Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Filosofia: La Ciutadania a l'Antiguitat Grecollatina

La Ciutadania a l'Antiga Grècia

A l'antiga Grècia, només eren considerats membres de la comunitat (civis) els homes no esclaus, majors d'edat (30 anys) i fills de romans.

El terme politès es feia servir per referir-se al ciutadà, que reunia els mateixos requisits esmentats anteriorment. A través de la democràcia, podien participar en el govern del poble (polis).

La Ciutadania en la Democràcia Grega: La Tradició Política

Cada ciutat era un petit estat independent. Ser ciutadà significava, sobretot, participar activament en la política. Els càrrecs s'assignaven per sorteig i s'exercien durant un any.

S'havien d'ocupar de qüestions públiques i ho feien mitjançant la deliberació.

Tres...

La Il·lustració i l'Absolutisme al segle XVIII

Creixement Demogràfic i Econòmic

Entre 1650 i 1800, la població europea va doblar, passant de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest augment es deu a diversos factors:

• Pau relativa i equilibri internacional.
• Millora econòmica i prosperitat.
• Nous conreus (patates i blat) que van millorar l'alimentació i combatre la fam i les epidèmies.
• Creixement espectacular del comerç colonial amb territoris extraeuropeus.

L'Absolutisme Monàrquic i la Societat Estamental

Al segle XVIII, el sistema polític predominant a Europa era l'absolutisme monàrquic, basat en una societat estamental. L'estament determinava el lloc de cada individu a la societat, atorgant o negant privilegis. La noblesa, propietària de...

Liberalisme Econòmic

Al segle XVIII, pensadors britànics de l'escola clàssica van proposar els principis econòmics del liberalisme. Adam Smith defensava que l'interès propi impulsava el desenvolupament econòmic. Segons ell, aquest interès personal guia la producció de cada bé en funció de la demanda. Els interessos contraposats s'equilibren al mercat gràcies a una "ma invisible" que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda. Aquest lliure joc aconsegueix un resultat òptim social i econòmic. L'Estat no intervé en l'economia.

Capital, Treball i Mercat

Des de la Revolució Industrial, el capitalisme es va configurar com un sistema on els instruments de producció i els productes són propietat privada, concentrada en la burgesia....

• Disjunció dels poders entre dues persones amb funcions diferents: l’espiritual, que seguia en mans del califa, i la política i militar, que ostentava Almansor, en qualitat de regent (o hayib).
• Manca de cohesió entre els soldats berbers per les disputes internes tribals i religioses.
• El pes del militarisme en un imperi comercial.
• Feblesa de la classe mitjana en un món urbà sense poder polític.
• Grans diferències socials.
• Fortalesa dels poders locals (marques militars, ciutats administratives, etc.).

Almansor va sobreviure a aquesta situació fins a l’any 1002 i va transmetre els seus títols al seu fill, Abd-al-Malik, que els va conservar fins a la seva mort. El seu germà, Abd-al-Rahman “Sanchuelo”, no va poder dominar la situació...

L'Agricultura i el Món Rural a l'Espanya del Segle XIX

Les Reformes Liberals i la Propietat de la Terra

Des de les Corts de Cadis (1812), els liberals espanyols van impulsar l'eliminació de tots els obstacles que impedien la lliure compravenda de la terra i la modernització de les explotacions. La intenció era dinamitzar les explotacions agràries.

Canvis en el Règim de Propietat de la Terra

Les Corts de Cadis van desvincular les terres de la noblesa, transformant les senyories territorials en terres de propietat privada. Els grans perjudicats van ser els pagesos que no van poder demostrar que les terres eren seves.

D'altra banda, les lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz van permetre a l'Estat expropiar i subhastar les propietats...

El Liberalisme al Segle XIX: Principis i Evolució

Al llarg del segle XIX, hi va haver una sèrie de transformacions en l’Antic Règim que s’inspiraven en una nova forma d’entendre el món, coneguda com a liberalisme.

Els principis liberals van ser capitals en la lluita contra l’absolutisme per part de la burgesia i les classes populars. Aquesta nova ideologia, que plantejava un canvi en l’Antic Règim, es basava en tres idees bàsiques:

Principis Fonamentals del Liberalisme

• La defensa dels drets naturals inalienables: Els que eren considerats súbdits del rei durant l’Antic Règim passen a ser, sota la concepció liberal, ciutadans que, pel sol fet de ser persones, posseeixen uns drets naturals (la vida, la llibertat, la propietat

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

La desaparició dels estaments va ser conseqüència de l'establiment de l'Estat Liberal. Aquest nou sistema es basava en:

• L'individu és lliure.
• Sistema econòmic capitalista (regit per l'oferta i la demanda).
• Igualtat jurídica: tots els ciutadans paguen impostos.
• Constitució.
• Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial independent).

Estructura Social: Antic i Nou Règim

La societat va passar d'una estructura basada en el privilegi a una basada en la riquesa:

Antic Règim (Societat Estamental)

Aristocràcia → Baixa noblesa → Grans comerciants → Tercer Estat.

Nou Règim (Societat de Classes)

Alta burgesia → Mitjana/Baixa burgesia → Treballadors (Classes populars).

Els Nous Grups Dirigents

Les Causes del Crac Borsari

El famós crac del 29 va ser el detonant de la crisi. Però les causes cal buscar-les en els desequilibris dels anys 20:

• La crisi dels sectors industrials tradicionals es va anar intensificant en els anys anteriors al crac. El mateix va passar amb l'agricultura.
• Els sectors industrials com el de l'automòbil i els electrodomèstics van experimentar les conseqüències del poder de compra i la caiguda de les rendes.
• També va entrar en crisi el sector de la construcció.

El Dijous Negre

Un descens de les cotitzacions causat per la retirada d'inversors va sembrar el pànic entre els que havien comprat les accions a crèdit, els quals van intentar desfer-se de les accions per evitar perdre més diners i poder pagar els deutes....

Les Relacions Exteriors del Franquisme

De la Guerra Civil al Reconeixement Internacional

Des del juliol del 36, els militars sublevats van rebre ajut d'Alemanya i Itàlia. Aquest ajut, que va desafiar obertament el Pacte de No Intervenció, va ser decisiu per a la victòria de Franco.

L'Alineament amb l'Eix i la Segona Guerra Mundial

Amb la Segona Guerra Mundial, que comença el setembre del 39, Espanya s'alinea amb l'Eix, però no entra a la guerra. Després de l'entrevista d'Hendaia entre Franco i Hitler, la participació espanyola es fixa en el suport logístic i en la Divisió Blava, un grup de voluntaris que opera enquadrat en l'exèrcit alemany, al front de Rússia.

Un tema a debatre és la raó de la posició espanyola durant aquest període....