Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Conceptes clau sobre imperialisme i colonialisme

Colònies d’administració directa

Colònies d’administració directa: Territoris on no hi havia govern indígena i el poder administratiu l’exercia la metròpoli a través dels seus funcionaris. Els europeus, tot i ser minoria, s’imposaven a la majoria de població autòctona. Aquests nous territoris es convertien en colònies d’explotació per part de companyies privades en mans dels governs.

Colònies de poblament

Colònies de poblament: Acollien els excedents demogràfics europeus i solien establir comunitats permanents de colons.

Departaments

Departaments: Van ser una altra forma d’administració colonial. Al nou territori s’instaurava un governador, però existia un consell autòcton...

Conceptes clau de la Restauració (1876–1909)

Cunero

Cunero: candidat no resident en el districte electoral i patrocinat pel Govern. En la Restauració, el sistema de l’encasellat impulsava la candidatura dels cuneros o aliens al districte electoral, mitjançant la designació prèvia.

Bicameralisme

Bicameralisme: és la pràctica de tenir dues cambres legislatives. En aquest sentit, un parlament bicameral és un parlament que posseeix dues cambres: una cambra baixa, a Espanya anomenada Congrés dels Diputats, i una cambra alta, habitualment anomenada Senat. En la Constitució de 1876, el Congrés dels Diputats s’elegia pels ciutadans amb dret a vot, mentre que el Senat representava les classes poderoses del país. Uns eren nomenats per dret...

Les causes de l'imperialisme: per el progrés de la industrialització i la sobreproducció, per intentar treure tota la producció que tenen però sense deixar de produïr, fan la concentració d'empreses per intentar col·locar tota aquesta producció, noves formes de venda, busquen nous mercats en zones que proporcionin matèries primeres. Causes o justificacions: econo.: sobreproducc.,nous mercats, demogràf.: atur i pobresa., polítiques: afavorir la pobl. I es genera una comp. Entre països a nivell mundial.

Les causes de l'imperialisme: per el progrés de la industrialització i la sobreproducció, per intentar treure tota la producció que tenen però sense deixar de produïr, fan la concentració d'empreses per intentar col·locar tota...

L'evolució del moviment obrer

El sindicalisme de masses: CNT i UGT

A Barcelona, el 1907, més de 50 societats obreres van crear una federació sindical anomenada Solidaritat Obrera (a imitació de l'exitosa Solidaritat Catalana, creada el 1906). El 1910 es va convertir en la Confederació General del Treball Espanyola. Hi predominava l'anarcosindicalisme, que va adoptar la vaga general com a eina de lluita. Els socialistes (la UGT) es van retirar de l'organització.

El 1911 va passar a dir-se Confederació Nacional del Treball (CNT). El 1918, al Congrés de Sants, van acordar la creació de sindicats únics, per tal de coordinar-se millor. Entre els seus dirigents cal esmentar Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Joan Peiró i Àngel Pestaña....

Eleccions de 1933

El 19 de novembre de 1933, a Espanya, les dones van poder votar per primera vegada. La dreta va formar una única candidatura. L'adjudicació d'escons va atorgar tant a la CEDA com al Partit Republicà de Lerroux més d'un centenar de diputats. Van aconseguir formar govern amb el suport dels radicals i d'alguns partits del centre. Aquest govern va iniciar una política revisionista de les reformes del primer bienni amb la supervisió de la dretana CEDA, la qual donava suport al govern.

Crisi de Govern

El nou govern de Lerroux va ser presidit amb 5 membres de la CEDA, entre ells Gil Robles com a ministre de Guerra i el general Franco. L'executiu va començar una contrarevolució que va presentar una modificació de la Constitució....

La descomposició del sistema (1918-1923)

Aquest període es va caracteritzar per:

• Fragmentació dels partits dinàstics i inestabilitat política: successió de governs diferents.
• Intents de govern de concentració nacional que van durar pocs mesos.
• Paralització dels principals assumptes del país.

Agitació social i conflictes

• Augment de les protestes obreres i la violència.
• Increment de vagues, destacant la vaga general de «La Canadenca» (1919), dirigida per la CNT.
• Radicalització social coneguda com a pistolerisme (anys d'atemptats), que va generar un enfrontament armat entre els pistolers del Sindicat Lliure i els sectors obrers.

La repressió i el pistolerisme

• 1920: Severiano Martínez Anido ocupa el càrrec de Governador Civil de Barcelona.

El Regeneracionisme i la Generació del 98

Es van estendre entre bona part de la classe política i de l’opinió pública els valors ideològics del regeneracionisme (corrent ideològic):

• Aquest corrent considerava que la societat i la política espanyoles estaven excessivament influïdes pel catolicisme.
• Denunciava el caciquisme i la corrupció.
• Reclamava «regenerar» la vida política i social del país, i solucionar els grans problemes d’Espanya «des de dalt».
• Representant més destacat que apostava per modernitzar el país: Joaquim Costa.

Es va configurar un grup de literats i pensadors integrats en la «Generación del 98»:

• Van fer una anàlisi d’Espanya en un sentit crític i pessimista.
• Integrat per: Unamuno, Pío Baroja, Machado,

Antecedents: crisis, tensions i el camí cap a la guerra

Neutralització de França

L'any 1873 es va signar l'aliança entre els tres emperadors europeus: Guillem I d'Alemanya, Francesc Josep d'Àustria i Alexandre II de Rússia. El 1874, Itàlia es va afegir a aquest pacte.

Qüestions dels Balcans

El 1882, Àustria i Rússia s'enfronten radicalment. Bismarck decideix fer una aliança amb Àustria i, juntament amb Itàlia, constituir la Triple Aliança. Bismarck aconsegueix una promesa de neutralitat de Rússia en cas d'un conflicte francoalemany i una d'angloitaliana en qüestions colonials.

El perill de la nova Alemanya

França aprofita per oferir recursos financers a l'endeutada Rússia a canvi d'un conveni militar. França convenç Anglaterra...

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

El 1833, a la mort de Ferran VII, els partidaris de l'infant Carles Maria Isidre, germà del rei difunt, van començar una insurrecció armada davant el govern de la reina. Fou el principi d'una llarga guerra civil entre els partidaris de l'infant Carles, defensors de l'absolutisme, i els defensors de la legalitat del tron d'Isabel II, filla de Ferran VII.

Els carlins s'agrupaven sota el lema "Déu, Pàtria i Rei". S'oposaven a la centralització política i al liberalisme. Van guanyar força al País Basc, Navarra i part de Catalunya, Aragó i València.

• Suports del carlisme: Principalment el clero, la noblesa agrària i la força de les zones rurals, on comptaven amb una base social de pagesos.
• Suports de

TEMA 1

1874 → Alfons XII és proclamat rei d’Espanya (Manifest de Sandhust = es posava a disposició dels espanyols)

REI: figura incuestionable

1) Participa en l’acció política → formació 2n Govern.

2) Escull molts membres del Congrés (per vida)

3) Pot VETAR lleis. (no crear)

Restauració monarquia → polítics conservadors, militars, homes negocis

→ mateixa visió Estat: defensa de l’ordre social i propietat

CÀNOVAS DEL CASTILLO: conservador que dissenya el nou règim polític

Objectiu

Superar problemes monarquia Isabel II.

· NO democràtic.

TORN DINÀSTIC → Sistema bipartidista en què 2 partits (conservador i liberal) s’alternen el poder. → nova Constitució

CONSTITUCIÓ 1876

Caràcter conservador. Objectiu: que els dos partits...