Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Àcids Nucleics, ADN, ARN, Genoma i Mutacions: Guia Completa

Biologia3,38 KB

Àcids Nucleics

Són cadenes formades per unitats repetitives anomenades nucleòtids. L'ordre d'aquests nucleòtids conté la informació genètica.

Components dels Nucleòtids

  • Grup fosfat
  • Glúcid (pentosa): un sucre de cinc carbonis amb forma pentagonal.
  • Base nitrogenada: una molècula amb anells de carboni i nitrogen, on resideix la informació genètica.

La informació genètica en l'ADN es troba en quatre tipus de bases nitrogenades que s'aparellen de la següent manera:

  • Adenina (A) amb Timina (T)
  • Citosina (C) amb Guanina (G)

Estructura de l'ADN

  • Dues cadenes antiparal·leles de nucleòtids.
  • Unides per ponts d'hidrogen que es formen entre les bases nitrogenades complementàries.
  • Aparellament de bases: Timina amb Adenina, i Guanina amb Citosina.
  • Les dues
...
Continua llegint "Àcids Nucleics, ADN, ARN, Genoma i Mutacions: Guia Completa" »

El Sistema Nerviós: Estructura, Funcions i Divisions Clau

Biologia5,02 KB

Components Fonamentals del Sistema Nerviós

El Sistema Nerviós (SN) està format per:

  • Centres nerviosos: Agrupacions de milions de neurones.
  • Nervis: Feixos de fibres nervioses, formats pels axons de les neurones.
  • Ganglis nerviosos: Zones eixamplades on s'estableixen connexions sinàptiques.

Divisions Principals del Sistema Nerviós

El SN es divideix en:

Sistema Nerviós Central (SNC)

  • Processa la informació rebuda del medi intern o extern i elabora respostes per controlar les funcions del cos.
  • Estructura i Composició del SNC
    • Substància grisa: Formada pels cossos neuronals. Ocupa la part externa del cervell i la interna de la medul·la espinal i el bulb raquidi.
    • Substància blanca: Formada pels axons mielínics. Es distribueix a l’inrevés de la substància
...
Continua llegint "El Sistema Nerviós: Estructura, Funcions i Divisions Clau" »

Composició de la Sang i Funcionament del Cor: Guia Completa

Biologia4,27 KB

Composició de la Sang

La sang està composta per:

Plasma: És un líquid de color groguenc constituït en un 90% per aigua. Conté dissoltes una gran varietat de substàncies, entre les quals destaquen diferents proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen). El plasma sense determinades substàncies rep el nom de sèrum sanguini. El procés pel qual el plasma es solidifica s'anomena coagulació.
Les cèl·lules sanguínies: N'hi ha de tres tipus: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Els glòbuls vermells o eritròcits: Són petites cèl·lules bicòncaves que no tenen nucli. Són elàstics i deformables, característiques que els permeten travessar fins i tot els capil·lars
...
Continua llegint "Composició de la Sang i Funcionament del Cor: Guia Completa" »

Glossari de Biologia Cel·lular: Conceptes Clau i Definicions

Biologia3,93 KB

Glossari de Biologia Cel·lular

Definicions:

Anabolisme: Conjunt de processos metabòlics en què se sintetitzen substàncies complexes a partir d'altres més simples.

ATP: És un nucleòtid fonamental en l'obtenció d'energia cel·lular. Està format per una base nitrogenada (adenina) unida al carboni 1 d'un sucre de tipus pentosa, la ribosa, que en el seu carboni 5 té enllaçats tres grups fosfat.

Cilis: Els cilis són unes estructures filamentoses que recobreixen tota la membrana citoplasmàtica. Són semblants a pèls molt curts que es mouen de manera coordinada per desplaçar la cèl·lula per un medi fluid.

Cromosomes: És cadascun dels petits cossos en forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions...

Continua llegint "Glossari de Biologia Cel·lular: Conceptes Clau i Definicions" »

Sistema Nerviós: Central i Perifèric, Funcions i Desenvolupament

Biologia2,33 KB

Sistema Nerviós Central

Encèfal

  • Porció més voluminosa del sistema nerviós.
  • Contingut al crani.
  • Consta de: cervell, cerebel i tronc encefàlic.

Cervell

  • Part més voluminosa de l'encèfal.
  • Conté els centres nerviosos que regeixen activitats sensibles i motores.
  • Conté les àrees de presa de decisions.
  • Es diferencia en: escorça cerebral i estructures subcorticals.
Escorça Cerebral
  • Cara externa del cervell.
  • Permet el control voluntari sobre les reaccions.
  • Base del raonament intel·lectual, memòria especialitzada i comunicació simbòlica.
Estructures Subcorticals
  • Situades a l'interior o sota l'escorça cerebral.
  • Inclouen: Ganglis basals (control de postura i moviment) i Tàlem (centre de relleu de vies a l'escorça cerebral, funció motora).

Cerebel

  • Ocupa
...
Continua llegint "Sistema Nerviós: Central i Perifèric, Funcions i Desenvolupament" »

Biòtop, Adaptacions i Hàbitat: Guia Completa d'Ecosistemes

Biologia3,35 KB

El biòtop

És la part inorgànica de l'ecosistema. Està format per les roques, l'aire, l'aigua, les sals dissoltes, la sorra, etc. Per descriure'l necessitem:

  • Una descripció del tipus d'ecosistema: una bassa, un parc, un conreu de cereals, una zona del fons marí, etc.

  • Una relació dels paràmetres físics i químics que el caracteritzen, com ara el tipus de sòl, la quantitat de llum, les temperatures, etc.

Les variables fisicoquímiques del medi, que influeixen en la vida dels organismes, es coneixen com a factors abiòtics.


4. Les principals adaptacions dels éssers vius

La diversitat d'éssers vius del planeta és una conseqüència de les adaptacions que han fet als diferents medis.

Adaptacions a ecosistemes terrestres

Segons el factor abiòtic:...

Continua llegint "Biòtop, Adaptacions i Hàbitat: Guia Completa d'Ecosistemes" »

Resposta Immunitària i Malalties: Tipus, Causes i Tractaments

Biologia2,91 KB

Resposta Immunitària

Resposta Immunitària Inespecífica

Quan els agents patògens s'introdueixen als teixits, es produeix la resposta immunitària inespecífica. Aquesta resposta està a càrrec dels fagòcits, un tipus de glòbuls blancs que surten dels vasos sanguinis, es desplacen i fagociten els organismes patògens.

Resposta Immunitària Específica

Hi ha un altre tipus de glòbuls blancs anomenats limfòcits, que reconeixen les substàncies o partícules estranyes a l'organisme, anomenades antígens. Aquest reconeixement fa que els limfòcits fabriquin anticossos, unes proteïnes que neutralitzen antígens determinats.

Un antígen és qualsevol partícula aliena a l'organisme capaç d'activar la resposta immunitària.

Un anticòs és una...

Continua llegint "Resposta Immunitària i Malalties: Tipus, Causes i Tractaments" »

Intercanvi Cel·lular i Metabolisme: Processos Vitaux

Biologia8,9 KB

L'intercanvi de matèria entre la cèl·lula i el medi és fonamental per captar nutrients i convertir-los en energia o per construir l'estructura cel·lular. També necessita aigua i sals minerals per a les reaccions químiques, i per expulsar molècules tòxiques.

Mecanismes de Transport a Través de la Membrana

Difusió

La difusió és el moviment de molècules petites (gasos, líquids o substàncies dissoltes) des d'una zona de més concentració a una de menys concentració, fins que s'assoleix un equilibri. Aquest procés no utilitza energia.

  • Exemples: intercanvi de gasos o d'alguns nutrients entre la cèl·lula i el medi extern.

Difusió Simple

La difusió simple es produeix quan la membrana permet el pas directe de molècules a través seu,...

Continua llegint "Intercanvi Cel·lular i Metabolisme: Processos Vitaux" »

Aparells del Cos: Digestiu, Respiratori i Excretor

Biologia8,14 KB

Funcions de Nutrició

Aparell Digestiu

Aparell implicat en la nutrició. S'encarrega de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar. Elimina les restes no digerides.

Boca: cavitat d'entrada dels aliments. Té 2 funcions:

  • Mecànica: la fan les dents. Consisteix a triturar els aliments. Els incisius tallen, els premolars esgarren i els molars trituren.
  • Química: actuació de la saliva sobre els aliments.
    • Lisozim: desinfecta aliments.
    • Amilasa: comença la digestió de sucres.

Faringe: conducte de l'aparell. No té cap funció concreta respecte a la digestió, només és un lloc de pas. Està separada de l'aparell respiratori per la glotis (orifici). Si es produeix pas d'aliment a l'aparell...

Continua llegint "Aparells del Cos: Digestiu, Respiratori i Excretor" »

Nutrició Animal i Vegetal: Processos i Tipus

Biologia3,23 KB

La Nutrició en els Éssers Vius

Nutrició Animal

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius prenen substàncies de l'exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

Processos implicats en la nutrició animal:

  • Digestió: transformació de substàncies en molècules més simples que l'organisme pot utilitzar.
  • Intercanvi de gasos: captació de l'oxigen necessari per a dur a terme el metabolisme.
  • Transport: repartiment de l'oxigen i nutrients fins a cadascuna de les cèl·lules de l'organisme i recollida del diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.
  • Metabolisme: utilització dels nutrients que entren en la cèl·lula per a formar estructures i obtenir l'energia necessària.
  • Excreció: eliminació de
...
Continua llegint "Nutrició Animal i Vegetal: Processos i Tipus" »