Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Reforma agrària i drets a la Segona República (1931–1936)

Història2,84 KB

1. La reforma agrària a la República de les Esquerres

La reforma agrària va ser un dels objectius principals del govern de la Segona República (1931–1936), especialment durant el bienni reformista (1931–1933), liderat per una coalició de forces d'esquerra. L’objectiu era resoldre el problema del latifundisme i de la pobresa rural que afectava milions de jornalers, sobretot a Andalusia, Extremadura i Castella. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia redistribuir la terra mitjançant l’expropiació —amb compensació econòmica— de finques mal explotades o massa grans. Aquesta llei, tot i les seves bones intencions, es va aplicar lentament i amb moltes dificultats per la manca de recursos i la resistència dels grans propietaris....

Continua llegint "Reforma agrària i drets a la Segona República (1931–1936)" »

Història d'Espanya: Dona, Violència i Democràcia (1890-1975)

Història8,1 KB

El Paper de la Dona: República i Franquisme

Anàlisi de Fonts Històriques

Idees Clau de la Primera Font (Segona República)

  • Avenços importants per a les dones: dret al divorci i certa igualtat legal.
  • Desconeixement dels drets per part de moltes dones a causa de la manca d'informació.

Idees Clau de la Segona Font (Franquisme)

  • Defensa d'un model de dona submisa, dedicada exclusivament a la llar.
  • Crítica a la dona moderna i consideració d'immoralitat en tasques no pròpies del seu gènere.

Redacció: El Rol Femení en Context Històric

La primera font reflecteix els canvis que van viure les dones durant la Segona República (1931-1936), quan van aconseguir drets com el vot, el divorci o una major igualtat legal. Tot i això, moltes dones encara desconeixien...

Continua llegint "Història d'Espanya: Dona, Violència i Democràcia (1890-1975)" »

Franquisme a Espanya (1939–1969): postguerra, rehabilitació i desenvolupament

Història3,02 KB

1. La postguerra i els anys blaus (1939–1951)

Després de la Guerra Civil, Espanya va quedar devastada: pobresa, fam, repressió i aïllament internacional. Aquesta etapa s'anomena també els anys del «hambre» o «anys blaus» (pel color blau de les camises de la Falange, partit únic del règim).

Característiques principals:

  • Forta repressió política: milers de republicans executats, empresonats o exiliats.

  • Falta de llibertats: censura, control ideològic i persecució del català i d'altres llengües.

  • Economia d'autarquia: Espanya volia ser autosuficient (no importar ni exportar), però això va fracassar; hi havia escassetat, racionament i un fort control de l'Estat.

  • Aïllament internacional: després de la Segona Guerra Mundial, Franco

...
Continua llegint "Franquisme a Espanya (1939–1969): postguerra, rehabilitació i desenvolupament" »

Espanya 1902-1931: Crisi, Dictadura i República

Història8,6 KB

Espanya a principis del segle XX: Crisi i canvis

Silvela, Maura i Canalejas: Reformes i tensions

Silvela proposa nous impostos per pagar el deute de la guerra de Cuba. Vaga i nova constitució.

Maura: Representa la classe política i les masses neutres. Volia millorar la indústria, integrar el catalanisme i la política exterior al Marroc. Repressiu.

Canalejas: Negociació de la llei de mancomunitats i nou sistema d'impostos que afectava els més pobres. Dato pren el poder.

Carlisme i tradicionalisme

Jaume de Borbó i Juan Vázquez de Mella lideren el moviment. Partit Catòlic Tradicional. Requetè. Durant la Segona República es crea la Comunió Tradicionalista.

Partits catalans a principis del segle XX

La Lliga Regionalista guanya força. Lerroux...

Continua llegint "Espanya 1902-1931: Crisi, Dictadura i República" »

Conflicte Israel-Palestina i Guerra Freda: Cronologia i Context

Història5,26 KB

Cronologia del Conflicte Israel-Palestina

1947-1949: Naixement d'Israel i la Nakba

L'Exodus i el Regne Unit abandonen el territori.

L'ONU anuncia la divisió de Palestina en dos estats (jueu i àrab palestí).

Els àrabs rebutgen el pla de partició i el 1948, David Ben-Gurion, sionista, declara el naixement de l'Estat d'Israel.

Israel és atacat per les forces armades dels veïns àrabs: Egipte, Líban, Síria, Jordània i l'Iraq.

Israel guanya aquesta primera guerra i l'Estat palestí no s'arriba a crear. Són els anys de la Nakba.

El mapa es reconfigura.

1967: La Guerra dels Sis Dies

El 1967, Egipte, Síria i Jordània s'havien mobilitzat per a una nova confrontació. Israel els sorprèn amb un atac preventiu que li porta a una rotunda victòria....

Continua llegint "Conflicte Israel-Palestina i Guerra Freda: Cronologia i Context" »

Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari

Història2,87 KB

Franquisme dura 40 anys, naixerà com a dictadura i estarà legitimat per la seva victòria militar, consolidarà els poders absoluts de Franco, mantenint tot el caràcter antidemocràtic i la repressió. Nou estat es basa en pilars familiars, municipals i sindicals. Característiques: 1. Règim totalitari que neix com a dictadura inspirada en feixisme i nazisme. Suprimeix la constitució de 1931 i les garanties constitucionals, individuals i col·lectives, es tanquen les corts, es prohibeixen partits i sindicats. Només es permet la Falange i el sindicat oficial CNS. Autors parlen del règim com un semblant al de l'Antic Règim (autoritari), però altres diuen que la repressió sostinguda en el temps indica que era un règim feixista. 2. Absolutisme:

...
Continua llegint "Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari" »

Història Contemporània: De l'Antic Règim a la Segona Guerra Mundial

Història4,52 KB

1. Diferències socials: De l'Antic Règim a la nova societat

L'Antic Règim es refereix a l'estructura social i política que va prevaler a Europa abans de la Revolució Francesa de 1789. En aquest sistema, hi havia una clara divisió social basada en l'estament: la noblesa, el clero i el tercer estat.

  • Privilegis: La noblesa i el clero gaudien de drets especials, mentre que el tercer estat suportava càrregues fiscals i mancava de drets polítics.
  • Mobilitat social: Era limitada, ja que el naixement determinava l'estatus.

Amb la Revolució Francesa, va sorgir la idea de la igualtat i els drets universals. Es va abolir la noblesa i es va establir un sistema de govern representatiu. Més tard, la Revolució Industrial va crear noves classes socials:...

Continua llegint "Història Contemporània: De l'Antic Règim a la Segona Guerra Mundial" »

Anàlisi de la Restauració Borbònica i el Sistema Bipartidista

Història2,04 KB

La Restauració Borbònica

Característiques de la Constitució de 1876

  • Sobirania compartida: Entre el rei i les Corts.
  • Prerrogatives de la Corona: El monarca ostenta el poder executiu, té iniciativa legislativa i dret de veto sobre les lleis.
  • Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés dels Diputats és elegit per sufragi, mentre que el Senat es divideix en tres tipus de senadors: per dret propi, nomenats pel rei i elegits per les corporacions.

Característiques progressistes

Es reconeixen tots els drets i garanties individuals i col·lectius heretats de la Constitució progressista de 1869, tot i que es va substituir la llibertat de culte per la tolerància religiosa.

El sistema del torn bipartidista

L'origen d'aquest sistema es troba en l'exclusió...

Continua llegint "Anàlisi de la Restauració Borbònica i el Sistema Bipartidista" »

Les Forces Polítiques de la Segona República Espanyola (1931-1933)

Història5,03 KB

La Coalició Republicanosocialista (1931-1933)

Durant dos anys (1931-1933), el govern va estar en mans d’una coalició dels republicans amb els socialdemòcrates, que van intentar seriosament democratitzar Espanya, modernitzar-la i fer-la més justa.

Els Republicans: D'Acción Republicana a Izquierda Republicana

Al principi, els republicans estaven dividits en diversos partits. El més important era Acción Republicana, liderat per Manuel Azaña. Més endavant, acabarien fusionant-se en un de sol, Izquierda Republicana. Tots ells compartien un ideari liberal, regeneracionista, d’amor per la cultura i de sensibilitat social.

El PSOE i l'UGT: La Divisió Interna del Socialisme

El partit socialdemòcrata, el PSOE, estava dividit entre dues ales:...

Continua llegint "Les Forces Polítiques de la Segona República Espanyola (1931-1933)" »

Constitució de 1931 i Estatut de Catalunya de 1932

Història4,51 KB

L'Estatut de 1932

L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria, tot i que conservava les institucions bàsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat. Segons el text aprovat, Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb una sobirania limitada, i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials. Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, i molt àmplies en ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magistrats i funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya, que era l'òrgan suprem d'apel·lació). Malgrat tot, una majoria de competències eren compartides amb l'Estat (educació, obres...

Continua llegint "Constitució de 1931 i Estatut de Catalunya de 1932" »