Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

4) Estómac (digestió de proteïnes)

El bol alimentari es barreja amb el suc gàstric. S'hi produeixen:

• Digestió del bol alimentari: el suc gàstric està produït per les glàndules de la paret estomacal i està format per tres tipus de substàncies: mucina, que lubrica i protegeix; àcid clorhídric, que actua com a bactericida; i enzims gàstrics, que inicien la digestió de les proteïnes.
• Barreja del bol alimentari: gràcies al moviment estomacal, el bol es converteix en quimus.
• Absorció de substàncies: absorció d'aigua, alcohol i alguns fàrmacs solubles.
• Abocament al duodè: de mica en mica el quimus abandona l'estómac travessant el pílor per entrar a la primera part de l'intestí prim, el duodè. Aquesta fase dura des de pocs minuts

D'ON VENIM

Característiques pròpies dels Homínids:

-Són bípedes

-no arborícola

-crani arrodonit

-cervell relativament gran amb circumvolucions

-cara petita k no sobresur molt

-reducció de la dentadura k ja no te costats paral·lels

- ullals petits i premolars inferiors amb dues cúspides

- columna vertebral amb corva lumbar

-forat occipital avançat

-pelvis ample i curta

-allargament de les cames

 -peu te forma d'arc

-mà curta i ample i amb molts moviments possibles.

Relació entre la dieta rica en proteïnes i la hominització:

Fa 2MA vam introduir la carn en la nostra dieta. Va ser llavors quant va augmentar la mida del cervell i del cos. Vam passar de ser una especie basicament vegetariana, amb un cervell no gaire + k d'un ximpanzè a un homínid...

Composició i Estructura de l'ARN

L'ARN està format per la unió de ribonucleòtids mitjançant enllaços fosfodièster. Aquest enllaç s'estableix entre el grup fosfòric C-5 de la ribosa d'un nucleòtid i el grup hidroxil en C-3 de la ribosa del nucleòtid següent.

Estructura General de l'ARN

Hi ha tres tipus principals de RNA:

• RNA missatger (mRNA)
• RNA de transferència (tRNA)
• RNA ribosòmic (rRNA)

RNA Missatger (mRNA)

S'encarrega de transportar la informació que conté el DNA fins als ribosomes.

RNA de Transferència (tRNA)

Solen ser molècules molt petites que transporten els aminoàcids fins a les cadenes proteiques en la seqüència que determina l'mRNA. La unió entre el tRNA i els aminoàcids corresponents s'estableix mitjançant enllaços...

Micoplasmes i arqueobacteris

Micoplasmes: són cèl·lules procariotes sense paret cel·lular; són molt deformables.

Arqueobacteris: L'altre domini és el dels arqueobacteris. Són procariotes molt primitius i la seva estructura és semblant a la dels eubacteris: manquen de nucli cel·lular o de qualsevol altre orgànul dins les cèl·lules, però, per la seva composició química, són més semblants als eucariotes. Es classifiquen en:

• Metanògens
• Halòfils
• Termòfils

Protoctists

Protoctists: són els organismes formats per cèl·lules eucariotes, molt variats: unicel·lulars i pluricel·lulars, autòtrofs i heteròtrofs. Estan constituïts per poca varietat de tipus cel·lulars i la seva organització cel·lular és senzilla. Els constitueixen...

Els trasplantaments d'òrgans i teixits

Moltes malalties es deuen al funcionament anormal d'algun òrgan o teixit. Una persona amb un cor que no li funciona bé, només pot salvar-se amb el trasplantament d'un cor nou, o una persona que ha patit greus cremades amb un trasplantament de pell nova. El trasplantament d'òrgans va ser un dels èxits de la medicina del segle XX. En 1954 es va fer el primer trasplantament de renyó, però va ser en 1967 quan en un hospital de Sud-àfrica es va fer el primer trasplantament de cor. En els últims 40 anys s'ha aconseguit millorar les condicions de vida de molts malalts i salvar-li-la a altres.

El nombre de demandes d'òrgans creix de manera més ràpida que la de donants. El donant sol ser una persona...

Salut

Salut: estat complet de benestar físic, mental i social.

Malalties infeccioses

Malalties infeccioses: causades per microorganismes patògens que poden ser virus, bacteris i protozous (per exemple, virus del refredat).

Via de contagi

Via de contagi: per contraure una malaltia (a través de l'aire, menjant aliments contaminats, contacte físic...).

Sistema immunitari

El sistema immunitari és el mecanisme que ens defensa contra l'acció de microorganismes i altres agents externs.

Defensa inespecífica

Defensa inespecífica: és la primera línia de defensa i impedeix l'entrada dels microorganismes patògens o els destrueix de forma inespecífica, sense reconèixer-los de manera específica; no deixa memòria immunològica.

Barreres externes

Barreres

Els Homínids: Origen i Definició

Són un grup de primats no arborícoles l’origen dels quals se situa a Àfrica, fa almenys 7 milions d’anys.

Característiques i Clima en l'Origen dels Homínids

L’aparició dels primers homínids sembla coincidir amb una fase de refredament i aridesa que va forçar la retirada dels boscos tropicals i la substitució per formacions arborades aclarides i sabanes.

Avenços Tecnològics: L'Homo erectus i el Domini del Foc

L’Homo erectus, abans de dominar el foc, va construir eines de pedra i va utilitzar altres matèries primeres. El domini del foc va ser, potser, l'avenç més important.

Eines de pedra i matèries primeres utilitzades:

• Eines de pedra: navalles, destrals, puntes, malls, entre altres.
• Altres matèries

Cèl·lules glials

Són més xicotetes que les neurones i realitzen funcions diverses: subjectar, aïllar, defensar i nodrir les neurones.

• Astròcits: Tenen forma estrellada i prolongacions nombroses. Intervenen en la nutrició de les neurones.
• Microglia: Les seues prolongacions són curtes i estan molt ramificades, fet que els dóna un aspecte espinós. Tenen la funció de fagocitar restes cel·lulars.
• Oligodendròcits: Tenen prolongacions escasses i molt ramificades. Es disposen al voltant dels axons de les neurones del sistema nerviós central formant un embolcall anomenat beina de mielina.
• Cèl·lules de Schwann: Tenen forma aplanada. També envolten els axons per a formar beines de mielina, però només en les neurones del sistema nerviós

Concepte de salut i indicadors

Concepte de salut: Estat en què els organismes, lliures de malalties, exerceixen normalment totes les seves funcions.

Morbilitat: Proporció de persones que pateixen una malaltia en un lloc i temps determinats.

Taxa de morbilitat: 850 morts cada 100.000 habitants.

Causes principals:

• Cardiovasculars (32%)
• Tumors (27%)
• Accidents (4%)
• Malalties infeccioses (2%)

Esperança de vida: És de 81,5 anys (homes 78,5; dones 84,5).

Hàbits i trastorns alimentaris

Seguint l'Estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l'Obesitat), es recomana:

• Dieta variada i equilibrada: Incloure tots els nutrients.
• Hidrats de carboni: 50-60% de les calories totals.
• Greixos: No han de superar el 30% (reduir greixos

El medi intern

• Conjunt de líquids que envolten les cèl·lules d’un organisme.
• Líquid intercel·lular o plasma intersticial.
• La sang: és un mitjà de transport de substàncies que circula per l’interior dels vasos sanguinis.
• Limfa: líquid que es forma a partir del plasma intersticial i que circula pels vasos limfàtics, uns conductes que recorren una gran part de l’organisme.
• Glòbuls blancs: eliminen els bacteris.

Principals artèries

Artèria pulmonar (ventricle dret)

• Dividida en dreta i esquerra.

Artèria aorta (ventricle esquerre)

• Coronària: rega les parets del cor.
• Caròtides: porten la sang al cervell.
• Subclàvies: reguen la zona de la clavícula i els braços.
• Mesentèrica.

Les venes

• Tubs conductors que porten la sang de qualsevol òrgan