Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Globalització, Societat de la Informació i Polítiques Socials

Ciències socials3,27 KB

La Societat Global: Crisi i Globalització

Què és la Globalització?

  • Procés pel qual s’intensifica la comunicació i la interdependència entre els diferents països del món.

Globalització Econòmica i Tecnològica

  • Nova etapa de l’economia consistent en la intensificació del capitalisme.
  • Acceleració de la interdependència de les economies estatals.
  • Reducció de les barreres per a la mobilitat de capitals, mercaderies i persones en els mercats mundials.

Factors que Impulsen la Globalització

  • Obertura de mercats.
  • Mitjans de comunicació.
  • Tecnologies del transport.
  • Creixement i fusions entre empreses transnacionals.
  • Compra d’empreses públiques privatitzades.

Centres de la globalització: USA, Japó i la Unió Europea.

El món subdesenvolupat...

Continua llegint "Globalització, Societat de la Informació i Polítiques Socials" »

Llegat Romà i Al-Àndalus a la Península Ibèrica

Ciències socials3,97 KB

El Llegat Romà a la Península Ibèrica

Des de començaments del segle V a.C., la Península Ibèrica (PI) es dividia en dues zones culturals diferents. D'una banda, els pobles ibers presentaven una economia agrícola basada en els cereals, la vinya i l'olivera, però també conreaven plantes per a ús tèxtil. Els ibers del sud explotaven de manera intensiva les mines i van desenvolupar una metal·lúrgia important. En aquests pobles existia una certa jerarquia social en relació amb el poder econòmic i militar. D'altra banda, hi havia els pobles celtes, que també elaboraven ceràmiques i teixits i eren metal·lúrgics experts, sobretot amb ferro i bronze. La seva organització social era de tipus tribal.

La Conquesta Romana

La conquesta romana...

Continua llegint "Llegat Romà i Al-Àndalus a la Península Ibèrica" »

L'Estructura Social i Econòmica de la Catalunya del Segle XIX

Ciències socials3,89 KB

Transformacions Socials i Econòmiques al Segle XIX

La desaparició de les rendes senyorials, pagades pels pagesos a la noblesa, i dels privilegis de l'Església va implicar l'aparició d'una nova estructura social en dues classes: els propietaris (de la terra, de les empreses o del capital) i els treballadors (que posseïen la seva capacitat de treball per llogar-la a canvi d'un salari). També es va consolidar una economia de mercat on les relacions econòmiques van passar a basar-se en el contracte i el mutu acord.

Els factors que intervenen en la producció són:

  • La renda de la terra (com a pagament per la utilització d'una propietat aliena).
  • El benefici (com a rendiment de la inversió).
  • El salari (com a pagament del treball realitzat).

Amb...

Continua llegint "L'Estructura Social i Econòmica de la Catalunya del Segle XIX" »

Descolonització i Conflictes al Segle XX: Vietnam, Índia i Àfrica

Ciències socials2,97 KB

Vietnam i la Guerra Civil

Vietnam es divideix en dos: el nord comunista independent i el sud capitalista tutelat per França i els EUA. La Guerra Civil de Vietnam (1954-1975) acaba amb la victòria del nord comunista després de la retirada dels EUA.

Independència de l'Índia

Abans de la Segona Guerra Mundial, a l'Índia hi havia dos partits polítics principals: el Partit del Congrés, liderat per Gandhi i Nehru (hindús), i la Lliga Musulmana, liderada per Ali Jinnah.

El 1945 comencen les negociacions per descolonitzar l'Índia. El 1947 es formalitza la independència de l'Índia, dividint-la en tres estats: Índia, Pakistan i Sri Lanka.

Índia i Pakistan mantenen fins avui un conflicte per la regió índia de Caixmir.

La Descolonització del

...
Continua llegint "Descolonització i Conflictes al Segle XX: Vietnam, Índia i Àfrica" »

Marx: Alienació, Ideologia i Capitalisme

Ciències socials3,43 KB

L'Alienació en Marx: Concepte i Dimensions

L'alienació, per a Marx, representa la situació del proletariat a les fàbriques, en les quals es troba deshumanitzat. L'obrer posa en el mercat la seva força de treball i esdevé una mercaderia més. L'autor afirma que, en el capitalisme, el treballador deixa de ser subjecte per passar a ser un producte que es pot comprar i vendre, mentre que el treball hauria de ser la forma més adient per aconseguir l'autorealització humana.

Però, en el cas dels obrers que Marx descriu, el treball condueix a l'alienació en tres sentits principals:

  • La força de treball: l'obrer no controla el seu propi esforç.
  • L'objecte de treball realitzat: el producte del seu treball no li pertany.
  • Les relacions humanes: es
...
Continua llegint "Marx: Alienació, Ideologia i Capitalisme" »

Les Causes de l'Imperialisme: Economia, Política i Societat

Ciències socials3,57 KB

Causes de l'Imperialisme: Context i Crisi

El desenvolupament d'Europa va significar la fragmentació del món entre els països industrials i els no industrials. Al segle XX, els països industrials es van imposar als no industrials, sota la dependència directa o indirecta d'Europa. Gràcies a la seva vitalitat demogràfica, superioritat comercial i tècnica, Europa va imposar el model econòmic, els ideals i la cultura.

Entre 1873 i 1890, l'Europa industrialitzada va sofrir una crisi econòmica i agrícola. L'arribada a Europa del blat dels EUA i Rússia va reduir els preus interiors del cereal i va provocar un descens general dels preus. Tot i que la producció no va disminuir, es va iniciar una crisi de sobreproducció: els preus van baixar...

Continua llegint "Les Causes de l'Imperialisme: Economia, Política i Societat" »

Industrialització a Espanya: Tèxtil, Siderúrgia, Mineria i Ferrocarril

Ciències socials6,4 KB

La Industrialització a Espanya al Segle XIX

La Mecanització del Tèxtil Català

La mecanització del tèxtil català es va iniciar a partir del 1830, quan es van instal·lar les primeres màquines de vapor.

Entre les causes de la ràpida mecanització de la filatura destaca l’escassetat relativa de mà d’obra, l'abundància de capitals de resultes de la repatriació de les colònies que s’acabaven d’independitzar. El procés de mecanització va suposar una disminució notable dels costos, va estimular una major demanda i la substitució de les peces de llana per les de cotó.

Consolidació i Limitacions del Tèxtil

El desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de fer cara a 3 limitacions molt importants:

  • L’escassetat de carbó
...
Continua llegint "Industrialització a Espanya: Tèxtil, Siderúrgia, Mineria i Ferrocarril" »

Creacionisme vs. Evolucionisme

Ciències socials4,68 KB

Creacionisme

De Petersburg a Girona, a l'Edat Mitjana, la concepció del món no era gaire diferent de la que ha impulsat l'obertura del Museu de la Creació. Seguint el relat bíblic del Gènesi, el centre del tapís l'ocupava la imatge de Déu i al seu voltant apareixien diferents escenes de la creació.

El cas Scopes o el <<judici del mico>>

En la dècada dels anys vint del segle passat, es va aprovar l'anomenada llei Butler a l'estat nord-americà de Tennessee. Declarava il·legal que qualsevol professor expliqués cap teoria que negués la història de la creació tal com apareix a la Bíblia i que admetés que els humans provenen d'una <<ordre inferior d'animals>>. Scopes mai no va fer classes actives d'evolució....

Continua llegint "Creacionisme vs. Evolucionisme" »

La Revolució Demogràfica i Agrícola a Anglaterra

Ciències socials3,57 KB

La revolució demogràfica

La població anglesa es va triplicar en un segle i mig. El creixement demogràfic va ser degut a la conjunció de dos processos: l'augment de la natalitat i el descens de la mortalitat. A partir de 1760 va començar una reducció de la mortalitat per dues causes principals: la dieta va millorar gràcies a l'augment de la producció i perquè van haver-hi avenços importants en la medicina.

Revolució agrícola

La revolució agrícola es va iniciar a principis del segle XVIII amb les lleis de tancaments. Les lleis de tancaments van transformar les velles deveses comunes en grans parcel·les privades i tancades.

Els efectes dels tancaments van ser de gran importància:

  • Els camperols sense terra van anar a treballar a les
...
Continua llegint "La Revolució Demogràfica i Agrícola a Anglaterra" »

Monarquia Absoluta i Parlamentarisme: Evolució Política

Ciències socials2,94 KB

La Monarquia de Dret Diví a l'Antic Règim

L'eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual l'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder.

L'Estat estava controlat pel monarca, que concentrava en la seva persona tots els poders i, en conseqüència, tenia un poder absolut:

  • Poder legislatiu: Creava les lleis.
  • Poder executiu: Governava i nomenava magistrats.
  • Poder judicial: Administrava justícia.

Això implicava que el monarca nomenava magistrats, administrava justícia i dirigia la política exterior. L'arbitrarietat era la norma d'Estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme.

L'òrgan principal de govern era el Consell d'Estat, els membres del qual...

Continua llegint "Monarquia Absoluta i Parlamentarisme: Evolució Política" »