Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Contexto histórico

En el siglo VII surgió en el oeste de Arabia una nueva civilización basada en la religión de Mahoma, el Islam (palabra que significa «sumisión» a Dios). La nueva religión monoteísta se inspiró en el judaísmo y el cristianismo: el arcángel Gabriel es quien comunica los principios de esta nueva religión a Mahoma, quien comienza a predicarla en Arabia. Después de su muerte, sus discípulos redactaron por escrito sus enseñanzas, creando el libro sagrado del Corán.

Mahoma era originario de La Meca, ciudad de la que huyó hacia Medina (la hégira) y a la que volvió para reconquistarla. La Meca es la ciudad santa a la que los creyentes deben peregrinar al menos una vez en la vida. Mahoma había unificado Arabia y,...

Análisis e interpretación del artículo 75 del Código de Comercio

Dicho artículo no establece una enumeración limitativa, sino enunciativa o ejemplificativa. Basta considerar el texto de la fracción XXV, que califica de mercantil a cualquier otro acto de naturaleza análoga, para comprender que en esa enumeración se deja la puerta abierta al establecimiento de nuevos actos de comercio. Lo anterior se debe a razones de política legislativa y no a consideraciones de carácter jurídico.

Artículo 3o.

Se reputan en derecho comerciantes:

• I. Las personas que, teniendo capacidad legal para ejercer el comercio, hacen de él su ocupación ordinaria;
• II. Las sociedades constituidas con arreglo a las leyes mercantiles;
• III. Las sociedades extranjeras

Fonètica catalana

Ensordiment: les oclusives sonores (b), (d), (g) es fan sordes (p), (t), (k) en final de mot, de pausa, davant de vocal o de consonant sorda.

Sonorització: les oclusives sordes (p), (t), (k) es fan sonores (b), (d), (g) en final de mot o seguides de vocal o consonant sonora.

Fricatives: (s), (ʃ), (f) es fan sonores (z), (ʒ), (v) en final de mot, seguides de vocal o consonant sonora.

Africades: (tʃ), (ts) i (dʒ), (dz).

Labialització: la nasal (n) es fa (m) davant de (f) o consonant labiodental.

Bilabialització: la nasal (n) es fa (m) davant de consonant bilabial (m, p, b, v).

Velarització: la nasal (n) es fa (ŋ) davant de (k, g) o consonant velar.

Palatalització: la nasal (n) es fa (ɲ) davant de (ʃ, ʒ, ɲ) o consonant...

4. TÉCNICAS

Composició 2006. Dictadura de Primo de Rivera

Després de la crisi de 1917, el règim de la Restauració entra en una progressiva descomposició i desgast. S'intenta tornar al sistema de torns, però cap govern aconsegueix un any de vida i cap partit dinàstic reuneix la majoria parlamentària necessària per governar, malgrat recórrer al frau electoral. Constantment es prenen mesures d'excepció, com la clausura del Parlament. Es formen governs de concentració, que també fracassen per les diferències entre els coaligats.

En aquest context, l'exèrcit va prenent protagonisme: reprimeix els episodis revolucionaris i es presenta com una solució de força capaç de salvar la monarquia. A això cal sumar el problema del Marroc amb el Desastre

Describe la evolución de la dictadura de Primo de Rivera, desde el Directorio Militar al Directorio Civil y su final

La dictadura de Primo de Rivera fue un régimen con un vago programa regeneracionista, inspirado en el modelo intervencionista y corporativista de los regímenes autoritarios de la Europa de entreguerras, como la Italia fascista de Mussolini. En 1923, el capitán general de Cataluña, Miguel Primo de Rivera, encabezó un pronunciamiento militar contra el gobierno constitucional, sin hallar prácticamente oposición. Primo presentó la dictadura como algo transitorio, «hasta que se extirpasen los males del país». El rey Alfonso XIII le llamó para formar un nuevo gobierno y le concedió el cargo de presidente y ministro único...

1. O realisme social de Eduardo Blanco Amor. Escriu A esmorga a Bos Aires, una de les obres cimeres de la nostra literatura. Ambientada a Ourense (Auria), té un caràcter renovador, perquè hi trobem un narrador editor i un narrador protagonista. Entre els personatges marginats, Cibrán és el protagonista, que es troba declarant davant d'un jutge. La novel·la exigeix un lector actiu, que fins i tot ha de reconstruir el text recreant les preguntes del jutge omeses. Aquesta obra va tenir diverses interpretacions:

   • Novel·la picaresca: pel seu ambient marginal.
   • Interpretació existencialista.
   • Lectura sociològica: per ser retrat d'una nació colonitzada i desarticulada, amb alienació dels individus i una violència primària i autodestructiva.
   • Interpretació

L'alçament contra els francesos

L'alçament contra els francesos estigué impulsat per les classes populars i alguns notables i clergues en defensa de la religió catòlica i de la monarquia. Incapaços de controlar la rebel·lió popular i de frenar l'ocupació francesa, les institucions perderen el control polític i es generà un buit de poder.

Els patriotes crearen juntes integrades per les èlits locals, que consigueren victòries com les del Bruc (Barcelona) i Bailèn (Jaén), que obligaren a Josep I a replegar-se. Les juntes locals crearen una Junta Suprema Central, que reconegué al rei Ferran VII.

La guerra contra els francesos

En tardor de 1808, Napoleó entrà a Espanya i en poques setmanes ocupà Aragó, Catalunya i Madrid, quebrant...

Tipus de canvis semàntics

Associació que es produeix entre el valor primitiu i el nou d'una paraula; pot ser de semblança o de contigüitat:

Metàfora

A semblança dels significats provoca la transferència del significant. Per exemple: [ull] = de l'agulla / de les patates / pany

Metonímia

A contigüitat de significats porta a la transferència de significants.

• Aplicar el significant del continent al contingut: ‘‘Prendre una copa’’. Significant [copa], continent [copa], contingut [vi].
• Aplicar el significant d'una part a un tot: ‘‘Pit-roig’’. Significant d'una part [color del pit], tot [ocell].
• Denominar l'invent amb el nom de l'inventor: ‘‘Regla de Ruffini’’. Regla matemàtica / cognom de l'inventor.

Etimologia

A semblança...