Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Els articles d’opinió.

Els articles d’opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d’interès general. Hi ha articles d’opinió de col·laboradors o habituals del mitjà de comunicació, i n’hi ha d’altres més o menys esporàdics.

L’estructura d’un article és molt diversa; l’autor o autora no ha de seguir cap estructuració prefixada. Generalment, però, aquest tipus de gènere periodístic acostuma a escriure’s amb tipologia textual expositiva o argumentativa. L’articulista desenvolupa idees i les raona per convèncer i crear un estat d’opinió en el públic lector. El títol pot suggerir el to de l’article: humor, informació, crítica... A la capçalera o al peu de l’article,...

Ramon Llull (1232-1316)

Va fer de la narrativa un instrument per a convèncer i propagar la seva convicció religiosa. Les seves narracions són unes de les primeres de la història de la literatura europea. Fou predicador, filòsof, missioner i pedagog, i és considerat un dels creadors de la prosa literària catalana. En la seva obra narrativa destaquen Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill, on mostra que l'estat més desitjat per a les persones és el d'ermità. No qüestiona el sistema polític. Les seves obres mostren aspectes de la societat, com ara el Llibre de les meravelles i el Llibre de les bèsties. La finalitat de Llull era convèncer la societat i s'esforçava per ser entès. Tenia un estil molt repetitiu i adaptava...

Conceptes Clau de Llengua Catalana

Vocabulari dels Animals: Expressions i Significats

Explora el vocabulari relacionat amb els animals i les expressions populars:

• Trotar: caminar ràpid.
• Botar: saltar.
• Desbocar-se: córrer sense control.

Expressions populars amb animals:

• Carregat com un ruc: amb molta càrrega.
• Sol com un mussol: molt sol.
• Pelut com un ós: amb molt de pèl.
• Brut com una guilla: molt brut.
• Cremat com una sardina: molt bronzejat o cremat pel sol.
• Lleig com un gripau: molt lleig.
• Prim com un bacallà: molt prim.
• Calb com una mona: completament calb.
• Envanit com un paó: molt orgullós o presumit.
• Tossut com un marrà: molt tossut.

La Subordinació Adjectiva: Tipus i Pronoms

La subordinació adjectiva es divideix en dos tipus principals de proposicions...

Vicent Andrés Estellés: La seva obra

Vicent Andrés Estellés explica la seva obra: "Jo he anat simplement escrivint perquè sempre he tingut, si em permeteu la confessió, que és lleugerament impúdica, la por de morir-me'n sense poder dir abans determinades coses que volia dir."

Bases lingüístiques i estil

La triple base de la llengua poètica d'Estellés és:

• La llengua dels nostres clàssics.
• La literatura catalana.
• La llengua del carrer, arrelada i viscuda des de la infantesa.

Vicent utilitza un nivell de llenguatge amb la utilització de paraules pertanyents a nivells familiars, col·loquials o vulgars. Els recursos característics del seu estil són les comparacions arcaiques i ausiasmarquianes.

Vicent utilitza l'adjectivació per la qualificació...

Conceptes Bàsics de Lingüística

En una situació comunicativa determinada, sempre hi ha necessàriament algú que parla en un lloc i en un temps determinats. Les coordenades bàsiques de l'acte de parla són: jo-ara-aquí. A continuació, es presenta el quadre d'espai:

Quadre d'Espai

Grau: Pròxim

• Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes
• Adverbi: aquí
• Pronom: això

Grau: Llunyà

• Demostratius: aquell, aquella, aquells, aquelles
• Adverbis: allà, allí
• Pronom: allò

Quadre de Temps

Adverbis:

• Abans: ahir, abans-d'ahir
• Ara: avui, enguany
• Després: demà, demà passat

Locucions Verbals:

• Abans -> Ara -> Després: a continuació de demà en 8

Sintagmes Nominals:

• Abans: el mes passat, dissabte passat
• Ara: aquest any
• Després: dijous vinent, el segle vinent

Fonètica:

La poesia de tradició simbolista

A partir de 1940, els poetes entonen el cant dolgut, personal i col·lectiu de la derrota i de l'exili. Aquesta poesia es tanca en un món interior i es desentén de la realitat. Hi predominen símbols i referències mitològiques. Destaquen Carles Riba, Màrius Torres, Agustí Bartrà, Salvador Espriu i (del País Valencià) Xavier Casp i Joan Valls.

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), poeta amb un bagatge cultural excepcional, basat en una formació clàssica, amb domini dels registres de la llengua. Va escriure novel·la (Laia) i teatre (Antígona, Ronda de Mort a Sinera). En poesia, reflexiona sobre la condició humana, la llibertat i la mort. Destaquen: Cementiri de Sinera,...

Novel·les de Cavalleria al Segle XII

Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França al segle XII. El públic lector eren les corts feudals. Les obres es basen en llegendes de la cort dels Plantagenet (reis anglesos de parla francesa) i situen l'acció a tota Gran Bretanya, Irlanda i la Bretanya Francesa, un conjunt temàtic conegut com la Matèria de Bretanya.

Característiques de les Novel·les de Cavalleria

Els protagonistes són cavallers modèlics (forts, valents, intel·ligents), com el Rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona, que busquen aventures per tal d'aconseguir honor i fer mèrits.

• Busquen l'amor d'una dama (influència de la lírica trobadoresca).
• Les històries es produeixen en terres hostils on han de superar

El Valencià i el Teatre

El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua catalana. Arriba a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquesta repoblació es va fer amb aragonesos i catalans: els primers van repoblar les comarques de l'interior i els catalans s'encarregaren de repoblar les comarques costaneres. Presenta algunes diferències respecte del nord-occidental a causa de la influència del substrat àrab. El 1609 es dicta el decret d'expulsió dels moriscos.

Teatre Culte Valencià

La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre els dos moviments estètics dominants: el romanticisme i el realisme. Comparteixen...

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors: Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954. Assagista, periodista, filòsof i crític d'art. Nomenat el 1917 director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, va ser destituït del càrrec tres anys després. Es va instal·lar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en espanyol. El 1912 es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona i el 1913 es va doctorar.

Obres destacades

• Narrativa: La fi d'Isidre Nonell, 1902
• Glosses: Gloses de quaresma, 1911; La ben plantada, 1911
• Obres en castellà: El secreto de la filosofía, 1947

Josep Carner

Josep Carner: Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir l’any 1970 a Brussel·les. Durant la Guerra Civil va ser exiliat i va anar a Mèxic i Brussel·les,...

Modernisme: Definició i Context

• Moviment cultural de signe social, nascut a Occident el 1892, amb la primera festa modernista al Cau Ferrat de Sitges i acabat el 1911, quan mor Joan Maragall.
• Moviment ampli i complex de renovació cultural que, com ja s'havia iniciat en la Renaixença, volia transformar la cultura catalana en una cultura nacional i moderna.
• Els modernistes van trencar amb la cultura de la Renaixença, que trobaven endarrerida i massa tradicional; per això, van intentar usar els corrents de l'Europa contemporània.

Etapes del Modernisme

• Existeixen dues etapes del Modernisme:
  • 1. Etapa regeneracionista: període més combatiu del moviment, amb més confrontació amb la burgesia. Hi destaquen les revistes: L'Avenç i Els Quatre Gats.