Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Fisiologia Vegetal: Emmagatzematge, Nutrició i Fotosíntesi

Biologia4,24 KB

Emmagatzematge de l'energia

Les molècules d'ATP s'encarreguen de distribuir l'energia necessària per a la pròpia cèl·lula. Quan l'energia no s'utilitza immediatament, s'acumula en forma d'altres molècules orgàniques molt riques en energia química.

El midó es pot trobar a:

  • Òrgans subterranis: dedicats especialment a la reserva d'energia, com poden ser els tubercles i els bulbs.
  • Les llavors: concretament en l'albúmen o endosperma, que contenen substàncies que alimenten l'embrió durant els primers dies.

Expulsió dels residus

Quan es realitzen les funcions vitals, es generen residus que han de ser expulsats. Els principals són els gasos: el diòxid de carboni.

En els organismes més senzills, la difusió dels gasos es fa directament des...

Continua llegint "Fisiologia Vegetal: Emmagatzematge, Nutrició i Fotosíntesi" »

Fisiologia del Medi Intern, Aparell Circulatori i Excretor

Biologia3,66 KB

Medi Intern i Sang

Plasma Intersticial

Són líquids que omplen els espais intercel·lulars. Necessiten renovació constant perquè s'hi aboquen moltes substàncies de rebuig.

Sang

Composició:

  • Plasma sanguini: $H_2O$ + molècules / Proteïnes, hormones, sals minerals, nutrients, substàncies de rebuig.
  • Cèl·lules sanguínies: es formen a l'interior dels ossos, a la medul·la òssia.

Tipus de cèl·lules sanguínies

  • Glòbuls rojos: contenen hemoglobina, una proteïna que conté ferro i transporta l'oxigen.
  • Glòbuls blancs: participen en la defensa de l'organisme; destrueixen i fagociten microbis.
  • Plaquetes: són fragments cel·lulars que fan coagular la sang a les ferides.

Tipus de Vasos Sanguinis

  1. Artèries:
    • A.ixen del cor.
    • B. Es ramifiquen en altres més
...
Continua llegint "Fisiologia del Medi Intern, Aparell Circulatori i Excretor" »

Aparell digestiu: funcions, parts i malalties principals

Biologia2,64 KB

Funcions de l'aparell digestiu

Boca: mastega els aliments i els barreja amb saliva.

Esòfag: transporta els aliments fins a l'estómac.

Estómac: barreja i descompon els aliments amb àcids i enzims.

Intestí prim: absorbeix la majoria dels nutrients.

Intestí gros: absorbeix aigua i forma les femtes.

Glàndules salivals: produeixen la saliva que humiteja els aliments i comença la digestió.

Fetge: produeix bilis, que ajuda a digerir la greix, i processa els nutrients.

Pàncrees: produeix enzims digestius i insulina, que regula el sucre a la sang.

Parts de l'aparell digestiu

1. Tub digestiu

  • Cavitat oral, faringe, esòfag, estómac
  • Intestí prim: duodè, jejú, ili
  • Intestí gros: cec, apèndix, còlon ascendent, transvers i descendent, recte i conducte
...
Continua llegint "Aparell digestiu: funcions, parts i malalties principals" »

Teoria cel·lular: història, estructura i orgànuls de la cèl·lula

Biologia4,61 KB

Història de la teoria cel·lular

1590 – Janssen: primer microscopi compost.

1665 – Hooke: va descobrir les cèl·lules.

1674–1683 – Leeuwenhoek: va observar microorganismes.

1824 – Dutrochet: va destacar la importància de la cèl·lula.

1831 – Brown: va descriure el nucli cel·lular.

1830 – Valentin: va estudiar teixits i cèl·lules.

1838 – Schleiden: va afirmar que les plantes tenen cèl·lules.

1839 – Schwann: va afirmar que els animals tenen cèl·lules.

Principis de la teoria cel·lular

Unitat estructural: tots els éssers vius tenen cèl·lules.

Unitat funcional: la cèl·lula realitza les funcions vitals.

Origen cel·lular: tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.

Informació genètica: les cèl·lules transmeten l'ADN a...

Continua llegint "Teoria cel·lular: història, estructura i orgànuls de la cèl·lula" »

Diferenciació cel·lular i tipus de teixits: guia completa

Biologia3,55 KB

Diferenciació i especialització cel·lular

Diferenciació i especialització cel·lular:
• Hi ha 210 tipus de cèl·lules. Cada tipus té característiques pròpies, per això està diferenciada.
• Una cèl·lula està especialitzada quan realitza una o diverses funcions concretes.
• La diferenciació i l’especialització són conceptes relacionats.

Cèl·lula mare

Cèl·lula mare:
• Cèl·lula no diferenciada ni especialitzada.
• Pot originar cèl·lules diferenciades i especialitzades en dividir-se.
• Exemple: cèl·lules embrionàries primerenques.

Teixits

Teixits:
• Associació de cèl·lules del mateix tipus, especialitzades en la mateixa funció.

• Teixit epitelial: cèl·lules unides formant capes. Recobreix superfícies (revestiment)...

Continua llegint "Diferenciació cel·lular i tipus de teixits: guia completa" »

Medi intern, sistema circulatori i aparell urinari: guia completa

Biologia4,49 KB

Medi intern

El medi intern és el conjunt de líquids que permeten la supervivència de les cèl·lules.

Líquids

  • Líquid intersticial: ocupa l'espai entre les cèl·lules. Du a terme l'intercanvi de substàncies.
  • Limfa: fluid que manté els nivells del líquid intersticial.
  • Sang: distribueix nutrients i O2 i recull els residus produïts.

Homeòstasi

Manté estables l'acidesa i la temperatura.

Aparell circulatori

Són el sistema sanguini i el sistema limfàtic.

Sistema limfàtic

Recull el líquid intersticial i retornar-lo a la sang. Transporta greixos i defensa l'organisme.

  • Limfa
  • Ganglis limfàtics
  • Vasos limfàtics

Sistema sanguini

Conté la sang i fa el transport i distribució de nutrients i la recollida de residus per excretar-los.

Cor

Òrgan que impulsa...

Continua llegint "Medi intern, sistema circulatori i aparell urinari: guia completa" »

Codi genètic, mutacions i biotecnologia: guia completa

Biologia3,5 KB

Codi genètic

Relació entre la seqüència d'ARNm i la seqüència d'aminoàcids.

  • Hi ha 64 codons possibles, més que aminoàcids.
  • Un aminoàcid pot ser codificat per més d'un codó.
  • Alguns codons no codifiquen cap aminoàcid.
  • AUG (codó d'inici) marca l'inici de la traducció i codifica l'aminoàcid metionina.
  • El mateix triplet de bases nitrogenades codifica el mateix aminoàcid en gairebé tots els éssers vius.

Mutacions

Són canvis en el material genètic, que poden produir canvis en les proteïnes.

  • Conseqüències: beneficioses, neutres o negatives.
  • Sense mutacions, tot l'ADN seria igual.

Tipus segons les cèl·lules afectades

  • Somàtiques: afecten qualsevol cèl·lula de l'individu.
  • Heretables: afecten gàmetes o cèl·lules mare; passen a la descendència.
...
Continua llegint "Codi genètic, mutacions i biotecnologia: guia completa" »

Embriologia: crestes neurals, somitogènesi, implantació, annexes i placentació

Biologia4,44 KB

Crestes neurals

Les crestes neurals són cèl·lules pluripotents. Wnt-6 a l'ectoderma i BMP al que serà el tub neural les indueixen. Participen en l'especificació de Fox3, Rho B, la migració per polimerització d'actina i Slug, amb la migració per dissociació intercel·lular i la transició E-M.

Derivats neurals

  • Cranials: ectomesènquima, connectiu i esquelètic.
  • Troncals: ventral (anell dorsal), ganglis, Schwann, adrenal, dorsal (melanòcits).
  • Sacres: ganglis pre-simpàtics.
  • Cardíacs: connectiu, muscular (bassos grans) i tabic espiroidal.

Migracions

  • 1a migració: 1r arc visceral (ossos craniais), 2n (estrep, ossos de la llengua), 3r i 4t (timus, tiroides, teixit endocrí).
  • 2a migració: placodes. Migració dorsal (melanòcits) i ventral (ganglis
...
Continua llegint "Embriologia: crestes neurals, somitogènesi, implantació, annexes i placentació" »

Aparells Digestiu i Respiratori: Funcions, Parts i Malalties

Biologia11,21 KB

Aparells Digestiu, Respiratori, Circulatori i Excretor

L'aparell digestiu s'encarrega de digerir els aliments i convertir-los en substàncies més simples que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cèl·lules.

L'aparell respiratori s'ocupa de l'intercanvi de gasos; és a dir, d'aportar oxigen i d'eliminar diòxid de carboni.

L'aparell circulatori es fa càrrec, a través de la sang, de transportar l'oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos, perquè aquestes els puguin utilitzar. D'altra banda, també recull i transporta el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïdes per les nostres cèl·lules.

L'aparell excretor s'encarrega d'eliminar les substàncies de rebuig...

Continua llegint "Aparells Digestiu i Respiratori: Funcions, Parts i Malalties" »

Òrgans sensorials: vista, oïda, olfacte, gust i tacte

Biologia3,7 KB

Receptors sensorials

Els receptors sensorials són estructures formades per cèl·lules nervioses, especialitzades a captar estímuls i a transformar-los en impulsos nerviosos.
Cada receptor sensorial està especialitzat a captar un tipus d'estímul (llum, so, pressió...) segons l'estímul al qual són sensibles. Es classifiquen en els tipus següents:
- Quimiorreceptors: són sensibles a les substàncies químiques.
- Mecanorreceptors: són sensibles als estímuls mecànics, com ara la fricció, la pressió, el so o la gravetat.
- Fotorreceptors: són sensibles a la llum.
- Termorreceptors: són sensibles a les variacions de temperatura.
- Nociceptors: són sensibles a pressions intenses, i són responsables del dolor.

El sentit de la vista

El sentit...

Continua llegint "Òrgans sensorials: vista, oïda, olfacte, gust i tacte" »