Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Santa Sofia d'Istanbul: Arquitectura Bizantina de Justinià

Art i humanitats10,59 KB

Santa Sofia d'Istanbul

Nom: Església de Santa Sofia (Sàvia Divina)

Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet

Ordenada aixecar per: Justinià (527-565)

Cronologia: 532-537 (construcció ràpida)

Terratrèmol de 562: reconstrucció

Mesquita turca: transformació posterior

Avui: museu, en restauració (2006)

Localització: Istanbul. Església-catedral principal de la ciutat, amb 250.000 habitants i 500 clergues.

Dimensions: grans. Cúpula de 31 m de diàmetre, 54 m sobre el nivell del terra. 69,7 x 80,9 m.

Materials

  • Murs: carreus, maons i còdols
  • Cúpules: maons més lleugers i tubs de fang
  • Marbres

Sistema constructiu

Sistema d'afirmall de voltes. Elements de suport: murs (amb múltiples obertures) i columnes i pilars (8) com a elements de suport...

Continua llegint "Santa Sofia d'Istanbul: Arquitectura Bizantina de Justinià" »

Estàtua d'August a la Prima Porta i Maison Carrée: Art i Poder a l'Antiga Roma

Art i humanitats5,89 KB

Estàtua d'August a la Prima Porta

Comitent: Senat romà

Datació: 19 aC (còpia del segle XIV aC)

Context: Roma imperial

Tècnica: Fosa (Ciselat: talla), bronze (Ciselat: marbre de Luni)

Tipologia: Escultura exempta

Dimensions: Peus, pòlit; 2,04 m

Ubicació original: Vil·la romana ad Gallinas Albas, propietat de Livia, a la Prima Porta, Roma

Localització actual: Musei Vaticani, Roma

Anàlisi formal

L'emperador es representa com a una figura de tota la seva glòria, com a home, amb un rostre molt jove que no li corresponia en vida, i com a militar genial: la cuirassa està detallada amb els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell va pacificar.

Context històric

Època imperial: la figura de l'emperador es refereix a la política de tot l'Imperi....

Continua llegint "Estàtua d'August a la Prima Porta i Maison Carrée: Art i Poder a l'Antiga Roma" »

L'escultura grega: context, característiques i obres principals

Art i humanitats4,62 KB

1. L’escultura grega

Context històric i cronològic

L’art grec es desenvolupa a la Mediterrània oriental, en un territori format per la península Balcànica, les illes del mar Egeu i del mar Jònic i les colònies gregues. L’economia era principalment agrícola, però el comerç i la fundació de colònies, com Empúries, Màlaga i Marsella, afavoriren l’expansió de la cultura grega.

La història de Grècia es divideix en quatre grans etapes: l’època obscura, entre el 1200 i el segle VII aC; l’època arcaica, entre els segles VII i VI aC; l’època clàssica, entre els segles V i IV aC, i l’època hel·lenística, entre els segles III i I aC.

La religió grega era politeista i els déus es representaven amb forma humana. Per...

Continua llegint "L'escultura grega: context, característiques i obres principals" »

Art Clàssic: Arquitectura, Escultura i Urbanisme de l'Antiguitat

Art i humanitats9,68 KB

1. Introducció a l'art

1.1 Estètica (base): la percepció per la vista i l'oïda i la reflexió sobre l'art i la bellesa (estètica) provoquen plaer específic i comú, plaer estètic universal i desinteressat. Categories: la bellesa, el tràgic, el grotesc, el còmic, el sublim...

1.2 L'art: l'art és la forma expressiva (voluntat de comunicar) en un context determinat.

1.3 Les funcions de l'art:

  • Funció estètica: totes les obres d'art tenen funció estètica.
  • Expressiva i comunicativa: transmissió d'un missatge amb una voluntat estètica.
  • Religiosa: totes les religions tenen art.
  • Didàctica: per transmetre la religió als analfabets de l'època, llibres de biologia o anatomia.
  • Econòmica: peces per encàrrec, inversió, comercial.
  • Psicològica:
...
Continua llegint "Art Clàssic: Arquitectura, Escultura i Urbanisme de l'Antiguitat" »

El llegat grec: transmissió, pensament i petjada cultural

Art i humanitats6,02 KB

1.1. Transmissió del llegat grec: fonts i història

  • Concepte: El llegat grec és el conjunt de coneixements, valors, idees i manifestacions culturals de l'antiga Grècia que van establir els fonaments de la civilització occidental. Des de l'època arcaica fins a l'hel·lenística, els grecs van aconseguir grans avenços que van determinar la nostra manera d'entendre la ciència, l'art, la filosofia i la política.

  • Fonts de transmissió:

    • Directes: Textos literaris, científics i filosòfics conservats mitjançant la còpia de manuscrits (amb autors essencials com Homer, Hesíode, Plató, Aristòtil, Hipòcrates o Euclides).

    • Indirectes: La mediació d'altres cultures, especialment l'àrab, que va traduir i preservar nombroses obres científiques

...

Continua llegint "El llegat grec: transmissió, pensament i petjada cultural" »

Arquitectura modernista i escultura: Eiffel, Sullivan, Domènech i Montaner, Gaudí i Rodin

Art i humanitats4,64 KB

Torre Eiffel

T.E.: Alexandre Gustave Eiffel (1887-1889) commemora el centenari de la Revolució Francesa. Estructura de ferro forjat i acer, amb unes 18.000 peces de ferro, una base rectangular de 4 pilars amb gats hidràulics i quatre potes de 115 m. Els costats són iguals (simetria i estabilitat), amb escales i ascensors. És una altra part de la vista del riu i del Camp de Marte, una integració excepcional i el més avançat de la tècnica i la indústria del segle XIX. Revela la indústria, és un símbol de l'exposició universal de París de 1889 i rebutjat simbòlicament per part de la població, que no hi accedia. Pròpiament, l'Eiffel és un arc triangular, i ja es va viure aquesta ciutat.

Escola de Chicago

M.C.: Louis Sullivan (1899-...

Continua llegint "Arquitectura modernista i escultura: Eiffel, Sullivan, Domènech i Montaner, Gaudí i Rodin" »

Monuments de l'Antiga Roma: Coliseu, Aqüeducte, August, Trajà i Panteó

Art i humanitats5,32 KB

El Coliseu romà

Destinació: espectacles cruents (lluites de gladiadors, feres i naumaquèries).

Materials: formigó, maons i pedra (calcària i tova).

Planta el·líptica i de grans dimensions, amb una alçada de 50 m.

Exterior

Consta de quatre pisos amb superposició d'ordres: el primer amb semicolumnes tosques, el segon amb semicolumnes jòniques, el tercer amb semicolumnes corínties i el quart amb pilastres corínties (de lleugera forma diferent). Presenta galeries amb arcs de mig punt i un semi-espai intermedi. A l'últim pis hi ha forats per a fixar els pals del velarium.

Alteracions posteriors: voltes, columnes i estatues.

Interior

La cavea té tres pisos comunicats, coberts per voltes inclinades de canó i d'arestes. La fossa conté una sèrie...

Continua llegint "Monuments de l'Antiga Roma: Coliseu, Aqüeducte, August, Trajà i Panteó" »

L'Escola d'Atenes de Rafael: context, estil i significat

Art i humanitats6,86 KB

L'Escola d'Atenes de Rafael

El context cronològic

S. XVI, Itàlia i el Papat: Itàlia és una expressió geogràfica, està dividida territorialment i dominada per diferents senyors (per exemple, el Papa) i potències estrangeres (França, Espanya). El Papat és el gran poder d'Itàlia que controla diversos estats i disposa d'exèrcits; és, per tant, un senyor espiritual i terrenal. El Papat participa d'un perillós joc d'aliances internacionals. Amb els Reis Catòlics (període de l'obra de Bramante i Rafael) hi haurà aliança amb Espanya per part del papa Alexandre VI Borgia. En temps del papa Juli II della Rovere, s'aliarà amb França, i això desencadenarà el Sacco di Roma (1527) amb Carles I d'Espanya i V d'Alemanya.

Juli II della Rovere

...
Continua llegint "L'Escola d'Atenes de Rafael: context, estil i significat" »

Art Barroc i Neoclassicisme: Pintura i Arquitectura a Europa

Art i humanitats4,17 KB

Itàlia: El Barroc i el Tenebrisme

Caravaggio

Renovador de la pintura italiana i naturalista. Pinta la realitat tal com és, amb temes religiosos i clarobscurs marcats per un únic focus de llum. Utilitza la tècnica de l'oli sobre llenç. Els personatges són els elements principals i representen un gran dramatisme; la llum prové d'una font natural. Destaca el tenebrisme.

Obres destacades: La vocació de Sant Mateu, La crucificació de Sant Pere i La verge de Loretto.

Països Baixos

Rubens

El pintor europeu més complex. Tècnica d'oli sobre tela, ús intens del color, temes variats i dinamisme a partir del moviment curvilini. Cerca la simetria i l'harmonia basant-se en models clàssics, la tradició renaixentista i l'observació directa de la...

Continua llegint "Art Barroc i Neoclassicisme: Pintura i Arquitectura a Europa" »

Guia d'Escultura Grega: De l'Arcaisme a l'Hel·lenisme

Art i humanitats4,12 KB

Kore del Pèplum

Fitxa tècnica

  • Nom: Kore del pèplum.
  • Autor: Desconegut.
  • Cronologia: 510-500 aC.
  • Tècnica: Talla.
  • Mides: 1,21 m.
  • Estil: Grec arcaic.
  • Tipologia: Dempeus.
  • Localització: Originalment al Partenó d'Atenes; actualment al Museu de l'Acròpoli d'Atenes.

Context

  • Contacte amb la cultura egípcia mitjançant el comerç.
  • Fundació de colònies al Mediterrani.
  • Caiguda de la tirania a Atenes i destrucció de Milet.
  • Naixement de la poesia lírica i pas del mite al logos.
  • Celebració dels primers Jocs Olímpics.

Anàlisi formal

Escultura d'embalum rodó, dempeus i unifacial, feta d'un sol bloc de marbre de Paros. Es conserven restes de policromia original. Característiques: frontalitat, simetria (excepte el braç aixecat), actitud hieràtica, geometria...

Continua llegint "Guia d'Escultura Grega: De l'Arcaisme a l'Hel·lenisme" »