Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Característiques del Nou Estat

10. El paper de la dona

La política del règim franquista respecte a les dones va suposar una enorme reculada respecte a la República, ja que es va proposar imposar el model de família catòlica tradicional, basat en la total subordinació de l'esposa al marit i tornar a reduir-les a l'àmbit domèstic.

Es van posar innombrables obstacles al treball de les dones, especialment de les casades, establint-se restriccions per a la seva inscripció en els registres de col·locació i l'autorització del marit per poder ser contractades. Aquestes mesures no van poder evitar que les dones treballessin, per evidents raons de subsistència familiar, però sempre cobrant salaris més baixos que els dels homes, entre un...

Bàndols i suports externs

Bàndol republicà

Bàndol republicà: zones on va fracassar l'aixecament militar i es mantenien fidels al govern republicà. Territoris amb més obreres, organitzacions d'esquerres i nacionalistes. Classes populars, part important de classes mitjanes, burgesia, intel·lectuals i artistes. Defensen un sistema polític democràtic i un model social progressista. Els qui viuen en zones sota el control nacional han d'amagar els seus ideals.

Bàndol insurrecte

Bàndol insurrecte: dirigits per militars que volien implantar una dictadura que assegurés l'ordre social i aturés el perill de revolució. Monàrquics de dretes, sectors catòlics, falangistes i tradicionalistes.

Suport exterior

• Republicà: URSS i brigades internacionals

El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

La necessitat de disposar d'un poder per controlar les milícies va portar Largo Caballero a formar un govern amb totes les forces polítiques d'esquerres per guanyar la guerra. A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va ser dissolt i es va formar un govern presidit per Josep Tarradellas. Les milícies van ser substituïdes per l'Exèrcit Popular i es van controlar les col·lectivitzacions i l'ordre públic.

Fets de maig del 1937

Republicans, comunistes i part dels socialistes volien reforçar el poder de l'Estat i concentrar esforços a guanyar la guerra. Per contra, anarquistes i el POUM eren partidaris de continuar el procés revolucionari basat en l'autonomia de les...

Anys de creixement econòmic: El protagonisme de la indústria: El motor principal de l'expansió econòmica va ser la indústria, que va augmentar la producció a un ritme del 10% anual. Les causes d'aquest creixement van ser la millora de la productivitat industrial. Es va diversificar la producció, on va haver un creixement en el sector siderúrgic, químic i de l'alimentació, i també es van reestructurar els sectors tradicionals. Les zones amb més tradició fabril van continuar el seu predomini, es va produir la industrialització de zones noves, sobretot a Madrid i també a les ciutats com ara Ferrol, Vigo, Sevilla, Huelva, Valladolid, Pamplona i Vitòria. A Catalunya van experimentar un creixement notable les indústries metal·lúrgiques,...

Govern Provisional i la Constitució del 1931

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van adquirir un caire plebiscitari, d'acceptació o de refús de la monarquia. Mentre que als municipis rurals s’hi van imposar les candidatures monàrquiques, a les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista, partidària de la República.

Davant d'aquests fets, el rei Alfons XIII va acatar la voluntat popular, va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya. A Madrid, els signants del Pacte de Sant Sebastià (republicans, conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van formar un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-

La Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió internacional. L'esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i en part revolucionàries i els règims feixistes en expansió. Es va considerar que Espanya era un microcosmos on es produïa l'enfrontament armat que molts temien que tingués lloc a escala mundial.

La guerra d'Espanya va apassionar i va dividir els governants, els mitjans de comunicació, l'opinió pública i els intel·lectuals pel món. Els governs feixistes van veure en la insurrecció un fre a l'expansió del comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia pels rebels i a enviar-los ajut militar. Oliveira...

Les Actituds Socials davant el Franquisme

Les diferents actituds socials pel que fa al franquisme s'han classificat bàsicament en tres: suport, passivitat i rebuig.

• Suport: Des del primer moment, la dictadura va comptar amb el suport de les classes altes i de bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya.
• Passivitat: El trauma de la guerra va atemorir la classe mitjana, que va desenvolupar una actitud majoritàriament passiva davant la dictadura.
• Rebuig: La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil, i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes. Malgrat això, una minoria va exercir una oposició activa al règim franquista.

Les “Famílies” del Règim

El funcionament...

El Neoclassicisme: Reacció Estètica i Ideològica

El Neoclassicisme es presenta com una reacció estètica enfront del Barroc i proposa un retorn als models de l’Antiguitat clàssica.

Inicis i Context Històric

El Neoclassicisme s’inicia amb la Il·lustració. Aquest moviment es caracteritza per:

• Definir l'home com un ésser racional.
• Criticar l'existència d'estaments privilegiats.

Aquest període coincideix amb el Despotisme Il·lustrat. El moviment va continuar amb la Revolució Francesa (1789-1799), l’Imperi Napoleònic (on el nou emperador necessitarà l'art dels cèsars per expressar l'Imperi Universal al qual aspirava) i es perllonga durant la Restauració fins al 1830.

Canvis Polítics i Econòmics del Segle XVIII i XIX

Són anys de...

L'herència de Lenin i la Nova Política Econòmica (NEP)

A la mort de Lenin el 1924, l'URSS estava sortint de la crisi econòmica derivada de la Guerra Civil (1918-1921) gràcies a la NEP (Nova Política Econòmica), un pla econòmic que barrejava principis del comunisme i de caràcter liberal. La NEP pretenia recuperar la producció de béns de consum, molt deixada de banda durant el període bèl·lic a causa de l'economia de guerra. Aquest sistema mixt entre el comunisme (control estatal de la indústria i l'agricultura, i la desaparició de la propietat privada) i l'economia de mercat (propietaris i producció de béns de consum) va ser un èxit per sortir de la crisi, però també va provocar inflació i l'aparició d'una elit econòmica...