Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Segon Cicle Primària (3r i 4t)

• Jocs Reglats: Introducció de variants.
• Jocs Preesportius: Augment de l'habilitat motriu i el control d'espai-temps.
• Desenvolupament de jocs de resistència.
• Atracció pel caràcter competitiu.

Tercer Cicle Primària (10-12 anys)

• Transició del joc a l'esport (individual i col·lectiu).
• Augment de la capacitat d'esforços constants i millora de l'equilibri.
• Consideració del creixement muscular.
• Jocs variats i dinàmics.

El Joc com a Activitat d'Ensenyament Ajuda a:

• Desenvolupament físic i psicomotor.
• Desenvolupament intel·lectual.
• Desenvolupament social.
• Desenvolupament afectiu.

Normes Generals del Joc

• Evitar explicacions llargues i complicades.
• Assegurar la intervenció de tots en el joc.
• Compliment del joc i les seves normes.

Tipus de resistència: Resistència aeròbica: s'anomena així perquè l'organisme fa servir l'oxigen i la glucosa, o també àcids grassos en les reaccions per obtenir ATP. Es diu que durant els esforços aeròbics existeix un equilibri entre despeses i aports energètics, perquè com la durada de l'esforç és llarga i la intensitat no massa elevada, l'organisme pot subministrar ATP suficient per realitzar-ho. Resistència anaeròbica: l'organisme no fa servir ATP, això és perquè es necessita energia per a realitzar l'esforç de manera molt ràpida i les reaccions que fan servir oxigen són més lentes. Com els esforços són curts i la intensitat elevada, l'organisme treballa en desequilibri entre despeses i aports energètics. Tipus

Posició del cos

És una posició ventral on hi ha un moviment ondulatori no forçat, que prové d'una correcta coordinació de braços i cames.

Acció de braços

Fase aèria (Recobrament)

Els braços sempre estan lleugerament flexionats i relaxats. Els colzes han d'estar sempre més alts que les mans i, en el moment de l'entrada a l'aigua, els braços han d'estar a l'amplitud de les espatlles.

Fase aquàtica (Propulsió i tracció)

• Entrada: Els braços entren a l'aigua lleugerament flexionats, amb els colzes i l'avantbraç més alts que la mà, les espatlles i el cap. A continuació, s'estén el colze seguint l'ordre: cap, mans, colzes i espatlles. Les mans entren a l'amplitud de les espatlles i, al final, el dit polze apunta lleugerament cap avall.

Aspectes generals

Aquests esports s’anomenen esports d’adversari, en què es colpeja una pilota amb un instrument o amb la mà.

1. Participació alternativa

Primer els uns i després els altres; no hi ha lluita per la participació ni contacte físic amb l’adversari.

2. Companys i adversari

Es competeix contra un o dos oponents. Es pot jugar de forma individual (1 contra 1), per parelles o dobles (2 contra 2).

3. L’espai

L'espai pot ser separat (esports amb xarxa) o comú (esports amb parets). Hi ha una excepció: és l’únic esport que té paret i xarxa, i l’espai és separat.

• Espai separat: ex: tenis, tenis taula, bàdminton, pàdel...
• Espai comú: ex: esquaix, pilota basca, frontenis, pilota valenciana, tenis de pala...

4. Reglament

• Objectiu

Les capacitats coordinatives en l'esport

Les capacitats coordinatives són aquelles que ens permeten controlar i executar amb èxit qualsevol tàctica esportiva.

• Capacitat d'equilibri: ens permet mantenir-nos dempeus o recuperar la posició si l'hem perdut.
• Capacitat de reacció: ens permet reaccionar tan ràpid com sigui possible davant d'un estímul auditiu, visual o bé tàctil.
• Capacitat de ritme: ens permet coordinar moviments en relació amb un ritme exterior o interior.
• Capacitat de transformació: ens permet modificar aquells moviments que tenim pensats en funció de les actuacions dels adversaris.

El Bàdminton: Material i Reglament

Material: és la raqueta i el volant.

Modalitats: el partit pot ser d'individuals (masculí o femení), dobles...

L'esport com a eina d'integració

L'esport és un instrument d'integració i superació per a persones amb diferents discapacitats. Aquesta pràctica ajuda a sortir de l'aïllament i aporta nombrosos avantatges psicològics.

Origen: Ludwig Guttmann

Ludwig Guttmann, considerat el pare de l'esport adaptat, va fundar el 1944 la unitat de lesions medul·lars per a pilots lesionats en la Segona Guerra Mundial. Guttmann va ser pioner a proposar l'esport com a mètode de rehabilitació.

Beneficis de l'exercici físic

L'exercici físic ha demostrat tenir un impacte positiu en diversos àmbits:

• Enfortiment de l'autoestima.
• Augment de la sensació de control.
• Millora de l'autoconfiança i el funcionament mental.
• Millores psicològiques, fisiològiques i socials.

La Resistència: Sistemes Energètics i Entrenament

Sistema Anaeròbic Alàctic

Potència Anaeròbica Alàctica

Treball de 5 segons màxim al 100% d'intensitat, utilitza només les reserves d'ATP (Adenosina Trifosfat) i fosfocreatina (PC) presents al múscul. Generalment, no s'utilitza la Freqüència Cardíaca (FC) ni la concentració d'Àcid Làctic (ACL) com a indicadors principals per a aquest tipus d'esforç tan curt.

Capacitat Anaeròbica Alàctica

Es refereix a la quantitat total de treball que es pot realitzar utilitzant aquest sistema. S'enfoca en:

• Treballar durant el major temps possible dins del rang alàctic (fins a uns 20 segons).
• Realitzar múltiples repeticions d'esforços curts i intensos amb recuperacions adequades.

Factors Clau

• Nivell

Primers Auxilis: Hemorràgies i Traumatismes

La rapidesa en l'actuació davant d'una agressió física és crucial, ja que del primer moment depèn que la persona tingui més o menys discapacitats. Aquesta guia ofereix pautes essencials per a la gestió de les hemorràgies i els traumatismes més comuns.

Hemorràgies: Tipus i Actuació

Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis. La seva gravetat i la supervivència del ferit depenen directament del volum de sang perdut i del vas trencat (arterial, venós o capil·lar), així com d'on va a parar la sang perduda.

Objectius del Suport en Hemorràgies

• Control de l'hemorràgia.
• Prevenció del xoc.
• Vigilància d'objectes incrustats.
• Reducció del risc d'infecció.

Causes Comunes d'Hemorràgies

• Traumatismes

Què és la Condició Física?

La condició física és el nivell de forma física d'una persona i està directament relacionada amb la capacitat de realitzar esforç físic. Inclou les capacitats bàsiques com la força, la resistència, la flexibilitat i la velocitat.

Com millor sigui la teva condició física, més es redueix el risc de patir malalties.

La Força Muscular

La força és la capacitat dels músculs per desenvolupar tensió i vèncer una resistència.

Mètodes d'Entrenament de la Força

• Exercicis d'autocàrrega.
• Aparells lleugers.
• Multisalts i multillançaments.
• Circuits.

Beneficis d'Entrenar la Força

Entrenar la força té nombrosos beneficis:

• Guanyar massa muscular.
• Prevenir malalties (com la diabetis).
• Millorar la postura i prevenir lesions.

Moviments Voluntaris i Automàtics

El desenvolupament motriu en infants es manifesta a través de diferents tipus de moviments, cadascun amb característiques i implicacions pròpies.

Moviments Voluntaris

Es realitzen de manera conscient i intencionada. La seva aparició és conseqüència directa de la maduració neurològica de l'infant. Impliquen que l'infant interpreti un estímul i generi una resposta intencionada que produeixi el moviment desitjat. Exemples clars inclouen la iniciació de la marxa, la prensió d'objectes o l'adquisició de destreses específiques.

Moviments Automàtics

Són moviments que, tot i haver estat inicialment voluntaris, s'executen posteriorment sense necessitat de pensament conscient. Quan un moviment esdevé automàtic,...