Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Miquel Martí i Pol: Poeta i Compromís

Miquel Martí i Pol (1929-2003) va ser un poeta, traductor i autor de nombroses col·laboracions musicals. Va obtenir reconeixements importants com el Premi Nacional de Literatura i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i va ser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions.

La seva poesia es caracteritza pel compromís amb el poble i per la influència de la malaltia que el va acompanyar tota la vida: l'esclerosi múltiple.

Etapes de la Poesia de Martí i Pol

• Etapa inicial: Marcada per la malaltia, la solitud, l'angoixa i la presència de la mort.
• Etapa d'optimisme: Superada l'etapa anterior, aposta pel futur amb optimisme (Exemple: Quadern de vacances).
• Final dels 70: Publica Els bells camins i el llibre

Literatura catalana als segles XVI, XVII i XVIII

Després d'un segle XV esplendorós, la literatura catalana va caure en decadència.

Causes de la davallada:

• Allunyament de la cort i castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot al segle XVII.
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de difusió.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en la poesia, i l'humanisme i el Renaixement en la literatura.

En el camp de la poesia culta, destaca Pere Serafí, amb poesies centrades en l'amor i temes religiosos. També Joan Timoneda. En la prosa, trobem Cristòfor Despuig. La literatura...

Renaixença

Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. Des de l'aparició del Romanticisme fins a l'aparició d'Oda a la Pàtria de B. C. Aribau. Expansió del Romanticisme fins a la restauració dels Jocs Florals l'any 1859. Es tractava d'uns certàmens poètics sota el lema "La Pàtria, la Fe i l'Amor". Aparició d'editorials. Expansió de la poesia renaixentista fins al 1877, en què es premia el poema èpic L'Atlàntida de J. Verdaguer, i Guimerà guanya els Jocs Florals.

Poetes de Guant

Burgesia conservadora sense cap reivindicació política nacional. Propugnen una llengua arcaïtzant, idealització de la pàtria. S'allunyen de la realitat social. Teodor Llorente, V. Wenceslau Querol....

La Renaixença Catalana: Context i Objectius

És un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, al segle XIX, que sorgeix a la burgesia i després a les classes populars a conseqüència dels següents trets:

• El naixement de la burgesia i el nacionalisme, gràcies a la recuperació econòmica a partir de la Revolució Industrial, que reclamaven la protecció dels seus interessos econòmics i culturals.
• Aquest redreçament econòmic coincideix amb un interès creixent per les coses pròpies, presents i passades, a més de la iniciativa política que el català fos proclamat oficial a Catalunya juntament amb el francès durant la Guerra Gran.
• Finalment, la difusió del Romanticisme amb la reivindicació

Trets comuns de l'Edat Mitjana

Aspectes socials

• Una piràmide social amb el rei al capdamunt, seguit del papa, bisbes, noblesa, cavalleria i finalment el poble.
• El feudalisme, basat en el vassallatge dels camperols al senyor feudal.
• L'ascens progressiu de la burgesia.
• La importància de conceptes com l'honor, el valor i la fidelitat.

Aspectes culturals

• El naixement de les llengües romàniques.
• El teocentrisme.
• La introducció de l'alta cultura als monestirs (literatura religiosa) i a les corts (poesia trobadoresca).
• La imitació de models literaris.
• La finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura.

Els trobadors

Tipus de poesia

• Poetes que escrivien en llatí.
• Joglars que cantaven poesia popular en llengües romàniques.
• Trobadors que componien poesia

La Llengua i la Variació Lingüística

La llengua és un sistema de signes utilitzat per persones molt diverses en situacions molt diferents. Segons les característiques personals dels usuaris de la llengua i les condicions concretes de cada situació de comunicació, el català que s'escriu i el que es parla varien. Aquest fenomen s'anomena variació lingüística. Es distingeixen:

Variació Geogràfica

Les varietats geogràfiques se solen anomenar dialectes i són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el català occidental i el català oriental.

Criteris de Distinció entre Català Occidental i Oriental

• Vocals a, e oberta i e tancada en síl·laba àtona:
  • Català occidental: la a es manté i la e es redueix a

LITE.MEDIEVAL: l’edat mitjana Europea

Comprèn un període que s’estén del segle V, moment en què es desfà l’imperi romà d’occident, fins al 1453, en què Constantinoble cau en mans dels turcs.

CARACTERÍSTIQUES:

• Expansió del cristianisme a gairebé tots els seus territoris.
• L’aparició d’una nova estructura social i política basada en el feu, la terra i en encadenat de relacions de vassallatge.
• Societat teocèntrica dividida en noblesa, església i poble.
• Conceptes cavallerescos com l’honor, el valor o la fidelitat.

ÈPICA MEDIEVAL: CANÇONS DE GESTA

Cap al s.VIII, sorgeix a tot Europa una literatura popular i tradicional que tracta d’una poesia narrativa cantada sobre uns personatges i fets que solen tenir un punt de partida...

Prosa del Segle d'Or

Novel·la de Cavalleria

• Època: Edat Mitjana.
• Arguments: Fantàstics, amb personatges de trets sobrehumans.
• Temps i espai: Mítics i il·localitzables, on habitaven éssers fantàstics.

Novel·la Cavalleresca

(Segle XV)

• Temàtica: Similar a la de cavalleria, però amb diferències clau:
  • Rebutjava els elements fantàstics i s'aproximava a la realitat.
  • Accions reals i creïbles.
  • Personatges forts i valents, però amb característiques humanes (personatges rodons o complexos, no es comporten sempre igual).
  • Temps i espai coneguts i localitzables.
  • Elements fantàstics cada vegada menys freqüents.
• Exemples destacats: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Curial e Güelfa

• Autor: Anònim.
• Conservació: Es conserva en un manuscrit del segle XV.
• Argument:

Gèneres Periodístics d'Opinió

Els gèneres periodístics d'opinió són textos argumentatius publicats als mitjans de comunicació en els quals els periodistes o els col·laboradors d'aquestes empreses informatives expressen la seva visió d'uns fets o d'una realitat social determinada.

• L'article d'opinió: S'hi expressa l'opinió de qui el signa, que no necessàriament ha de coincidir amb la del mitjà de comunicació on es publica.
• L'editorial: S'hi expressa l'opinió del mitjà de comunicació sobre algun tema d'actualitat recent.
• La crítica: S'hi valoren diferents manifestacions artístiques: musicals, teatrals, literàries, cinematogràfiques, etc.
• L'acudit i la tira còmica: S'hi expressa l'opinió del dibuixant o ninotaire que signa aquests