Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Formació professional

Classes de Societats Mercantils

Les societats mercantils es classifiquen principalment en:

• Personalistes: Societat Col·lectiva, Societat Comanditària.
• Capitalistes: Societat Anònima (SA), Societat de Responsabilitat Limitada (SRL).
• Especials: Societat Anònima Laboral (SAL), Cooperativa.

Societat Col·lectiva

Aquesta societat requereix un mínim de dos socis. Es distingeixen dos tipus de socis:

• Soci Col·lectiu: Aporta capital i treball, i participa activament en la gestió.
• Soci Industrial: Aporta únicament treball.

La raó social ha de ser el nom de tots els socis, o el d'un d'ells seguit de l'expressió "i Companyia" o "SC".

Societat Comanditària

Requereix un mínim de dos socis: un col·lectiu i un comanditari. Els tipus de socis són:

• Soci Col·lectiu:

Demanda

La demanda és la quantitat d'un bé que els demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat. Els factors que influeixen en la demanda són:

• Preu del bé: Com més car sigui un producte, menys quantitat estarà disposat a adquirir el demandant i viceversa.
• Preu dels béns relacionats:
  • Béns complementaris: Són els béns que es consumeixen conjuntament (per exemple, cotxe i gasolina).
  • Béns substitutius: Són aquells que satisfan la mateixa necessitat, i per tant, l'ús o consum d'un exclou l'altre (per exemple, mantega i margarina).
• Renda disponible:
  • Béns inferiors: Es demanen menys quan augmenta la renda dels demandants.
  • Béns normals: La quantitat demandada augmenta en la mateixa proporció que la renda dels demandants.
  • Béns

Estructures de Mercat

1. Competència Perfecta

Característiques:

• Molts compradors i molts venedors.
• Producte homogeni i barat.
• Informació perfecta.
• Mercat homogeni.
• No existeixen barreres d'entrada ni de sortida.

L'evolució:

1. Creixement: Quan els venedors obtenen beneficis extraordinaris, entren en el mercat nous productors o venedors que imiten les empreses ja establertes.
2. Saturació: Hi ha nous venedors i augmenta l'oferta del bé, produint-se un excés d'oferta. Aleshores, els beneficis inicials es redueixen.
3. Estancament: A causa de l'excés d'oferta, els beneficis extraordinaris desapareixen i algunes empreses abandonen el mercat per a dedicar-se a altres activitats més rendibles.
4. Estabilització: Empreses abandonen el mercat i les supervivents

Mercat

Conjunt d'actes de compravenda d'un determinat producte dutes a terme entre oferents i demandants.

Demanda

És la quantitat d'un bé que estan disposats a adquirir els demandants a un preu determinat, tenint en compte els preus dels béns relacionats, la renda disponible i els gustos o les preferències. Analitza el mercat des del punt de vista dels compradors.

1. Preu del bé
2. Preu dels altres béns:
   • Substituts: Consum dels quals exclou els que satisfan la mateixa necessitat que la seva.
   • Complementaris: Són els béns que es consumeixen conjuntament.
3. Renda o nivell d'ingressos:
   • Béns inferiors
   • Béns normals
   • Béns de luxe
4. Gustos o preferències

Excés de demanda: La quantitat de producte que demanen els consumidors és major a la que ofereixen les empreses,...

1. Què significa que l’empresa té capacitat per ser subjecte d’obligacions jurídiques?

Es considera que l’empresa és una organització de persones i béns a la qual l’ordenament jurídic reconeix capacitat per ser subjecte de dret i obligacions.

2. Quin tipus d’empresa seria NIKE? I una petita sabateria amb tres empleats?

NIKE: Empresa gran, del sector secundari, d’àmbit multinacional, de propietat privada i la seva forma jurídica és de societats.

Petita sabateria: Empresa petita o microempresa, del sector terciari, d’àmbit local, propietat privada i la seva forma jurídica és empresari individual.

3. És el mateix un empresari individual que un empresari autònom? Per què?

No és el mateix. Un empresari individual és la...

1. Banca

1.1. Estructura del sistema bancari

1.1.1. Caixes d'estalvi

1- 10000x1/0,05=200000 2- MOTIU PÚBLICA E HA DESAPAREGUT: Perquè es junta tota l'argentaria i BBVA i l'han absorbit. 3- 5 CARACTERÍSTIQUES CAIXA ESTALVI E DIFERÈNCIES BANC: Entitat de crèdit funcional, no són SA, no tenen capital, benefici a obra social, paguen menys impostos, diferents legislacions. 4- 2 OPERACIONS BSANTANDER IMPORTANTS: Crea la Super Cuenta, compra Banesto. 5- 4 ORGANISMES CONTROL SISTEMA FINANCER FRANCÈS: Banc de França, CNHV, DGT, DGA. 6- BANC SA CAIXA NO: Per llei els bancs diuen que han de ser SA, les caixes no tenen capital. 7- CRISI CAIXES ESTALVI: Revertir els seus beneficis, es veuran afectades, disminuiran o desapareixeran. 9- HISTÒRIA BSABADELL:...

Assegurances

Tipus d'Assegurances

• Assegurances Simples: Cobreixen un únic risc (combinades, multirisc).
• Assegurances Patrimonials: Indemnitzen els assegurats pels danys o pèrdues sobre els seus béns.
• Assegurances de Responsabilitat Civil: Cobreixen els danys produïts a tercers.
• Assegurances de Crèdit i Caució: Destinades a activitats empresarials.
  • Crèdit: L'empresa corre el risc de no pagar l'assegurador.
  • Caució: Compromís de pagament en cas d'incompliment.
• Assegurances Assistencials: Garanteixen a l'assegurat la prestació de serveis en cas de necessitat.

Conceptes Bàsics

• Contracte d'Assegurança (Pòlissa): Document escrit, consensual, bilateral, aleatori, d'adhesió i de bona fe.
• Assegurador: Companyia d'assegurances.
• Prenador: Persona que

Sistemes de Retribució

La retribució és un element determinant per aconseguir que els empleats no només s'incorporin a l'empresa, sinó que també s'hi quedin i hi dediquin el seu esforç, coneixements i compromís.

Tipus de Sistemes de Retribució

1. Sistemes burocràtics: Premien principalment l'antiguitat i la categoria. El salari està deslligat dels objectius i estratègies de l'empresa.

2. Sistemes paternalistes: Premien la fidelitat i incorporen beneficis en espècie. Poden ser arbitraris i poc equitatius, i se solen donar a les petites empreses.

3. Sistemes orientats a l'acompliment: Premien la contribució dels empleats als resultats de l'empresa. Prioritzen el rendiment i incorporen una part considerable del salari variable, lligada...

Contractes Mercantils

Es regula al Codi de Comerç i s'encarrega de regular els actes en què participen els comerciants.

Un contracte es considera mercantil quan té per objecte un acte de comerç; es considera com a tal qualsevol dels actes que regula el Codi de Comerç.

Requisits:

• Que hi intervingui un comerciant.
• Que l'objecte del contracte sigui un acte de comerç.

Contractes Civils

Tipus de Contractes Civils

Contracte de Compravenda

Un dels contractants, denominat venedor, es compromet al lliurament d'una cosa determinada i l'altre, comprador, es compromet a pagar-ne un preu cert.

Contracte de Permuta

Cada un dels contractants s'obliga a donar una cosa per a rebre'n una altra.

Contracte d'Arrendament

Pot ser de coses i d'obres o serveis.

Arrendament

La Distribució

La distribució inclou tot el conjunt de processos que condueixen el producte des de l'empresa fins al consumidor. És clau per augmentar la utilitat del producte ja que permet tenir el producte en el lloc, quantitat i temps adequat.

Funcions de la Distribució

Les funcions de la distribució es divideixen en dos:

• Transport: Conjunt de decisions que afecten el mitjà de transport més adequat, mida del lot transportat i la freqüència.
• Emmagatzematge: Cal remarcar que els magatzems impliquen un cost (lloguer del local, personal, despeses de manteniment...), i que el cost del producte en aquest concepte augmenta a major temps d'emmagatzematge. Per aquest motiu cal aplicar una bona gestió d'estocs. (veure bloc III: Producció).

Tipus