Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Definició d'estil d'ensenyament

L'estil d'ensenyament és la manera, relativament estable, que el professor o professora, de manera reflexiva, adapta el seu ensenyament al context, als objectius, als continguts i als alumnes, interaccionant mútuament i adoptant les decisions al moment concret de l'ensenyament i aprenentatge dels seus alumnes.

L'objectiu és formar professors i professores amb una teoria integrada de l'ensenyament que els porti a una major flexibilitat, versatilitat i efectivitat a la pràctica, augmentant la seva capacitat de decisió en funció de cada situació d'ensenyament-aprenentatge.

Principals autors i propostes

Es distingeixen dos estils principals segons:

• 1. Mosston, M.; Ashworth, S. (1993)
• 2. Delgado Noguera, M.A. (1991)

Temps lliure i oci: conceptes i funcions

L'oci o temps lliure es defineix com el conjunt d'ocupacions a les quals l'individu es pot dedicar voluntàriament.

Les tres "D" de Dumazedier (1964)

Joffre Dumazedier considerava que l'oci tenia tres funcions primordials, conegudes com les tres "D":

• Descans: ens permet alliberar-nos del desgast físic i psíquic.
• Diversió: vessant lúdica.
• Desenvolupament de la personalitat: relació social, realització de noves activitats, etc.

La visió de J.M. Cagigal

Per a Cagigal, l'oci és una ocupació voluntària i mai obligatòria que es manifesta com a:

• Forma de descans.
• Forma de diversió i plaer.
• Forma de desenvolupament personal.
• Desenvolupament de la capacitat creadora (noves solucions a problemes plantejats).
• Participació

JUGADORS

POSICIONS

COL·LOCADOR

De Què Depèn la Flexibilitat?

Que una persona o una articulació concreta sigui més o menys flexible depèn de dos factors principals:

1. Mobilitat Articular

Es mesura en graus i és el nivell de mobilitat d’una articulació. Aquesta mobilitat varia en funció de:

• Les superfícies articulars dels ossos implicats.
• La càpsula sinovial.
• Els tendons dels músculs que hi actuen.

Cada articulació té un límit diferent i diversos tipus de moviments.

2. Capacitat de Relaxació i Estirament Muscular (Elasticitat)

Alguns autors l’anomenen Elasticitat. És la capacitat de les fibres musculars per estirar-se, elongar-se, però també per retornar a la posició inicial. Per tant, aquesta capacitat determinarà el límit de moviment de les articulacions....

Variabilitat a la Pràctica Motriu: Exercicis i Tècniques

Principis Generals de Variabilitat

• Variabilitat a la pràctica.
• Canvi d’amplituds, de punts de recolzament, de superfícies amb desnivells, ritmes diferents, etc.
• Canvi de velocitat, amb ritme extern, imitant personatges, etc.
• Jocs d’iniciació, amb material divers, amb obstacles, etc.
• Dibuixar amb cinta adhesiva formes geomètriques i laberints.
• Dibuixar petjades per fer recorreguts diversos.

Variabilitat en la Pràctica del Salt

• Saltar cap a dalt: Penjar diferents estímuls amb cordes (ampolles, llaunes sonores, cintes de color...) amb trampolins, mini-tramps o sense.
• Saltar cap a baix: Saltar de les espatlleres al matalàs.
• Saltar horitzontalment: Minitramp o banc i, a certa distància,

Resistència- Capacitat que ens permet resistir una càrrega de treball.

                     - Làctica (v= 10s i 2min,I= 80-90%- Si àl,E= cursa 110m tanques

                 - Capacitat (v= 10min i 2h, I= 40-60%, E= marató)

1. Fase de Tracció (Recorregut Aquàtic del Braç)

Aquesta fase comprèn el recorregut aquàtic del braç i és fonamental per a la propulsió.

a) Entrada

• La mà entra a l’aigua davant l’espatlla.
• Es dirigeix cap avall i endavant amb el braç semiflexionat i el colze més alt.
• El palmell de la mà mira cap avall i lleugerament cap a fora.
• El polze és el primer a estar en contacte amb l’aigua.
• La velocitat de la mà augmenta des del principi fins al final de la fase.

b) Agafada

Una vegada la mà entra a l’aigua, el braç s’estén totalment, buscant profunditat. És crucial:

• Mantenir el colze alt en tot moment.
• Col·locar la mà i l'avantbraç en una posició òptima que asseguri una major reacció propulsiva.

c) Tracció (Estirada)

S’inicia...

Guanyar terreny orientats a porteria

Criteris d'observació

• L'equip atacant fa circular la pilota amb certa facilitat.
• El nombre de llançaments millora, però no gaire.
• Les recuperacions de pilota són fruit de les errades atacants.

Atac

• Orientar els desmarcatges cap a porteria.

Defensa

• Recuperar activament la pilota.
• Evitar que la pilota avanci cap a la nostra porteria.

Continguts d'atac

• Col·lectiu: Handbol-Rugbi (joc que permet introduir el concepte d'avançar a porteria).
• Individual: Passada i recepció, desplaçament amb pilota (1, 2, 3 passes) i bot (per poder avançar).

Continguts de defensa

• Col·lectiu: Defensa individual.
• Individual: Acuit (concepte triangle per poder desposseir el portador si bota), dissuasió i interceptació.

Recomanacions metodològiques

• Utilitzar

Principis Tàctics Ofensius

• Compensar desequilibris en la línia. (Iniciació)
• En servei de porter, donar la màxima amplitud possible per facilitar el joc en curt. (Iniciació)
• Si el porter juga en llarg, tancar en diagonal cap al carril central. (Iniciació)
• Realitzar, en la mesura del possible, desplaçaments saltant una posició en la seva línia de joc. (Iniciació)
• Quan no hi hagi passades a la zona intermèdia, progressar per fixar. (Iniciació/progressió)
• Donar suport en profunditat, preferiblement en diagonal cap a la nostra porteria. (Iniciació/progressió)
• Si el central juga en llarg, fer desplaçaments laterals. (Iniciació/progressió)
• Realitzar desplaçaments en diagonal. (Iniciació/progressió)
• Amb la pilota en possessió del central,