Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

A Nova Narrativa Galega é un movemento de renovación radical técnica e temática da prosa literaria que se inicia a mediados dos anos 50.

As obras de Gonzalo Rodríguez Mourullo, Memorias de Tains e Nase unha árbore, son as iniciadoras do movemento. O ciclo da NNG cerraríase para algúns no 1972 con Adiós, María de Xohana Torres, e para outros prolóngase ata 1980 con Cara a Times Square de Camilo Gonsar.

Características da Nova Narrativa Galega

• Desaparece a trama argumental lóxica: mestura entre o mundo ficticio e onírico.
• Ruptura da linealidade na narración: emprega técnicas da montaxe cinematográfica coa finalidade de alterar a sucesión natural dos acontecementos.
• Perda do suxeito narrativo: multiplicidade de voces narrativas con

Restauració a Europa i Espanya

La Restauració va consistir en el retorn al sistema polític de l'antic règim. Les potències europees es van reunir al Congrés de Viena, on van adoptar els següents acords: imposar de nou les monarquies absolutes i reestructurar el mapa d'Europa.

Durant la Restauració també es van formar dos sistemes d'aliances per fer complir els acords del Congrés de Viena: la Santa Aliança, formada per Rússia, Àustria i Prússia, i la Quàdruple Aliança, composta pels països de la Santa Aliança i Gran Bretanya.

El regnat de Fernando VII

Després del triomf dels espanyols davant Napoleó, el rei José I va haver d'abandonar Espanya; el tron va ser ocupat per Fernando VII.

El seu regnat es va dividir en tres fases:

• Restauració

Transformació de la Societat Grega

A partir del segle VII a.C., va tenir lloc la primera onada de transformació en la societat grega:

• Apareguè el comerç, nous coneixements tècnics i noves formes de vida.
• Pel que fa a la moral: Els valors guerrers i aristocràtics queden desfassats quan les relacions comercials exigeixen noves normes de justícia i dret com a base per als intercanvis.
• Pel que fa a la teologia homèrica: El coneixement d'altres pobles porta a la convicció que cada poble i cada raça es representen als déus d'una manera distinta.
• En general, s'obre pas la convicció que la interpretació de l'univers i de la convivència humana s'han d'assentar sobre bases distintes i racionals.

La Grècia Prèvia a la Filosofia

La Grècia anterior...

La crítica del Budisme:

Buda critica el pensament mític. Retoma la intenció fonamental de la vida dels ascetes. Els ascetes se separen de les ciutats per a dur una vida d'ascesi. Coses que comparteixen amb els ascetes (realitat). El món normal és un món de mercaderies, ple d'objectes desitjables. El vel de Maia és el vel que ens cobreix en néixer fins que veiem la realitat.

Per a alliberar-se del desig, Buda es priva de desitjos amb l'ascesi per a veure el que hi ha més enllà. No està d'acord amb els mitjans que els ascetes utilitzen per a alliberar-se del desig. L'autotortura no té límit i Buda està en desacord. Cal tenir cura amb l'ascesi que es planteja com un camí per a alliberar-se del desig, perquè pot ser el camí per a...

Evolució de l'escriptura

Jeroglífic

Pintura del pensament. Va començar a ser jeroglífic perquè representava gràficament les idees amb figures dissenyades en pedra, argila, metall, fusta…, aquestes idees es representaven en forma d'animals, plantes, persones… Aquesta forma representativa-descriptiva de narrar un fet es va anar esquematitzant, fins a originar els signes o les lletres que donarien lloc a l'alfabet.

Hieràtica

Figures aïllades que es combinen i se simplifiquen. També es van simplificar aquestes figures a l'hora de representar-les. Va ser utilitzada pels sacerdots d'Egipte com a signes combinats i simplificats basats en els jeroglífics.

Demòtica

(s. IX a. C.) Evolució que simplifica els traços, de manera que es feien d'...

Los tejidos animales

Según su patrón de crecimiento, las células de un tejido forman tres tipos de poblaciones celulares:

• Estáticas: solo se dividen durante el periodo embrionario.
• Estables: solo se dividen para reemplazar células destruidas por enfermedad o lesión.
• En constante renovación: presentan un reemplazamiento constante debido al desprendimiento o la eliminación continua de células.

Las poblaciones celulares de un tejido son controladas mediante apoptosis o muerte celular programada. Este proceso fisiológico es diferente a la muerte producida por enfermedades o efectos nocivos, la cual ocasiona necrosis.

Los tejidos animales se forman a partir de células y su sustancia intercelular. Se clasifican según tres criterios principales:...

Tipus de cèl·lules

Cèl·lules procariotes: són cèl·lules petites i simples, sense nucli definit. Presenten un ADN molecular circular dispers en el citoplasma i ribosomes iguals als de les cèl·lules eucariotes. La membrana plasmàtica s'replega formant mesosomes, al voltant de la membrana es troba la paret cel·lular i, en alguns casos, una càpsula bacteriana. Poden tenir flagels.

Cèl·lules eucariotes: són cèl·lules més grans i complexes, amb una organització bàsica formada per membrana plasmàtica, citoplasma i nucli. Hi ha dos tipus: vegetals i animals.

Estructura de la cèl·lula eucariota

Membrana plasmàtica

És una capa fina que protegeix la cèl·lula, la aïlla i regula el trànsit de molècules, i és xic a xic permeable...

Cèl·lules procariotes i eucariotes

Els cilis i els flagels són prolongacions cel·lulars que faciliten el moviment de cèl·lules i d'organismes unicel·lulars. Tenen una estructura formada per microtúbuls disposats en forma de 9 dobles microtúbuls i 1 parell central. Els flagels són més llargs i els cilis més curts i nombrosos.

Diferències entre cèl·lules animals i vegetals

Cèl·lules animals

• Forma variable.
• Nutrició heterotròfica.
• Membrana plasmàtica llisa.
• Vacúols petits.
• Presenten microtúbuls i centrosomes.
• Poden tenir cilis i flagels.

Cèl·lules vegetals

• Forma costa (rectangular).
• Nutrició autòtrofa.
• Membrana plasmàtica no llisa, recoberta per una paret cel·lular.
• Vacúol gran.
• No presenten microtúbuls ni centrosomes.
• Presenten

Itàlia i el Renaixement

A començaments del segle XVI, el pensament humanista es va concentrar en ple desenvolupament. Les obres dels humanistes van ajudar a difondre les seves teories. Amb la impremta de Gutenberg, el pensament humanista va continuar difonent-se.

També l'estudi de l'antiga classe, per part dels humans, va portar a rectificar moltes teories científiques errònies. Entre els científics van destacar Copèrnic, que va desenvolupar l'heliocentrisme; Andreas Vesalius, que va impulsar l'estudi de l'anatomia; i Miguel Servet, que va descobrir la circulació de la sang.

Expansió econòmica i descobriments geogràfics

L'expansió econòmica europea i el control comercial de les vies per part dels musulmans van portar els monarques...