Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Fases del Rescat Aquàtic

Fase 1: Salt i Aproximació

Salt del socorrista: Pit endavant, genoll endavant (protecció), abraçar l'aigua, no perdre de vista la víctima.

Crol d'aproximació: Pit aixecat mirant la víctima, braçades curtes, patades ràpides.

Fase 2: Rescat de Víctima Conscients

Víctima Tranquil·la

Demana ajuda perquè està cansada.

1. Donar tranquil·litat.
2. Rescat 1: Remolc d'espatlles
   • Socorrista: Neda a peus de braça.
   • Víctima: Agafa les espatlles del socorrista i pot ajudar amb les mans.
3. Rescat 2: Remolc d'aixelles
   • Socorrista: Agafa la víctima de les aixelles i fa peus de braça.
   • Víctima: Pot ajudar amb els peus.
4. Rescat 3: Remolc de nuca

   Si té dificultats respiratòries (ha empassat aigua):

   • Socorrista: Agafa la víctima pel cap (dit

Funcions de l'Oci i el Temps de Lleure

• Incrementa la capacitat d'elecció i presa de decisions.
• Contribueix a la consolidació de l'autoconcepte i a la millora de l'autoestima.
• Fomenta la capacitat creativa de les persones.
• Afavoreix la formació d'interessos i preferències personals.
• Contribueix a l'adquisició d'habilitats socials que afavoreixen l'establiment de relacions socials.
• Serveix per a oblidar problemes de la vida quotidiana.
• Manté la salut, l'equilibri físic i psicològic.

L'Esport Recreatiu

Està molt relacionat amb el veritable esport educatiu, i les principals característiques d'aquest seran:

1. Competició adequada, donant a tots la possibilitat d'èxit.
2. Adaptació a les característiques psicoevolutives.
3. Caràcter lúdic de les activitats.

Beneficis de l'Activitat Física Regular i Moderada

• Disminució del risc de patir malalties del cor.
• Prevenció de l'osteoporosi.
• Prevenció dels mals d'esquena.
• Prevenció de la hipertensió arterial.
• Prevenció de la diabetis.
• Prevenció del restrenyiment.
• Millora del funcionament dels aparells circulatori, locomotor, respiratori, digestiu i del sistema nerviós.
• Millora de l'estat d'ànim.
• Control de l'estrès i l'ansietat.
• Manteniment del pes ideal.
• Endarreriment de l'envelliment.
• Millora del rendiment intel·lectual.
• Millora de la condició física.
• Assimilació de valors com l'autocontrol, la capacitat de superació, la competitivitat, la cooperació, la diversió, la sensibilitat ecològica, la integració, la responsabilitat, la solidaritat i la

Alteracions de la Consciència: Definició: persona que ha perdut el seu estat de vigília, d'alerta, davant percepcions sensorials, i la seva capacitat de realitzar actes voluntaris, però que pot mantenir les seves constants vitals.

Classificació/Tipus

• Lipotímia
• Síncope
• Coma
• Shock
• Asfixia
• Aturada cardíaca
• Aturada respiratòria

Lipotímia

Lipotímia: pèrdua breu, lleugera, de curta durada produïda per una disminució sobtada del flux sanguini cerebral. La persona respon a estímuls externs (veu alta, estímuls dolorosos...) tornant al seu estat de vigília.

Causes

• Emocions o visions intenses
• Calor excessiu i ambient tancat
• Molta estona dempeus sense moure
• Alteració de la tensió arterial
• Por
• Règim dietètic estricte sense control

Símptomes

• Sensació

La microestructura. Seirul·lo (1987)

És un disseny ideat per esports amb període competitiu llarg i alta freqüència temporal de competicions. Aquesta opció de planificació es fonamenta en la proposta dels tres estats de forma (Bompa, 1983):

• Estat de forma general: definit per un nivell alt de les qualitats condicionals i tècnico-tàctiques.
• Estat d’alta forma: es caracteritzen per un estat de rendiment proper al màxim. S’aconsegueix per un estat condicional específic adaptat a l’esport en qüestió. L’obtenció de l’estat d’alta forma és l’objectiu de la pretemporada. En aquest període s’apliquen dos blocs de càrrega:

1. Es concentra sobre les capacitats condicionals específiques i l’objectiu és augmentar el nivell

Vorobjev (1974):

presenta una modalitat de càrregues en “salts” tant del volum com de la intensitat, per així evitar l’adaptació als estímuls constants (aplicable a l’halterofília).

Werchoshanskij (1978):

Proposa l’entrenament en blocs. No només s’ha de planificar la càrrega de l’entrenament sinó també tenir present l’evolució tècnica de l’atleta, inclús la tàctica, confeccionant així la total formació en blocs de tots els components de rendiment esportiu. Va comprovar que l’augment de força absoluta exercia una influència negativa a la velocitat d’execució de la tècnica, pel que el volum de treball de força i la seva duració en el temps, han de ser modificades en funció de la necessitat creixent d’aplicació...

Fonaments del Voleibol

K1 Atac

K2 Defensa

K3 Contraatac

El Servei

Funcions del Servei:

• Posar la pilota en joc.
• Dificultar la recepció.
• Fer punt directe.

Factors Clau del Servei:

• Decisió estratègica sobre el tipus de servei.
• Domini de l'execució tècnica.
• Decisions estratègiques sobre el sistema de recepció.
• Execució en situació real del joc.
• Pressió psicològica.

La Recepció

Factors de la Recepció:

• Ubicació en el sistema de recepció.
• Lectura tàctica de l'atac.
• Comunicació.
• Posició bàsica i ajustament de situació.
• Impacte regular i precisió.

Funcions de la Recepció:

• Ubicar la pilota i evitar el punt directe.
• Facilitar la col·locació.
• Accelerar el K1.

Recepció-Servei, Factors Clau:

• Primer element del K1.
• Condiciona tota la construcció de l'atac.
• Necessita

Estratègies per a l'Optimització del Temps en Educació Física

Temps de Programa

Objectiu: Evitar reduccions i maximitzar el temps d'entrenament.

• Lluitar per evitar la reducció del temps assignat.
• Intentar aconseguir més temps per a l'entrenament.
• Explorar possibilitats d'ampliar l'horari.

Temps Útil o Funcional

Objectiu: Maximitzar el temps d'aprenentatge actiu.

• Motivar els alumnes per reduir el temps de transició (Organització i Planificació).
• Establir normes que limitin el temps de permanència als vestuaris.
• Implementar normes rigoroses de puntualitat.
• Reduir el temps administratiu, com ara el passar llista.
• Programar les classes d'educació física a primera hora, última hora o abans del pati.
• Demanar als alumnes que vinguin en xandall els

Base de l’educació psicomotriu (s’ha d’adquirir el nivell inferior per accedir al superior)

1. Estimulació dels moviments reflexes: Reflexes innats.

2. Estimulació de moviments fonamentals bàsics

Els primers anys de vida, base per als moviments més complexes i especialitzats. Moviments locomotors: caminar a 4 grapes, arrossegar-se, caminar, córrer, saltar... Moviments no locomotors: l’infant es mou al voltant d’un eix (piruetes, girs...) Moviments manipulatius: inclou des d’agafar una joguina i deixar-la, fins a manipular mòbils.

3. Aptituds perceptives

Capacitat per integrar la informació de l’entorn i del propi cos (estímuls visuals, cinestèsics, auditius i tàctils) que es seleccionen i interpreten en els centres cerebrals...

Suports Posteriors de l'Articulació del Genoll

Són els lligaments extracapsulars posteriors al genoll. Els casquets del còndil recobreixen tota la superfície ovalada dels còndils femorals. Protegeixen i aïllen. Existeix un segon suport no lligamentós que és el múscul popliti, que va del còndil femoral extern a la cresta poplítia de la tíbia. Té funció flexora. El lligament popliti arquejat va des del còndil femoral exterior fins al cap del peroné, i l'altre, del còndil femoral extern fins a la part posterior de la tíbia.

Descripció de l'Articulació del Canell

L'articulació del canell està formada per dues articulacions: la radiocubitocarpiana i la mediocarpiana. La primera uneix els ossos de la filera proximal del carp amb...