Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Segle XVIII a la Corona d'Aragó: Guerra de Successió i Repressió Lingüística

Història2,76 KB

El Segle XVIII a la Corona d'Aragó

El segle XVIII va començar de manera positiva per a la Corona d'Aragó. L'economia es va revitalitzar i les institucions pròpies van reclamar el seu paper polític. L'any 1700, el rei Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar una guerra europea. D'una banda hi havia els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria i, d'altra, els de Felip de Borbó. En conjunt, la Corona d'Aragó va fer costat a les pretensions de l'Arxiduc, llevat de l'alta noblesa; Castella optà majoritàriament pel candidat francès. Així, la guerra europea es va concretar en un enfrontament dins de la mateixa monarquia hispànica, l'anomenada Guerra de Successió.

La Derrota i els Decrets de Nova Planta

El 25 d'abril...

Continua llegint "Segle XVIII a la Corona d'Aragó: Guerra de Successió i Repressió Lingüística" »

La Constitució de 1876 i la Restauració: Context i Conflictes

Història3,13 KB

La Constitució de 1876

La Constitució de 1876 es caracteritza pel seu caràcter conservador, inspirada en la tradició del liberalisme moderat. Els seus punts clau són:

  • Redacció extensa de drets.
  • Limitació de la divisió de poders: Sobirania compartida.
  • Bicameralisme: Corts formades pel Senat i el Congrés.
  • Sufragi: En funció del govern.
  • Centralisme i uniformització: Eliminació dels furs.
  • Confessionalitat: El catolicisme és la religió oficial.
  • Caràcter conciliador: Mescla de les constitucions de 1845 i 1869.

Factors culturals: La Renaixença

Moviment cultural i literari que pretén la recuperació de l'ús de la llengua i la identitat catalana, amb una gran importància del romanticisme (idea de pàtria materialitzada en la llengua i el dret...

Continua llegint "La Constitució de 1876 i la Restauració: Context i Conflictes" »

La Fi de la Guerra Civil Espanyola: 1937-1939 i el Context Internacional

Història3,26 KB

Desembre 1937 – Novembre 1938

Antonio Mola mor el 3 de juny de 1937.

Context Internacional: Els Acords de Múnic (1938)

  • El 29 de setembre de 1938 es van signar els Acords de Múnic.
  • Alemanya, sota el lideratge de Hitler, volia unir tots els territoris de parla germànica (Àustria, Txecoslovàquia, etc.).
  • La part de parla germànica de Txecoslovàquia era la regió dels Sudets.
  • Txecoslovàquia era aliada de França i el Regne Unit. Per evitar un conflicte, Mussolini va fer de mediador a Múnic. Es va permetre que Hitler envaís els Sudets a canvi que frenés la seva expansió.

El Pacte de No-Intervenció i la República

El 1936 es va signar el Pacte de la No-Intervenció, amb la participació de França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, els EUA...

Continua llegint "La Fi de la Guerra Civil Espanyola: 1937-1939 i el Context Internacional" »

El Bàndol Republicà i les Fases de la Guerra Civil

Història2,34 KB

1.2. El bàndol republicà

Qui va tenir la idea de posar vaixells a l'estret de Gibraltar per impedir l'avanç de les tropes africanistes va ser José Giral. En el pla de Mola, els requetès del nord i les tropes africanistes del sud havien d'envoltar Madrid. Tanmateix, la República havia situat vaixells a Gibraltar per impedir el pas; per això, el primer que fa Mola és conquerir el nord d'Espanya. Per impedir-ho, la República envia la seva flota cap al mar Cantàbric, pensant que, com que a l'estret hi havia vaixells britànics, ells frenarien les tropes de Franco. No va ser així. Giral també és qui dissol l'exèrcit republicà.

Cada sindicat crea el seu propi exèrcit, anomenats columnes:

  • CNT (Barcelona): Crea la Columna Durruti amb l'
...
Continua llegint "El Bàndol Republicà i les Fases de la Guerra Civil" »

El creixement econòmic del franquisme (1959-1975)

Història5,43 KB

La segona etapa del franquisme: el creixement econòmic

Durant la segona etapa del franquisme, marcada pel creixement econòmic entre 1959 i 1975, la primera mesura correctora va ser el Pla d'Estabilització. Aquest pla es va basar en tres grans eixos: l'estabilització de l'economia, la liberalització de l'economia interior i la liberalització de l'economia exterior. Diversos organismes internacionals van concedir préstecs a Espanya per superar la precària situació econòmica.

L'ascens dels tecnòcrates i el desarrollismo

En aquest període apareixen els tecnòcrates, una nova generació de polítics elegits per Franco amb un perfil tècnic i una millor preparació professional. Aquests polítics van apostar pel reformisme tècnic per millorar...

Continua llegint "El creixement econòmic del franquisme (1959-1975)" »

Joan Peiró

Història2,31 KB

113.Modernització dels serveis i la construcción
Paral·lelament, es va produir un increment del pes dels serveis en l'economia com a resultat de l'intens procés d'urbanització, de l'augment de les xarxes de comerç, de la millora dels mitjans de transport i de comunicación.El comerç internacional va créixer notablement, tant les importacions com les exportacions, i va modificar la seva composició.La construcción també va rebre l'incentiu, sobretot, de l'edificació de nombrosos habitatges a les àrees urbanes en creixement, d'instal·lacions hoteleres en les turístiques i d'obres i quipaments públics.La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari, que va invertir
...
Continua llegint "Joan Peiró" »

Història del Feminisme: Dones que van canviar el món

Història1,93 KB

Les dones i la societat industrial

La burgesia nascuda de la industrialització va instaurar la inferioritat legal de les dones i uns patrons socials que establien una clara diferenciació per gèneres:

  • Àmbit públic: economia, cultura, art...
  • Àmbit privat: reservat exclusivament per a les dones.

Es va argumentar que el destí natural de la dona era el matrimoni i la cura de la família; només una necessitat econòmica imperiosa justificava que la dona treballés fora de la llar.

Mary Wollstonecraft

Filòsofa i escriptora anglesa (1759-1797), va ser una escriptora independent i professional a Londres, un fet inusual a l'època. En la seva obra Vindicació dels drets de la dona, va establir les bases del feminisme modern, argumentant que els homes...

Continua llegint "Història del Feminisme: Dones que van canviar el món" »

Estructura Política i Territorial d'Espanya: Poders, Autonomies i Economia

Història4,14 KB

L'Estructura Política i Territorial d'Espanya

La Divisió de Poders de l'Estat

A Espanya, la divisió de poders garanteix l'equilibri i la independència de les institucions:

  • Poder Legislatiu: Les Corts Generals

    Les Corts Generals, que reben el nom de Parlament, estan formades per:

    • El Congrés dels Diputats (Cambra Baixa): Representa el poble espanyol i té el poder de legislar, discutir i aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
    • El Senat (Cambra Alta): Revisa les propostes legislatives que han passat pel Congrés dels Diputats.
  • Poder Executiu: El Govern

    El Govern està format pel president i els ministres. La seva funció és dirigir la política de l'Estat, administrar-ne els recursos, establir la defensa nacional i executar lleis i promulgar

...
Continua llegint "Estructura Política i Territorial d'Espanya: Poders, Autonomies i Economia" »

La política interior del franquisme: Les Lleis Fonamentals

Història2,18 KB

Política interior del franquisme

Acabada la guerra, les institucions republicanes van perdurar en ser acollides per altres països que van reconèixer la seva legitimitat democràtica. Franco nomenà en aquesta primera etapa una sèrie de governs amb ministres militars, falangistes i carlins, i va haver de constituir un cos jurídic per fonamentar i consolidar l'Estat totalitari.

Aquest cos jurídic va constituir les anomenades «Leyes Fundamentales del Estado», un succedani de constitució amb què es dotà el règim:

  • «Ley Constitutiva de las Cortes» (1942): Es creaven unes Corts sense cap mena de representativitat, atès que els procuradors no eren escollits mitjançant eleccions lliures. Franco nomenava els procuradors i decidia quins projectes
...
Continua llegint "La política interior del franquisme: Les Lleis Fonamentals" »

El Bienni de Dretes (1933-1935): Crisi i Conflictes

Història2,58 KB

El Bienni de Dretes

Davant el descontentament dels sectors obrers i el gir ideològic de les dretes, Azaña va presentar la dimissió el juny de 1933. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions al novembre. Durant aquest període es van crear noves organitzacions.

En les eleccions celebrades el 18/11/1933 van guanyar les dretes, fet que va comportar el desmantellament de l'obra reformista del període anterior. Les mesures d'aquest nou govern es van centrar en cinc punts:

  • Devolució de la terra a la noblesa.
  • Retorn a un Estat confessional (l'Església recupera el seu pes).
  • Amnistia a Sanjurjo.
  • Reducció en el pressupost de l'educació.
  • S'atura el projecte de l'Estatut Basc.

Van haver-hi vagues i conflictes per part de les esquerres...

Continua llegint "El Bienni de Dretes (1933-1935): Crisi i Conflictes" »