Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Els inicis de la Segona República Espanyola (1931)

Història2,92 KB

Els inicis de la República

El 12 d'abril del 1931, els resultats de les eleccions municipals convocades pel govern de l'almirall Aznar van significar un rebuig a la monarquia. A les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista, partidària de la instauració d'un règim republicà. A Catalunya, el partit vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El mateix 14 d'abril, Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, va proclamar des del balcó de la Generalitat la República Catalana integrada. Aquell mateix 14 d'abril, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya. A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià...

Continua llegint "Els inicis de la Segona República Espanyola (1931)" »

Història de la Segona República Espanyola: Del 1930 al Front Popular

Història13,95 KB

DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA A LA REPÚBLICA

Després de la dimissió del dictador (1930) es va voler tornar a la Restauració, però no va ser possible per diversos motius:

  • Els partits dinàstics estaven desprestigiats i desorganitzats.
  • El rei havia perdut suport.
  • Els grups antidinàstics eren més forts i volien avançar cap a una república.

L'agost de 1930, els partits de l’oposició van signar el Pacte de Sant Sebastià, on van acordar suprimir la monarquia i aprovar un estatut d’autonomia per a Catalunya. Es pretenia fer una vaga general al desembre amb una revolta militar de tipus republicà. Aquesta previsió va fallar perquè al desembre un grup de militars es va revoltar a Jaca (dirigits per Galán i García Hernández), però...

Continua llegint "Història de la Segona República Espanyola: Del 1930 al Front Popular" »

La Segona República Espanyola: Orígens i Reformes (1931-1933)

Història3,36 KB

Per què la República va arribar amb unes eleccions?

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van mostrar una clara divisió: als municipis rurals s'hi van imposar les candidatures monàrquiques, mentre que a les ciutats va triomfar la conjunció republicanosocialista. El 14 d'abril, el rei va acatar la voluntat popular (seguint el Pacte de Sant Sebastià) i es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. El 28 de juny es van celebrar eleccions a Corts Constituents, i el govern va quedar en mans dels republicans i socialistes.

El nou règim republicà

La Constitució del 1931

La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista. Espanya va ser denominada República, s'acceptava la possibilitat...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Orígens i Reformes (1931-1933)" »

Conceptes clau de la Restauració i la Dictadura a Espanya

Història2,71 KB

Termes històrics de la Restauració i la Dictadura

Dictadura

Forma de govern en la qual el poder es concentra en un sol individu, que es caracteritza per una absència de divisió de poders i la independència del govern respecte al consentiment per part de qualsevol dels governats. El dictador arriba al poder mitjançant un cop d’estat. El sistema constitucional i parlamentari iniciat amb la Restauració monàrquica del 1878 es va acabar el 1923 amb un cop d’estat militar que va establir una dictadura.

Govern de concentració

Integraven els partits dinàstics i partits polítics de l’Assemblea de Parlamentaris i de la Lliga Regionalista, proposta pel sistema per superar la situació. Aquesta fórmula, en la pràctica, significava la fallida...

Continua llegint "Conceptes clau de la Restauració i la Dictadura a Espanya" »

La Rússia Tsarista i la Revolució Russa: Història i Causes

Història3,31 KB

La Rússia Tsarista

Un territori immens

  • Rússia és aparentment poderosa.
  • 22 milions de km² i 170 milions de persones.
  • Economia arcaica i rural.

L'autocràcia tsarista

  • Poder total atorgat per Déu.
  • Policia per a l'ordre públic.
  • Església ortodoxa influent.

Una societat tradicional

  • Població dividida en pobres i rics.
  • Els pagesos tenien terres cedides on conreaven.

Les reformes d'Alexandre II

  • Abolició de la servitud.
  • Impuls a la industrialització.
  • Després del seu assassinat, guanyen força les doctrines revolucionàries.

Un gegant amb peus de fang

Un imperi endarrerit i autòcrata

  • Economia: Basada en l'agricultura; només hi ha indústria a la zona occidental (Moscou).
  • Societat: Molt desigual (Noblesa, Kulaks, Pagesos).

Oposició al tsarisme

  • Populistes: Destrucció
...
Continua llegint "La Rússia Tsarista i la Revolució Russa: Història i Causes" »

La Primera República i la Guerra de Successió: Context Històric

Història2,22 KB

La Primera República i el moviment cantonalista (1873-1874)

Els cantonalistes tenien les aspiracions de crear un mapa d'Espanya basat en criteris més racionals, locals i sentimentals, confederant-se entre ells. Aquests cantons aspiraven a posar en marxa les reformes socials tan esperades.

Per això, es va produir una guerra entre cantonalistes i republicans dins d'un clima on encara durava la guerra carlina. Volien aplicar de manera radical i directa l'estructura federal des de baix, amb el desig d'avançar en les reformes socials plasmades amb la Gloriosa i les aspiracions populars.

El cop d'Estat del general Pavia va posar fi a les conspiracions republicanes de l'internacionalisme obrer i s'inicià una nova etapa: la Restauració borbònica....

Continua llegint "La Primera República i la Guerra de Successió: Context Històric" »

Unió Liberal i Primera República Espanyola: Context i Cronologia

Història2,8 KB

Ideologia i Formació de la Unió Liberal

Els sectors polítics mantenien el principi del sufragi censetari, però eren partidaris d'ampliar el cos electoral. Defensaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada i pretenien limitar la influència social de l'Església.

Naixement de la Unió Liberal (1854)

L'any 1854 es va formar un nou partit, la Unió Liberal, que va néixer d'una escissió dels moderats, però que va atreure al seu si els grups més conservadors del progressisme. Pretenia constituir-se com una opció centralista entre els dos partits clàssics, però no presentava ideològicament cap novetat. Era bàsicament una unió política amb finalitat de govern que agrupava els sectors descontents amb...

Continua llegint "Unió Liberal i Primera República Espanyola: Context i Cronologia" »

Bienni conservador (1933–1936): eleccions i mesures polítiques

Història2,32 KB

El bienni conservador (1933–1936)

Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

A causa d'unes eleccions del 19 de novembre de 1933, en què per primer cop votaren les dones, es va produir un tomb transcendental en la composició de les Corts.

La dreta, que estava coalitzada —és a dir, unida—, va aconseguir presentar una única candidatura en nombroses circumscripcions.

L'esquerra, en canvi, va decidir presentar-se en candidatures separades (com actualment).

A causa de la intensitat de la mobilització conservadora el 1931 i dels efectes del sistema electoral majoritari, es va provocar un augment dels vots del centre-dreta i una important dispersió dels vots del centre-esquerra.

A Catalunya, la Lliga Catalana també s'hi va imposar.

L'adjudicació...

Continua llegint "Bienni conservador (1933–1936): eleccions i mesures polítiques" »

Crisi de Carles IV i la Guerra del Francès (1808-1814)

Història4,58 KB

La crisi del regnat de Carles IV

El regnat de Carles IV coincidí amb la Revolució Francesa i amb greus problemes financers.

  • Es decretà l'aïllament respecte de França per por al contagi revolucionari:
    • Es van prohibir tots els intercanvis culturals amb França.
    • Es limità les activitats d'entitats il·lustrades.
  • Manuel Godoy es convertí en primer ministre i s'esdevingué la declaració de guerra contra França, amb derrota espanyola (pau de Basilea).
  • Amb el pacte de San Ildefonso (1796) s'establí l'aliança francoespanyola.
  • La hisenda reial entrà en crisi:
    • Crisi de subsistència: augment dels preus i descens de les rendes agràries.
    • Impossibilitat de fer front al deute públic.
    • Desamortització de béns eclesiàstics per fer front al deute.

1. El

...
Continua llegint "Crisi de Carles IV i la Guerra del Francès (1808-1814)" »

El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració Espanyola

Història4,76 KB

El Reformisme i la Crisi del Sistema de la Restauració

El sistema de la Restauració continuava funcionant malgrat trobar-se desacreditat, una situació que va empitjorar significativament a partir de la Crisi de 1917.

Dins del moviment reformista, els dos líders més importants van ser Antoni Maura i José Canalejas.

Antoni Maura: La Revolució des de Dalt

Maura temia la classe obrera i identificava el caciquisme com un problema central del sistema. La seva proposta era una «revolució des de dalt», impulsada per una nova massa social neutra (la burgesia), destinada a eliminar els cacics i contenir el moviment obrer.

Per lluitar contra el clientelisme i la corrupció electoral, va elaborar la Llei Electoral de 1907. Aquesta llei va fracassar...

Continua llegint "El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració Espanyola" »