Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Contexto histórico e ideológico del Barroco

Desde una perspectiva ideológica, el siglo XVII se caracterizó por los problemas derivados entre la Europa católica y la Europa protestante. En el siglo XVII, los reinos hispánicos iniciaron un periodo de decadencia política que, curiosamente, no se vio reflejado en las artes y las letras. A pesar de todas esas circunstancias adversas, los Estados Pontificios gozaban de una notable bonanza política que se reflejó en el auge indiscutible de las artes. Más tarde, el siglo XVIII trajo un cambio de dinastía en España y la consolidación de los Borbones franceses frente a los Habsburgo.

Localización y evolución del arte barroco

Su foco más influyente fue la Roma papal, erigida como el gran...

Introducció

A l'arrencada del segle XIX, apareixen nuclis intel·lectuals i polítics que defensen les particularitats d'alguns regions com a llengua i tradicions pròpies. Rebrà el nombre de regionalismes o nacionalismes perifèrics, i es desenvoluparan a través de múltiples factors: el renaixement cultural, la industrialització, la participació de les classes populars en el sentiment nacionalista, l'oposició a l'Estat liberal centralista. A l'altre costat, també s'organitzarà amb força el moviment obrer, a l'empar del dret d'associació promulgat en el Sexenni Revolucionari i, tot i que obrers, quedaran al marge del sistema de la Restauració, però aniran guanyant adeptes conforme s'accentua la crisi del sistema canviste.

Desenvolupament

Nacionalisme

Normativització de la llengua galega

Totes les llengües presenten una forta tendència a la dispersió, i l'existència d'una variant estàndard contribueix a frenar-la. La variant estàndard és aquella que es tria com a model de llengua comuna i que és acceptada pels parlants com a norma de correcció idiomàtica. Aquesta variant correspon al nivell mitjà i al registre formal.

La construcció de la variant estàndard és el que es coneix amb el nom de normativització lingüística: l'elaboració d'un codi que fixa unes normes comunes per a tots els parlants.

Tasques fonamentals

• Estandardització (fixació d'una variant per sobre de les diferents variants)
• Grafització (concreció d'una norma ortogràfica)
• Modernització (capacitació de la

Sinopsis de 'El festín de Babette'

El festín de Babette es una deliciosa y apetecible novela que cuenta la experiencia de una cocinera francesa que huye de su país tras la revolución de la Comuna de 1871, la cual la conduce hasta un pequeño pueblo de pescadores de la península de Jutlandia. Allí entra a servir en la casa de dos ancianas solteras: Martina y Filipa, hijas de un pastor luterano que fue líder espiritual de la pequeña aldea. Babette convive en ese asfixiante ambiente durante catorce años; pero un día recibe la noticia de que le han tocado 10.000 francos en la lotería y decide gastar ese capital en una cena francesa para todos los feligreses.

Babette y el choque cultural

Babette es una cocinera del prestigioso Café des

Crisi de 1917

Espanya no participà en la Primera Guerra Mundial, però la seva opinió pública es va dividir. Les exportacions d'Espanya als països bel·ligerants van disparar-se, però el seu suministrament va provocar un augment de preus. Les classes baixes perdien poder adquisitiu, i això va generar conflictivitat social. Diversos sectors socials van coincidir en una postura d'exigència i confrontació contra el govern.

1. Crisi militar

L'exèrcit espanyol estava dividit entre oficials peninsulars i africanistes. Els oficials de l'exèrcit es van organitzar en Juntes Militars de Defensa. El govern va intentar dissoldre-les i arrestar els caps, però els manifestos de les Juntes, que culpaven el govern, i el suport d'Alfons XIII van obligar...

Comentari del mapa

Comentari del mapa: El mapa provincial de coroplets i cercles ens informa sobre l'àrea industrial, així com sobre l'ocupació industrial en les grans ciutats. També ens presenta les principals connexions entre diferents ciutats o àrees industrials.

//

A través d'aquest mapa s'observa un acusat desequilibri entre els diferents territoris: Espanya presenta una perifèria industrialitzada, a excepció de Madrid, i una àmplia àrea interior que és gairebé desèrtica industrialment.

//

Pel que fa a l'ocupació, observem que se segueix la mateixa pauta; no obstant això, hi ha un important focus d'ocupació industrial a la capital de província a l'interior (Valladolid).

//

En primer lloc

Les àrees industrials més desenvolupades...

Dictadura de Primo de Rivera

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA. En aquesta composició tractem el període històric en què es desenvolupa la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i la caiguda de la monarquia (1931).

Per poder tractar aquest tema, abans hem de comentar els problemes de la Restauració Borbònica:

• Intervencions excessives i desafortunades del monarca en la política i en l'exèrcit.
• Fraccionament i descomposició dels partits dinàstics.
• Creixent paper de l'exèrcit en la política.
• Frau electoral i caciquisme.
• Creixent contestació política de republicans i nacionalistes.
• Augment de la conflictivitat social.
• Atemptats anarquistes.
• Anticlericalisme.
• Continues derrotes militars en l'ocupació del nord del Marroc.

Aquests...

Descartes: el mètode i el dubte

Descartes, en crisi que va suposar l'abandonament del pensament medieval i aristotèlic, va trobar nous fonaments al coneixement i, criticant l'escolàstica, va considerar un fonament indubtable i sòlid per a tot saber humà: la raó. Considerava no pas un saber sinó la única mathesis universalis sobre l'elaboració de totes les branques del coneixement.

Problema del mètode

Si només hi ha una ciència, també hi ha un sol mètode d'accés al saber. El mètode s'inspira en les matemàtiques, perquè opera per mitjà de la intuïció intel·lectual (captació immediata i directa dels conceptes en la raó) i la deducció (procés pel qual la raó descobreix connexions entre idees simples).

Les regles metodològiques...

1. Las sociedades cazadoras-recolectoras

• 1.1. Los primeros pobladores.
• 1.2. El Paleolítico peninsular.

1.1. Los primeros pobladores

En la sierra de Atapuerca se encontraron restos humanos con una antigüedad de 800.000 años. Se trata de una nueva especie llamada Homo antecessor, que es el antepasado del Homo sapiens nacido también en África. Los hallazgos en Atapuerca constituyen los restos más antiguos de la Europa occidental. También se encontraron 32 individuos pertenecientes al Homo heidelbergensis con una antigüedad de 350.000 años. La llegada a Europa del Homo sapiens moderno hace 40.000 años provocó la extinción de los últimos neandertales.

1.2. El Paleolítico peninsular

Los primeros pobladores de la península sobrevivían a...