Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Fitxa Tècnica: Guernica de Pablo Picasso

Títol

Guernica

Autor

Pablo Picasso

Cronologia

1937

Tècnica

Oli sobre tela

Mides

3,51 x 7,82 m

Estil

Cubista expressionista

Tema

Denúncia política

Localització

Museu Reina Sofía (Madrid)

Comentari Introductori

Entre 1900 i 1904, Pablo Picasso, natural de Màlaga, va viure entre Barcelona i París, fet que li va permetre rebre un gran nombre d'influències. Va començar amb l'impressionisme, més tard amb el realisme (la seva Època Blava), i cap al 1907, després de conèixer Cézanne, es va iniciar en el cubisme. A diferència d'altres cubistes, ell hi va afegir una forta expressivitat.

Descripció Formal i Composició del Guernica

Aquest quadre presenta un aparent desordre intern, però en realitat parteix d'una...

Descripció Formal de l'Edifici

L'edifici es divideix en dues parts principals. La part inferior (base, entresol i primera planta) presenta aparadors de vidre situats arran de la façana, emmarcats per dues bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos. Aquesta decoració es compon de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals.

Les altres plantes segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d'un mòdul amb un ritme uniforme de finestres horitzontals, més baixes a les plantes inferiors, separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

A la part superior, s'aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l'estructura del cos inferior de l'edifici, amb...

El Modernisme Català: Palau de la Música i Casa Milà

Palau de la Música Catalana: Arquitectura i Simbolisme

Arquitectura Exterior i Interior

Dues façanes de maó vist vermell, arcades a la planta baixa, tribuna coronada per arcs apuntats, decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. Es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.

L'espai interior es divideix en tres parts: els accessos, l'auditori i l'escenari. Aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a l'ornamentació que decora tots els racons de l'edifici. Destaca la gran sala de l'auditori, il·luminada per la llum natural; una gran claraboia al sostre de la sala contribueix a aquesta il·luminació. Un altre aspecte de l'ornamentació...

El Dorífor de Policlet

Fitxa de catalogació i descripció

• Títol: Dorífor (portador de llança). Es conserven còpies romanes.
• Autor: L'original és de Policlet; les còpies són d'escultors romans.
• Estil: Classicisme.
• Origen: Cultura grega, c. 450-440 aC.
• Tècnica: L'original era de bronze (tècnica de la fosa a la cera perduda), però s'ha perdut. Les còpies són de marbre, fetes amb la tècnica de la talla.
• Material: L'original era de bronze; les còpies són de marbre.
• Forma: Exempta, permet ser contemplada des de totes les perspectives.
• Dimensions: 2,12 m d'alçada.
• Tipologia: Escultura dempeus.
• Cromatisme: Se suposa que l'original era policromat. Les còpies romanes són monocromes.
• Breu descripció: Representa un jove caminant que portava una

Casa Tassel (Victor Horta, 1892-1893)

1. Descripció i Context (DC)

Dades generals

La Casa Tassel, obra de l'arquitecte belga Victor Horta, va ser construïda a Brussel·les entre 1892 i 1893. Es tracta d'un habitatge de dimensions reduïdes.

Aspectes bàsics constructius

L'edifici està construït amb materials diversos, alguns més clàssics (fusta, pedra, mosaics) i altres moderns (bigues i columnes de ferro). Victor Horta (1861-1947) va ser un dels primers arquitectes a prendre consciència de la possibilitat del ferro com a element estructural i decoratiu.

2. Anàlisi Formal

Interior

La planta d'aquest edifici es correspon amb un espai estret i allargat a causa dels condicionals de la parcel·la, amb tres pisos d'idèntiques proporcions i una...

Anàlisi formal del Partenó

Mur isòdom i sistema arquitravat. Teulada a dues aigües.

Ordre dòric, octàstil, perípter (17 columnes als costats), anfipròstil.

Pronàos, nàos o cel·la i epistòdomos. Pronàos i epistòdomos són hexàstils.

Columnes dòriques amb èntasi.

Hi ha correccions òptiques: curvatura del krepis i entaulament, èntasi, intercolumnis de diferent mesura, columnes dels extrems una mica més grosses.

Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus. Al frontó de davant, el naixement de Venus del cap de Zeus i al posterior, la victòria de la deessa sobre Posidó per protegir Atenes. Hi ha grups escultòrics de gran valor: deesses del frontó per la perfecció anatòmica i el perfecte acabat dels plecs dels vestits;...

Dades Clau de Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, situada a Barcelona, va ser construïda entre els anys 1329 i 1383. Els seus arquitectes principals van ser Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, amb la iniciativa de Bernat Llull. Aquesta obra mestra de l'estil gòtic català va ser edificada amb pedra, utilitzant un sistema constructiu arquitravat i voltat.

Estructura Interior: Amplitud i Diàfanitat

Vuit pilars de planta octogonal, de 18 metres d'alçada i amb una separació de 13 metres entre ells, serveixen d'elements de suport de les voltes de creueria de la nau central i de les laterals. L'alçada gairebé idèntica de les naus dona la sensació que només hi ha una nau de gran amplitud. Gràcies a la manca d'obstacles,...

El Judici Final de Miquel Àngel

A El Judici Final, pintat més de 20 anys després de la volta, Miquel Àngel situa els personatges sobre un fons monocromàtic blau, sense referències arquitectòniques ni paisatgístiques clares. Els personatges s'organitzen en quatre plans que s'enllacen entre si, amb el pla principal presidit per Déu.

Perspectiva i Moviment

La perspectiva és teològica, amb personatges més grans segons la seva jerarquia. Hi ha moltes escenes i personatges, sense fons per jugar amb la perspectiva, ja que l'objectiu són els personatges i el significat de l'escena. El Judici Final rep un tracte diferent, com un gran mural amb Déu al centre superior, envoltat com per una màndorla de persones. Les figures tenen posicions...

Context Històric i Ubicació

El Partenó és una obra d'arquitectura grega dels arquitectes Ictinos i Cal·lícates sota la supervisió del famós escultor atenenc Fídies. Està situada a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia), dedicat a Atenea, la deessa protectora de la ciutat. Va ser construït entre els anys 447-432 aC i se'l considera una de les més belles obres arquitectòniques de la humanitat.

Aquesta obra pertany al període clàssic (s. V-IV aC), que comença amb la finalització de les guerres mèdiques, on Atenes és la polis triomfadora i imposa la seva hegemonia, i s'acaba quan el rei macedoni Filip II imposa la monarquia i, posteriorment, amb la mort d'Alexandre el Gran. És l'etapa de més esplendor i originalitat de l'art grec. El...

Teatre d'Epidaure: Fitxa Tècnica

• Teatre grec del segle IV aC.
• Obra de Policlet el Jove.
• És fet de pedra, seguint el sistema constructiu arquitravat propi de l'art grec.
• Pertany al període hel·lenístic.
• Es localitza al Peloponès, en el que havia estat el santuari d'Asclepi.
• Actualment encara s'utilitza.

Context Històric

Després de les guerres del Peloponès, les polis entraren en una profunda crisi econòmica, política i social, aprofitada per Filip (rei macedònic) per dominar tot el territori i annexionar-lo al seu reialme. El seu successor, el seu fill Alexandre el Gran, que arribà a fundar un imperi, la seva mort és la referència per datar l'inici del període hel·lenístic.

Característiques

• Els grecs es centraren en quatre grans construccions