Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Història Universal: Edats i Esdeveniments Clau

Ciències socials4,71 KB

Edat Antiga (fins al 476 dC)

  • Edats del Coure, Bronze i Ferro (III, II i I mil·lenni aC)
  • Grècia:
    • Arcaica (800-500 aC)
    • Clàssica (500-400 aC)
    • Hel·lenística (400-200 aC)
  • Roma:
    • Monarquia (753-509 aC)
    • República (509-27 aC)
    • Imperi (27 aC - 476 dC)
    • Conquesta romana de la Península Ibèrica (218 aC)
    • Hispània Romana (218 aC - 476 dC)
  • Any 0: Naixement de Crist (Cristianisme)
  • Divisió de l'Imperi Romà: Orient i Occident (395 dC)
  • Imperi Bizantí (395-1453 dC)

Edat Mitjana (476-1492)

  • Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476)
  • Regne Visigòtic de Toledo (507-711)
  • Independència dels bàrbars (segles V-VIII)
  • Justinià: expansió i construcció de Santa Sofia (527-565)
  • Hègira (622)
  • Dinastia Omeia (661-750): capital a Damasc i expansió musulmana a Hispània i l'Índus
  • Derrota
...
Continua llegint "Història Universal: Edats i Esdeveniments Clau" »

Trets Definidors de l'Agricultura a Finals de l'Antic Règim a Espanya

Ciències socials3,6 KB

Trets definidors de l'agricultura a finals de l'antic règim:
Entendre per què fou tan complicat a Espanya el pas de l'Antic Règim a la societat burgesa o capitalista cal tenir en compte que, entre el final del segle XVIII i el començament del segle XIX, tot i la crisi que patia la monarquia absoluta, les bases socials i econòmiques de l'antic règim eren molt fortes a Espanya.
A) Des del punt de vista econòmic: la principal activitat era l'agricultura, amb importants restes feudals. Predominava la gran propietat rústica, treballada per camperols que pagaven una gran part de la producció a la noblesa i el clero. A més, presentava grans deficiències tècniques, per la qual cosa la productivitat era molt baixa i no es generaven excedents....

Continua llegint "Trets Definidors de l'Agricultura a Finals de l'Antic Règim a Espanya" »

La Segona Revolució Industrial: Innovació i Transformació Econòmica

Ciències socials4,11 KB

L'Expansió Industrial i Comercial

La indústria a Europa i als Estats Units va ampliar la seva influència econòmica i social. Cap al 1880 es van produir uns canvis tècnics profunds en la producció que van transformar l'economia.

L'etapa del carbó, el ferro i la màquina de vapor va donar pas a l'era de l'electricitat, el petroli, l'acer i el motor d'explosió. Les noves fonts d'energia i l'aparició de noves tècniques van revolucionar el treball industrial.

Les Noves Fonts d'Energia

L'increment de l'extracció i del consum del carbó va ser notable. Cap al 1900, l'explotació i l'extracció de carbó continuaven sent fonamentals. El primer productor i exportador era la Gran Bretanya, però aviat va ser substituïda pels Estats Units. Es...

Continua llegint "La Segona Revolució Industrial: Innovació i Transformació Econòmica" »

Moviment Obrer al Segle XIX: Orígens, Condicions i Lluita Social

Ciències socials3,24 KB

Les Conseqüències Socials: El Moviment Obrer

Segle XIX, l'època de la burgesia. Aquesta classe social va anar desplaçant l'antic estament aristocràtic i s'erigí com a classe dirigent. De l'apogeu de la burgesia i les transformacions de la Revolució Industrial, en sorgí una nova classe social: els obrers industrials. Provinguts del camp o d'antics oficis que no van poder sobreviure, els obrers van passar a engrandir barris de les ciutats. Els assalariats agrícoles formaven un col·lectiu que només tenia feina estacionària, miserable i mal pagada.

Condicions de Vida dels Treballadors

El nou proletariat treballava durant llargues jornades a les noves fàbriques. La competència sense cap límit i la recerca del benefici van deixar l'horari...

Continua llegint "Moviment Obrer al Segle XIX: Orígens, Condicions i Lluita Social" »

Factors que van frenar la industrialització d'Espanya al segle XIX

Ciències socials2,89 KB

L'economia espanyola del segle XIX es va veure caracteritzada per uns condicionants que no van permetre que Espanya s'industrialitzés plenament. Aquests factors inclouen aspectes geogràfics, demogràfics, agraris, d'infraestructura i socials.

Factors Clau de la No Industrialització

  • Condicionants Geogràfics

    En conjunt, la localització geogràfica d'Espanya és òptima per al comerç exterior, encara que els seus ports no requerien de les mesures necessàries. Pel contrari, el relleu abrupte interior no afavoria el comerç interior, ja que encaria el traçat de qualsevol transport. Cal destacar que la riquesa del subsòl (plom, mercuri) va col·locar Espanya en un dels principals productors d'Europa.

  • Població i Demografia

    També cal destacar

...
Continua llegint "Factors que van frenar la industrialització d'Espanya al segle XIX" »

Economia Espanyola (Inici Segle XX): Agricultura i Indústria

Ciències socials5,59 KB

Problemes del Camp Espanyol (Inici Segle XX)

El primer terç del segle XX, la situació del camp espanyol estava marcada per la desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. L'existència de latifundis i minifundis provocava baixos rendiments.

D'una banda, els propietaris dels grans latifundis d'Extremadura i Andalusia tenien una gran aversió al risc i un interès molt escàs pel cultiu eficient de les seves terres. La immensa majoria de la població pagesa posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. Les diferències extremes entre una minoria de propietaris i la gran massa de llauradors sense terra van provocar una conflictivitat social creixent.

La mobilització va anar vinculant-se cada vegada més a la necessitat...

Continua llegint "Economia Espanyola (Inici Segle XX): Agricultura i Indústria" »

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política a l'Europa Central

Ciències socials3,11 KB

L'Antic Règim a l'Europa Central

1. Societat Estamental

Noblesa: Dividida en alta i baixa. L'alta noblesa rebia importants ingressos per drets senyorials, mentre que la baixa no.

Clergat: Dividit en alt i baix. L'alt clergat provenia de la noblesa, i el baix clergat, del tercer estat.

Poble o Tercer Estat: Comprenia la resta de la població: pagesos, burgesos i classes populars.

2. Economia

Propietat de la Terra

Les terres de la noblesa no es dividien, gràcies a sistemes de propietat vinculats als títols nobiliaris, permetent que les terres patrimonials augmentessin però no disminuïssin. Les terres amortitzades del clergat (mans mortes) tampoc es podien vendre. La resta de les terres pertanyien a la monarquia, particulars o ajuntaments.

Agricultura

La...

Continua llegint "L'Antic Règim: Societat, Economia i Política a l'Europa Central" »

L'auge de l'agricultura comercial i la industrialització a Espanya al segle XIX

Ciències socials3,94 KB

L'auge de l'agricultura comercial a Espanya al segle XIX

Expansió de l'agricultura comercial a la costa mediterrània

A partir de la segona meitat del segle XIX, es va imposar a la costa mediterrània una agricultura orientada a la comercialització, tant al mercat interior com a l'exportació. El conreu de la vinya, els cítrics, l'arròs i la canya de sucre es va generalitzar en aquesta època, al costat d'altres productes com els fruits secs, l'oli d'oliva i l'espart.

El boom de la vinya

Especialment la vinya, un cultiu tradicional, va experimentar un creixement sense precedents a la darreria del segle XIX. Entre els anys 1850 i 1875, Espanya va triplicar el volum de l'exportació de vins a Europa. Aquesta expansió es va deure a l'aparició...

Continua llegint "L'auge de l'agricultura comercial i la industrialització a Espanya al segle XIX" »

Evolució Industrial: De la Segona Revolució a la Revolució Tecnològica

Ciències socials3,6 KB

Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial s'inicia a començaments del segle XX, amb els Estats Units i Alemanya com a països pioners. En aquesta etapa, la mecanització es va ampliar i les màquines van esdevenir més eficaces, la qual cosa va permetre una producció massiva. El carbó va ser substituït pel petroli i l'energia elèctrica. Les indústries es van multiplicar i diversificar, amb la invenció de noves eines, motors, màquines i materials. A mesura que les fàbriques creixien en grandària i complexitat, va sorgir la necessitat d'una organització més científica de la producció.

Un dels promotors d'aquest canvi va ser Taylor, que defensava una direcció forta que decidís les tasques de cada treballador, distribuint-...

Continua llegint "Evolució Industrial: De la Segona Revolució a la Revolució Tecnològica" »

Societat i Economia a Catalunya i Espanya (s. XX)

Ciències socials3 KB

La Catalunya Rural i Urbana al Segle XX

El Camp Català

A Catalunya, la majoria dels camperols eren petits o mitjans propietaris, tot i que hi havia un gran nombre d'arrendataris. Els arrendataris catalans, a diferència dels de la resta d'Espanya, tenien contractes de llarga durada, cosa que els permetia modernitzar els seus camps.

El Món Urbà

El segle XX és un període de creixement urbà. Igual que al camp, a la ciutat, la societat també estava ben estructurada en classes i, fins i tot, per barris.

La Burgesia

Dintre de les classes més altes, destaca la burgesia. A Catalunya i el País Basc, la burgesia industrial, enriquida amb la indústria, posseïa grans fortunes i era la classe més alta de les ciutats. També existia una burgesia financera...

Continua llegint "Societat i Economia a Catalunya i Espanya (s. XX)" »