Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Espanya i la Segona Guerra Mundial: Neutralitat, Franco i l'Eix

Història2,95 KB

Espanya i la Segona Guerra Mundial: De la Neutralitat a la No-bel·ligerància

A l’inici de la Segona Guerra Mundial, malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.

De la neutralitat a la no-bel·ligerància (1939-1943)

Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, fet que comportava suport diplomàtic i econòmic a l’Eix. Alemanya i Itàlia temptejaven llavors les possibilitats de la integració d’Espanya en el conflicte, i Franco es va entrevistar amb Hitler i Mussolini.

Els falangistes eren els més partidaris d’entrar a la guerra, mentre que altres sectors s’hi mostraven contraris...

Continua llegint "Espanya i la Segona Guerra Mundial: Neutralitat, Franco i l'Eix" »

Batalla de l'Ebre: Context, Pla i Conseqüències

Història2,84 KB

La Batalla de l'Ebre: Context i Desenvolupament

El Context Republicà i la Crida a Files

La República tenia el Segre, a l’oest, i l’Ebre al sud, com a línies de defensa rere les quals podia reorganitzar les seves tropes. El govern republicà va cridar a files els reservistes de noves quintes i va poder, així, organitzar 12 noves divisions amb reclutes que anaven des dels 16 anys (la Quinta del Biberó) fins a homes ja madurs.

L'Estratègia de Negrín i l'Objectiu

Després de fracassar en els seus intents de pau, Negrín va voler cridar l’atenció internacional amb una gran acció ofensiva de ressonàncies heroiques. Va pensar que si l’empresa tenia èxit, la República podria negociar des d’una posició de força molt més gran. El...

Continua llegint "Batalla de l'Ebre: Context, Pla i Conseqüències" »

El Reformisme Dinàstic i l'Oposició Política (1902-1923)

Història2,85 KB

Reformisme dinàstic

El desastre del 98 va propiciar un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes.

  • 1902: Majoria d'edat d'Alfons XIII, inici de la segona etapa de la Restauració.
  • 1899: Maria Cristina torna al govern conservador amb Silvela, impulsant una política reformista, pressupostària i de descentralització administrativa.
  • Tancament de caixes: Vaga de comerciants.
  • Els dirigents dimiteixen: fracàs del regeneracionisme.

Opcions del reformisme

  • Partits del torn dinàstic: Crítica al frau electoral.
  • Partits marginats del sistema: Volen mobilitzar l'opinió política.
  • Regeneracionisme intel·lectual i literari: La Generació del 98.

Reformisme conservador

  • 1903: Maura es fa càrrec del govern amb suport a les «masses neutres».
  • Vol
...
Continua llegint "El Reformisme Dinàstic i l'Oposició Política (1902-1923)" »

Dictadura de Franco a Catalunya: repressió i resistència

Història4 KB

Dictadura de Franco a Catalunya

La dictadura a Catalunya va ser un dels objectius de Franco, ja que era un règim centralista. Considerava que el poder havia de ser emès des de Madrid. Franco va anul·lar l'Estatut d'autonomia, la Generalitat, la diada i la llengua catalana.

L'exili i l'execució de Lluís Companys

Lluís Companys (president de la Generalitat) es va exiliar a França, però va ser capturat pels nazis i entregat a Espanya perquè fos jutjat. El 15 d'octubre de 1940 va ser condemnat a mort.

Assemblea de Catalunya i oposició al règim

El 1971 es va crear l'Assemblea de Catalunya (organisme de protesta contra el règim), amb reclamacions com ara la llibertat, l'amnistia, la recuperació de l'estatut d'autonomia i l'alliberament de...

Continua llegint "Dictadura de Franco a Catalunya: repressió i resistència" »

Feixisme italià i nazisme alemany: Orígens i característiques

Història4,23 KB

Els orígens del feixisme italià

El feixisme italià va sorgir en un context de crisi social i política després de la Primera Guerra Mundial. Els seus pilars ideològics incloïen:

  • Exaltació dels valors nacionals, amb un component racista que defensava la desigualtat entre els pobles.
  • Glorificació de la guerra i el militarisme, impulsant un nacionalisme expansionista que buscava la creació d'un imperi colonial per a Itàlia.

La creació d'una dictadura

Per a fer front al "desordre social", els feixistes van utilitzar la violència. Els "camises negres" atacaven militants d'esquerra, vaguistes i líders sindicals. Després d'obtenir pocs escons a les eleccions de 1919 i 1921, els feixistes van decidir prendre el poder per la força.

La Marxa

...
Continua llegint "Feixisme italià i nazisme alemany: Orígens i característiques" »

Bienni Radical-Cedista i Govern del Front Popular: Anàlisi de la Segona República Espanyola

Història3,25 KB

El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)

Victòria Electoral i Govern de Coalició

Les eleccions de 1933 van ser guanyades pels partits de la CEDA i els radicals de Lerroux. Alcalá Zamora va encarregar la formació de govern a Lerroux, qui va governar amb el suport de la CEDA. Immediatament es va iniciar la marxa enrere de les reformes del període anterior.

Mesures del Govern Radical-Cedista

  • Aprovació d'una llei d'amnistia per als implicats en la sublevació monàrquica de Sanjurjo de 1932.
  • Implementació d'una política militar destinada a destruir els militars defensors de la República.

Augment de la Crispació Social

La paralització de les reformes va contribuir a accentuar la crispació social. L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern...

Continua llegint "Bienni Radical-Cedista i Govern del Front Popular: Anàlisi de la Segona República Espanyola" »

Moviment obrer, socialisme i Il·lustració: resum històric SEO

Història2,79 KB

Sindicats: funcions principals

Els sindicats tenien dues funcions:

  • Ajut econòmic als obrers afiliats que no cobraven quan no podien treballar.
  • Suport als obrers en vaga per aconseguir millores laborals, com la reducció de l’horari de treball o la millora del sou i de les condicions de treball.

Socialisme utòpic

Socialisme utòpic: Es mostraven crítics amb la societat industrial i recollien una part del llegat de les propostes que havien fet els il·lustrats. Els seus principis eren:

  • Organització del treball basada en la cooperativa.
  • Construcció d’una societat basada en la igualtat.
  • No qüestionament de l’existència de les classes socials ni de la propietat privada.
  • Consecució dels canvis a partir de l’educació.

Però, al final van portar...

Continua llegint "Moviment obrer, socialisme i Il·lustració: resum històric SEO" »

Valentí Almirall i el Catalanisme: Del Federalisme a la Lliga de Catalunya

Història4,73 KB

Valentí Almirall i el Centre Català: Naixement del Catalanisme Polític

El 1881, Valentí Almirall, una figura clau en el panorama republicà federal, va trencar amb el partit Republicà Democràtic Federal. La raó principal d'aquesta escissió va ser la percepció que el partit donava poca importància al catalanisme, centrant-se excessivament en la problemàtica social, la reforma agrària i les reivindicacions dels obrers industrials.

Creació d'El Diari Català i el Primer Congrés Catalanista

El 1879, Almirall va fundar El diari català, el primer diari en llengua catalana i portaveu del catalanisme. El seu objectiu era crear un nou moviment polític al marge dels partits existents, unint tendències tant esquerranes com dretanes del catalanisme....

Continua llegint "Valentí Almirall i el Catalanisme: Del Federalisme a la Lliga de Catalunya" »

Catalunya autònoma (1931–1932): Estatut de Núria i Generalitat

Història2,51 KB

Catalunya autònoma

Generalitat i l'Estatut de Núria

A Catalunya governa Esquerra Republicana. Les negociacions del govern català amb el govern republicà (espanyol) donen lloc al reconeixement de l'autonomia de Catalunya. Aquest nou govern de Catalunya es nomenarà Generalitat de Catalunya.

Per redactar l'estatut d'autonomia es va crear un grup d'experts de 46 persones. Aquestes 46 persones es van reunir al Santuari de Núria i van redactar l'Estatut de Núria el 2 d'agost de 1931. Aquest estatut deia que Catalunya era una autonomia i que Catalunya decidia en temes com l'ensenyament i la cultura, entre altres.

L'estatut d'autonomia de 1932

El 18 d'agost de 1931 el president Francesc Macià va anar a Madrid a defensar l'Estatut de Núria. Hi havia...

Continua llegint "Catalunya autònoma (1931–1932): Estatut de Núria i Generalitat" »

Els suports del franquisme i la fase totalitària (1939-1945)

Història2,83 KB

Els suports del franquisme

El franquisme es va fonamentar principalment en tres pilars: l'exèrcit, l'església i la Falange.

  • L'exèrcit: Va ser el suport més fidel i el principal legitimador del règim. Sempre van estar al costat de monàrquics com Carrero Blanco. Entre el 1939 i el 1945 va ser quan aquest cos va tenir més força en l'administració. A més, van protagonitzar la repressió, com demostren els tribunals militars.
  • L'església: Va actuar com a poder legitimador tant a nivell interior, amb la Carta de l'Episcopado, com a nivell exterior. Quan acaba la Segona Guerra Mundial, el règim s'anomena nacionalcatòlic i es defineix com a confessional. Com a conseqüència, obté beneficis econòmics i el control de la vocació. El 1953
...
Continua llegint "Els suports del franquisme i la fase totalitària (1939-1945)" »