aquest monarca (1276-1285) s'hi explica amb detall, precisió, claredat i rigor històric. En primer lloc, Desclot relata breument els regnats dels tres monarques anteriors i després ens retrata Pere II el Gran, fill i successor de Jaume I el Conqueridor, com un heroi cavalleresc. Es deté, sobretot, en els dos grans temes de la crònica: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos, així com el seu alliberament pel comte-rei.

De Bernat Desclot no en sabem gairebé res. Per la...

La Renaixença: Models Lingüístics i Context

Models Lingüístics: Català Acadèmic i Català Col·loquial

La llengua al segle XIX no tenia una normativització única per a tots els parlants. Els intel·lectuals sabien que calia cercar-ne una que servís per a depurar el lèxic i l'ortografia i així tenir un instrument adequat per a la creació literària.

• Els partidaris del català acadèmic pensaven que la millor opció era l'estudi de la llengua d'ells, fixar les normes. S'allunyava de la llengua col·loquial.
• Els partidaris del català que ara es parla pretenien acostar les normes del llenguatge a esquemes populistes sense cap intenció clara d'estandardització. Aquesta postura va tenir gran nombre de seguidors entre les files de les

La Renaixença: Context Històric i Cultural

La Renaixença catalana va ser el resultat de diverses circumstàncies històriques:

• Enfonsament de l'estat durant l'ocupació francesa.
• Fracàs de la revolució liberal a Espanya i necessitat de trobar una sortida ideològica vàlida.
• Tensions entre els sectors industrials i agraris.

Les troballes lingüísticoculturals de la Il·lustració i la introducció d'idees romàntiques i positivistes van ser fonamentals. El moviment de la Renaixença va intentar recuperar una consciència diferencial catalana i, alhora, adaptar els corrents més vius de la cultura europea en tots els camps de la creació.

Els senyals d'identitat nacional van sorgir en dos sentits:

• El passat: sectors burgesos van fer una reivindicació