Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

El regnat d'Amadeu I i la crisi del Sexenni

El primer acte al qual hagué d'assistir Amadeu I fou el funeral de Prim, el seu valedor i president del Consell de Ministres. El monarca no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, tampoc va rebre el suport de l'aristocràcia isabelina, i una part de l'exèrcit tampoc el va acceptar. L'Església també li va expressar la seva hostilitat.

Finalment, els carlins el van considerar il·legítim i van passar de l'oposició política a la lluita armada el 1872. Mentrestant, Cánovas del Castillo ja preparava el retorn del príncep Alfons amb l'aliança d'antics unionistes.

Els conflictes bèl·lics i socials

• Tercera Guerra Carlina (1872): Els carlins van iniciar una guerra en defensa del tron del

L'any 1902 va començar a regnar Alfons XIII, que era el besavi del rei d'Espanya actual Felip VI.

A què ens referim quan parlem del “Desastre del 98”? Es perden les colònies espanyoles d’ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Recorda quins eren els dos partits dinàstics que es tornaven en el poder:

Partit Conservador amb el seu líder: Antoni Maura.

Partit Liberal amb el seu líder: José Canalejas.

Per què era un sistema corrupte? Perquè manipulaven els vots.

Llegeix el text del filòsof espanyol Ortega i Gasset “La política corrupta de la Restauració”.

Resumeix en una frase la idea principal d'aquest text.

Que els polítics són tots molt egoistes, i tan sols volen coses bones per a ells mateixos.

Quins eren els grups que s'oposaven

Conflictes Socials a l'Espanya Regeneracionista

L'etapa regeneracionista a Espanya va estar marcada per una sèrie de conflictes socials significatius que van reflectir les tensions polítiques, econòmiques i socials de l'època.

El Tancament de Caixes (1899)

El primer conflicte social important d'aquesta etapa fou el Tancament de Caixes a Barcelona el 1899. Aquesta fou una protesta per part de la petita burgesia comerciant que estava en contra de la política fiscal de Silvela. La protesta fou reprimida pel govern, que va detenir morosos i va decretar l'estat de guerra a Barcelona.

La Gran Vaga General de Catalunya (1902)

El següent conflicte de l'etapa regeneracionista fou la gran vaga general al febrer de 1902 a Catalunya, que significaria...

La vida al front i les trinxeres

La rutina diària dels soldats era resistir els atacs enemics resguardats a les trinxeres, rere un entramat de filferros i rases. Per debilitar l'adversari, es llançaven ofensives en les quals la infanteria abandonava la trinxera i intentava avançar a camp obert enmig del foc enemic.

Desplaçament de civils i moviment de refugiats

A Bèlgica, el nord-est de França, Prússia i Rússia es va produir la fugida de milions de civils perquè tenien por; això va donar origen a un gran moviment de refugiats.

Propaganda, censura i opinió pública

Els estats van recórrer per primera vegada a la propaganda perquè la població contribuís a l'esforç bèl·lic. Això va permetre mobilitzar l'opinió pública de cada bàndol....

Revolució de Febrer

Causes

• Cansament i misèria generalitzada.
• L’exèrcit es va posar de part del poble, ja que els soldats havien experimentat moltes pèrdues al front durant la Primera Guerra Mundial.
• El Tsarisme era un sistema anacrònic.

Abdicació de Nicolau II. El poder passa a la Duma, que crea un Govern Provisional de la República. Lvov deixarà pas a Kerenski el 7 de juliol de 1917. Aquest govern reconeix drets i llibertats i es compromet a fer reformes, però no atura la guerra ni la misèria.

El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars. El poble volia:

• Terres.
• Millors condicions de vida.
• Sortir de la guerra.

Així, a Rússia existien dos poders:

1. Poder legal: Govern Provisional amb el suport dels SR i menxevics.
2. Poder

Panorama polític durant la II República

1. Esquerra

a) Republicans: Izquierda Republicana (liderada per Manuel Azaña, que va ser cap de govern durant el bienni reformista i president de la República durant el període del Front Popular i durant la Guerra Civil).

b) Autonomistes: a Catalunya, ERC (liderada per Francesc Macià i després per Lluís Companys).

c) Partits obrers i sindicats: El partit més important d’aquest període va ser el PSOE, però estava dividit en tres tendències:

• La més moderada, dirigida per Besteiro.
• Una tendència centrista, representada per Indalecio Prieto.
• La més radical, liderada per Largo Caballero —«el Lenin espanyol»—.

Largo Caballero tenia el suport d’un sindicat important: la UGT (forta a Madrid,...

La Dècada Ominosa (1823-1833): Repressió i Crisi

El Retorn a l'Absolutisme i la Repressió Liberal

El retorn a l’absolutisme va anar acompanyat d’una gran repressió de l’oposició (execució dels liberals Antonio Torrijos i Mariana Pineda) i una tornada a l’immobilisme polític, sense que el rei, atemorit pel liberalisme, emprengués les reformes que la situació del país necessitava. A més, es va crear un cos militar (els Voluntaris Reialistes) encarregat directament de perseguir el liberalisme.

Crisi Social i Econòmica: Propostes de Reforma

Davant la gravetat de la situació social, alguns ministres proposaven la conveniència d’una amnistia per superar la situació de violència, una reforma de la hisenda i una administració...

El Catalanisme

Va ser un moviment cultural i polític, alhora transversal. Hi va haver un projecte hispànic a Barcelona que, com a resposta, va tenir el centralisme polític de Madrid. Funcionaven partits dinàstics que es van fer a l'ombra del modernisme. Va ser un moviment de llarga durada i n'apareixen tres raons:

• Cultura: A través de la Renaixença, que impulsa un doble patriotisme: llengua i història.
• Raons econòmiques: Els industrials veuen una oportunitat per defensar els seus interessos.
• Factor humà: Diferents persones defensen un projecte que s'anirà transformant.

Tipus de catalanisme

• Progressista (esquerres): Liderat per Valentí Almirall, tenen idees d'un país federal, laic i una mena de república, encara que possibilista amb la

El Catalanisme Conservador: Orígens i Desenvolupament

Mentre que a la resta d'estats europeus (França, Anglaterra, les noves Alemanya i Itàlia), el nacionalisme burgès pot liderar un projecte comú, a Espanya aquest paper l'ocuparan els nacionalismes perifèrics. El trobarem primer a les files carlines, que volen restaurar els furs d'origen medieval, el mateix que l'Església i, dins de tendències més liberals, dels republicans partidaris del federalisme.

No hem d'oblidar que a l'últim quart del segle XIX el liberalisme espanyol fracassa en el seu intent d'integrar la burgesia catalana en un projecte comú i en la potenciació d'un nacionalisme català arrelat a la història i les tradicions.

De fet, el catalanisme conservador naixerà...

Una Classe Social Revolucionària: La Burgesia

Durant l'Edat Moderna, la burgesia va acumular tantes riqueses que va aconseguir el control de l’economia dels països: la indústria era el principal motor econòmic i el comerç constituïa la base de la nova economia.

La burgesia va voler controlar l'aparell polític dels estats. A partir de la segona meitat del s. XVIII van començar els primers moviments revolucionaris de la burgesia.

La burgesia va lluitar contra la monarquia absoluta per aconseguir una societat on fossin una realitat:

• La separació de poders
• La sobirania nacional
• La llibertat

Les pioneres en aquesta lluita van ser la burgesia dels Estats Units, la francesa i la de les colònies hispanoamericanes.

Colonització Britànica de l'