Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Batxillerat

L'Oligopoli: Característiques i Funcionament

Oligopoli: Es tracta d’un mercat oligopolista perquè són poques empreses en un mercat homogeni, ja que els productes són intercanviables entre si; les inversions fortes de capital també ho demostren. Aquests mercats funcionen a través de l’actuació de qualsevol oligopolista, ja que influeix sobre el benefici del competidor. Donat aquest grau d’independència, les empreses oligopolistes poden competir o no entre si per fer-se amb el mercat.

Pot ser amb col·lusió o sense:

• Amb col·lusió: El poden adoptar de dues formes: competència sense preus i repartiment de mercat.
• Sense col·lusió: Hi trobem les polítiques comercials d’anticipació, les guerres de preus i el lideratge de preus.

Contingut d'un rebut de salari

• Remuneració mensual (Rm) = salari base + antiguitat
• Prorrata de pagues extres (Ppe) = (nº pagues extres x import paga extra) / 12
• Base de cotització per contingències comunes (BCCC) = Rm + Ppe
• BHE: base hores extres
• Base de cotització per contingències professionals (BCCP) = BCCC + BHE
• Retenció IRPF = base IRPF x tipus de retenció
• Líquid total a percebre (LTP) = total meritat - total a deduir

Costos de producció

• Costos totals (CT) = costos fixos (CF) + costos variables (CV)
• Cost mitjà (CMT) = costos totals / nivell de producció (Q)
• Costos mitjans variables i fixos:
  • CMV = CV / Q
  • CMF = CF / Q
  • CMT = CMF + CMV
• Cost marginal (CMg): increment del cost total quan augmenta la producció en una unitat:
  CMg = CT / Q

Direct-

UNITAT 9. Aprovisionament i Gestió d'Existències

1. L'Aprovisionament: Funció, Objectius i Cicle

• La funció d’aprovisionament consisteix a proporcionar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa (producció i/o venda) i emmagatzemar-los mentre s’inicia cada procés de producció o comercialització.
• L'objectiu global de la funció d'aprovisionament és, d'una banda, subministrar al departament de producció els materials necessaris (matèries primeres, recanvis, envasos, etc.) per fabricar, i de l'altra, proporcionar al departament de vendes els productes que ha de comercialitzar, a més d'organitzar les diferents existències que es generen en aquest procés.

Components de la Funció d'Aprovisionament

• Compres
• Emmagatzematge
• Gestió

Aprovisionament i existències

La funció d'aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per a l'activitat de l'empresa, emmagatzemar-los mentre s'inicia cada procés de producció o de comercialització i gestionar-ne els inventaris.

Components de la funció d'aprovisionament

• Compres: Adquisició de productes tenint en compte variables rellevants com el preu, la qualitat, el termini de lliurament, les condicions de pagament i la selecció de proveïdors.
• Magatzems: Espai físic on es guarden els productes comprats o fabricats mentre no es necessiten, utilitzant un sistema organitzatiu per classificar les existències emmagatzemades.
• Gestió d'inventaris: Té com a objectiu determinar la quantitat d'existències que s'ha de mantenir

• Institut de Crèdit Oficial (ICO): Aquesta entitat financera opera per a totes les institucions del Govern, concedint ajudes a sectors econòmics amb dificultats i finançant infraestructures.
• Companyies asseguradores: Aquestes companyies emeten un actiu financer específic: la pòlissa d'assegurances. L'assegurador s'obliga, a canvi del cobrament d'una prima i en cas que es produeixi un succés determinat, a indemnitzar, dins dels límits pactats, un dany que pateixi l'assegurat.
• Fons de pensions privades: Complementen les pensions públiques per jubilació que paga la Seguretat Social. Durant la seva vida laboral, els usuaris fan aportacions periòdiques que s'acumulen amb els interessos pactats i que es percebran quan arribi el moment de la

Balanç de Situació (BS)

Actiu No Corrent

• Immobilitzat Intangible: Investigació, desenvolupament, concessions administratives, propietat industrial, dret de traspàs i aplicacions informàtiques.
• Immobilitzat Material: Terrenys i béns naturals, construccions, instal·lacions tècniques, maquinària, utillatge, mobiliari, equips per al processament d'informació, elements de transport i altre immobilitzat material.
• Inversions Immobiliàries: Inversions en terrenys i béns naturals, i inversions en construccions.
• Amortització Acumulada de l'Immobilitzat: Amortització acumulada de l'immobilitzat material, intangible i en inversions immobiliàries.
• Inversions Financeres a Llarg Termini (LL/T): Participacions a LL/T, valors representatius de deute

La Societat de l'Abundància

Les societats d'Occident van experimentar un fort creixement econòmic, la qual cosa va provocar un increment tant de la producció com de la demanda. Gradualment, el model de consumisme, similar al dels feliços anys 20 dels Estats Units, s'imposa al Japó i a Europa.

Modificació dels Patrons de Consum

Els patrons de consum es van modificar substancialment. Inicialment, van afectar canvis en l'estil de vida de la població en àmbits com l'habitatge. També va augmentar l'oferta de productes i serveis i, a més, hi va haver un augment progressiu dels salaris, fet que va permetre assolir nivells de consum més alts.

Així mateix, va aparèixer el pagament a terminis i els crèdits per finançar les compres. Això va...

Fonts de finançament de l'empresa

• Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts de l'empresa i formen part del seu autofinançament intern.
• Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
• Previsions: part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o futures despeses.
• Préstecs a llarg termini: les empreses demanen diners a les institucions de crèdit per poder finançar-se.
• Emprèstits: títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés...) que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès.
• Lísing: sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes

Instruments i Components de la Política Fiscal

Polítiques Fiscals Discrecionals

Són les que apliquen els governs intencionadament per influir en els Ingressos (I) o en les Despeses Públiques (DP).

• Avantatge: Poden actuar directament.
• Inconvenient: Són lentes d'obtenir l'objectiu.

Programes Específics

• Programes d'Obres Públiques: Augmenten la producció (I) i l'ocupació, dotant el país de més infraestructures.
• Plans d'Ocupació i Formació: Contractar i formar treballadors per a una inserció laboral ràpida.
• Programes de Transferències: Ajuts a col·lectius desfavorits mitjançant pagaments temporals o permanents (atur i jubilació).
• Modificació dels Tipus Impositius: Pujar o baixar impostos, afectant els agents econòmics.

Estabilitzadors

Lliure comerç

Lliure competència entre empreses al camp internacional.

Arguments a favor del lliure comerç:

• Major eficiència dels factors de producció.
• Increment i foment de la competència: Cal que les empreses del país siguin més eficients si no volen perdre quota de mercat. Afavoreix la reducció de preus i l'augment de la qualitat i les prestacions dels productes.
• Major varietat i quantitat de béns i serveis.
• Assoliment d'economies d'escala: Augmentar la producció per a reduir els costos. Les empreses busquen nous mercats en altres països (s'internacionalitzen) per a aconseguir el volum de producció suficient i poder assolir economies d'escala.

El proteccionisme

Conjunt d'actuacions per a restringir l'entrada de productes estrangers...