Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

- **Lamarck**: Va ser ell qui proposà la primera teoria coherent de l'evolució. Si una espècie es veu forçada per un canvi climàtic o d'altres tipus a adaptar-se a un medi ambient nou, aquells òrgans que siguin més adequats a les noves condicions es desenvoluparan fins adaptar-se a la seva nova funció, mentre que els que no són utilitzats s'atrofien. Aquesta llei de l'ús i desús dels òrgans es resumeix en l'aforisme "la funció crea l'òrgan". Els caràcters adquirits per mitjà de l'ús i el desús es transmetien sexualment als descendents. D’una espècie inicial, i al llarg de milions d’anys, podien aparèixer moltes espècies diferents a conseqüència de la diferenciació provocada per la seva adaptació a distints ambients....

Proves de l'evolució

Proves taxonòmiques

La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança, és a dir, els individus més semblants s'agrupen en espècies, les espècies més semblants en un gènere, els gèneres més semblants en una família, etc. La raó d'aquesta semblança és l'existència d'un avantpassat comú. La jerarquia de les categories taxonòmiques i la seva semblança s'expliquen més fàcilment des de l'òptica dels processos evolutius que per la creació de cada categoria de forma independent.

Proves anatòmiques

Es basen en l'estudi comparat de les estructures corporals dels organismes amb la finalitat d'establir possibles relacions de parentiu entre ells.

• Òrgans homòlegs

  Tenen la mateixa estructura interna,

Llei de Hardy-Weinberg

La Llei de Hardy-Weinberg estableix que, en condicions d'aparellament aleatori, les poblacions assoleixen l'equilibri. L'estudi d'aquest equilibri és la base de la genètica de poblacions. Els principals factors que afecten aquest equilibri són:

• Mutacions: Els gens poden experimentar variacions.
• Selecció natural: Actua sobre els fenotips, però també té efectes sobre els genotips. Com més gran sigui la variabilitat genètica, més gran serà l'increment de l'eficàcia biològica.
• Migracions genètiques: Les poblacions naturals acostumen a estar aïllades de la resta de poblacions de la mateixa espècie que ocupen àrees geogràfiques diferents.
• Deriva genètica: En una població no neixen mai tants individus com possibles

El Sentit del Gust

Ens permet percebre característiques diferents dels aliments: dolç, salat, àcid i amarg. Hi diferenciem:

• Papil·les gustatives: Invaginacions de la llengua.
• Botons gustatius: Estructures on es troben els receptors del gust.

El Sentit del Tacte

Reconeixem la forma, la temperatura, etc., dels objectes que ens envolten. A la pell hi ha tres capes principals:

• Epidermis: És la capa externa, on es troben els receptors que capten el dolor.
• Derma: Capa interna on trobem els receptors del fred i de la calor, la pressió i el contacte.
• Hipoderma: Formada per una capa de teixit adipós i una capa de teixit connectiu que uneix la pell amb els òrgans i teixits adjacents.

El Sistema Nerviós i les Neurones

El sistema nerviós és l'encarregat...

Classificació de Biomolècules: Proteïnes i Lípids

Proteïnes

Les proteïnes són macromolècules essencials per a la vida, amb una gran varietat d'estructures i funcions. Es classifiquen principalment en holoproteïnes i heteroproteïnes.

Holoproteïnes

Les holoproteïnes estan formades exclusivament per aminoàcids.

Proteïnes Filamentoses

• Són insolubles en aigua i es troben principalment en els animals.
• Exemples:
  • Col·làgens: presents en teixits conjuntius.
  • Elastines: es troben en tendons.
  • Alfa-queratina: forma part de les formacions epidèrmiques (pèl, ungles).
  • Beta-queratina: present en fils de seda.

Proteïnes Globulars

• Són solubles en aigua i en dissolucions salines.
• Exemples:
  • Protamines: solubles, associades a l'ADN en els espermatozoides.
  • Histones:

L'Organisme Heteròtrof: Funcions Vitials i Sistemes

Un organisme heteròtrof es caracteritza per obtenir la matèria orgànica d'altres éssers vius. Les seves funcions vitals principals són la relació, la reproducció i la nutrició. Aquestes funcions són fonamentals per a la supervivència i el desenvolupament de la vida, i són presents en totes les etapes de l'evolució dels éssers intel·ligents.

Autòtrofs

Organismes que fabriquen la seva pròpia matèria orgànica.

Heteròtrofs

Organismes que han d'aconseguir matèria orgànica d'altres éssers.

La Nutrició: Incorporació i Aprofitament de Nutrients

La nutrició consisteix en la incorporació i l'aprofitament d'un conjunt de substàncies externes anomenades nutrients, essencials per obtenir...

La Reproducció Humana Sexual

Ens reproduïm sexualment. Les dones produeixen gàmetes anomenats òvuls i els homes espermatozoides. Aquests s'uneixen per a formar un zigot. La fecundació és interna i som vivípars.

Etapes de la Reproducció Humana

• Producció de gàmetes: Es produeixen en òrgans especialitzats de l'aparell reproductor.
• Fecundació: Consisteix en la unió dels dos gàmetes a l'interior de l'aparell reproductor femení.
• Desenvolupament del zigot: Es desenvolupa fins a formar un embrió i un fetus.
• Part o naixement: Naixement d'un nadó format.
• Desenvolupament: Maduració dels òrgans sexuals.

Canvis cap a la Maduresa Sexual

Etapes del Desenvolupament Humà

Infància

El nadó ja té formades les parts internes i externes. El penis i l'...

Determinació del Sexe i Genètica Humana

En els éssers humans, la determinació del sexe és cromosòmica, ja que depèn dels heterocromosomes o cromosomes sexuals.

Formació de Gàmetes i Cromosomes Sexuals

Els òvuls i els espermatozoides es formen per meiosi a les gònades (ovaris i testicles, respectivament), a partir de cèl·lules precursores.

• Cada òvul té 22 autosomes i un cromosoma X.
• Dels espermatozoides produïts, la meitat portaran 22 autosomes i un cromosoma X, i l'altra meitat, 22 autosomes i un Y.

Anomalies Cromosòmiques Numèriques

Les anomalies cromosòmiques numèriques s'originen per alteracions en el nombre habitual de cromosomes.

Monosomies

S'originen per la pèrdua d'un cromosoma.

Trisomies

Es produeixen per la presència d'un...

Fecundació i Implantació: Inicis de la Vida

La Fecundació: Unió de Gàmetes

En la pujada dels espermatozoides fins a les trompes de Fal·lopi, molts moren, i dels que arriben vius, només un podrà fecundar l'òvul. Després de travessar la corona de cèl·lules, el gàmeta masculí trenca la membrana cel·lular de l'òvul amb els enzims de l'acrosoma i els nuclis dels dos gàmetes es fusionen. La cèl·lula resultant és l'òvul o el zigot. Trenta hores després de la fecundació, el zigot comença a dividir-se. Quan ja té 8 cèl·lules, inicia el descens per les trompes de Fal·lopi en direcció a l'úter.

La Implantació: Fixació a l'Úter

El zigot arriba a l'úter uns 10 o 11 dies després de la fecundació, quan ja està format per un...