Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Conflictes i crisi de la coalició republicano-socialista (1931–1933)

Història3,34 KB

Els problemes de la coalició republicano-socialista

Una conjuntura econòmica desfavorable

La proclamació de la República va coincidir amb la fase més aguda de la crisi del 1929. Les exportacions de minerals i productes agraris van disminuir, a la vegada que es frenava l'emigració cap a Amèrica, fet que va incidir en l'augment de l'atur a les regions més pobres.

Al tradicional problema agrari del sud i a l'escàs desenvolupament econòmic se'ls van afegir nous problemes, com l'augment dels salaris decretat pel govern que, si per una part va fer pujar el consum d'aliments i de béns bàsics (roba), per una altra va disminuir els beneficis dels empresaris. Aquests van respondre amb la retirada d'inversions i la fuga de capitals a l'estranger,...

Continua llegint "Conflictes i crisi de la coalició republicano-socialista (1931–1933)" »

De la Convenció Jacobina a Waterloo: L'Era Napoleònica i la Restauració

Història3,06 KB

La Convenció Girondina (1792-1793)

  • França es va convertir en República, governada pels girondins.
  • Van jutjar Lluís XVI com a traïdor i el van condemnar a mort.
  • El gener de 1793, van guillotinar Lluís XVI i la seva família.
  • Els jacobins mostraven el seu desacord amb la gestió girondina.

La Convenció Jacobina i el Terror (1793-1794)

  • El 1793, Robespierre va començar el govern de l'Època del Terror en nom dels jacobins.
  • Va promulgar la Llei dels Sospitosos (qui anés en contra de la Revolució o d'ell, era guillotinat o empresonat).
  • El lema de la Revolució, "Llibertat, Igualtat i Fraternitat" (*Liberté, Égalité, Fraternité*), va ser adoptat. També es va adoptar l'himne francès, *La Marsellesa*, i es va establir un nou calendari com a
...
Continua llegint "De la Convenció Jacobina a Waterloo: L'Era Napoleònica i la Restauració" »

El Catalanisme Polític i el Sistema Canovista: Orígens i Evolució

Història3,39 KB

El Catalanisme Polític: Orígens i Evolució

Inicis del Catalanisme Polític al Segle XIX

L’inici del catalanisme polític es remunta al segle XIX, a causa del descontentament creixent contra el centralisme imposat pel liberalisme. Abans de l'aparició de partits que defensaven explícitament els interessos de Catalunya, ja existien formacions federalistes que buscaven un canvi o defensaven interessos per a tot l'Estat. Els personatges més destacats d'aquesta etapa són:

  • Abdó Terrades
  • Pi i Margall
  • Valentí Almirall

L'Evolució de les Demandes Federalistes

Les aspiracions federalistes van anar prenent forma a través de diverses iniciatives:

  • 1869 – El Pacte Federal de Tortosa: Després del Sexenni Revolucionari, es va signar aquest pacte, que
...
Continua llegint "El Catalanisme Polític i el Sistema Canovista: Orígens i Evolució" »

Història d'Espanya: Revolució Liberal i Sexenni Democràtic (1833-1874)

Història6,13 KB

La Revolució Liberal i l'Espanya del Segle XIX (1833-1874)

La Revolució Liberal (1833-1843)

La Guerra Carlina

A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil entre els partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina, vídua del rei i mare d’Isabel. Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clergat i pagesia) eren els defensors de l’Antic Règim, del tradicionalisme foral i, sobretot, població rural arruïnada per les pràctiques desamortitzadores que van beneficiar el centralisme liberal. També els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i l'alta noblesa defensaven el tron i els seus privilegis, però es van veure obligats a unir-se als liberals perquè, malgrat...

Continua llegint "Història d'Espanya: Revolució Liberal i Sexenni Democràtic (1833-1874)" »

Franquisme a Espanya 1936–1975: ideologia, etapes i Catalunya

Història5,19 KB

Guerra Civil i instauració del franquisme (1936–1939)

1936–1939 Guerra Civil: 1 d'abril de 1939, victòria franquista. 1975, mort de Franco.

Ideologia i trets del règim

  • Aspiracions i valors: africanisme; jerarquia, ordre i disciplina; catolicisme; nacionalisme espanyol; antiliberalisme; antidemocràtic; anticomunista.
  • Model polític: dictadura personal, unipartidisme; divisió entre vencedors i vençuts.
  • Pràctiques: submissió al caudillo; repressió dels dissidents; negació de llibertats; arbitrarietat i corrupció; moviment de masses; retòrica anticapitalista i anticlassista.

Suports i oposició

Suport: exèrcit; església catòlica; falangistes i carlins; burgesia, terratinents i propietaris.

Oposició i resistència: moviment obrer (vagues...

Continua llegint "Franquisme a Espanya 1936–1975: ideologia, etapes i Catalunya" »

La Segona Guerra Mundial (1941-1943): Escenaris i Claus

Història2,22 KB

La Guerra Total (1941-1943)

Durant el període comprès entre 1941 i 1943, el conflicte es va desenvolupar principalment en tres escenaris: Rússia, el Pacífic i el nord d’Àfrica.

El Front Oriental: L'Operació Barbarroja

Alemanya va iniciar la «campanya de Rússia» amb l'objectiu d'eliminar el règim bolxevic i apropiar-se dels recursos soviètics. L'ofensiva es va llançar en tres fronts:

  • Leningrad
  • Moscou
  • Ucraïna i Rostov

Aquesta operació, coneguda com a Barbarroja, es va encallar abans d'assolir els objectius. Alemanya va cometre l'error d'obrir dos fronts i subestimar l'espai geogràfic rus i la duresa del seu hivern.

El 1942, la reconversió de la indústria pesant russa va ser clau: els carros de combat T-34 i la nova artilleria antitancs...

Continua llegint "La Segona Guerra Mundial (1941-1943): Escenaris i Claus" »

Imperialisme Europeu al Segle XIX: Causes, Tipus i Expansió Colonial

Història3,32 KB

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme Europeu

Durant l’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar profundament l’economia de les principals potències europees (Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya, etc.). Aquestes nacions es van llançar a la conquesta de nous territoris en altres continents i a la formació de grans imperis colonials.

Causes de l'Imperialisme Europeu

Motivacions Econòmiques i Demogràfiques

  • L’imperialisme va tenir fortes motivacions econòmiques: la recerca de nous mercats, l'obtenció de productes colonials i matèries primeres.
  • L'augment de la població europea, especialment en l'agricultura, va estimular l'emigració cap a les colònies.

Interessos Polítics

  • Tots els governs
...
Continua llegint "Imperialisme Europeu al Segle XIX: Causes, Tipus i Expansió Colonial" »

Orígens del Nacionalisme Basc i Galleguisme al Segle XIX

Història3,25 KB

Orígens i desenvolupament dels nacionalismes perifèrics

Nacionalisme Basc: Furs, Industrialització i Identitat

El País Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador, els quals van estar en vigor fins al 1876, moment de la derrota del Carlisme. Després de la Tercera Guerra Carlina es va iniciar la gestació d’un corrent de recuperació de la identitat basca.

Factors clau en l'origen del nacionalisme basc

  • L’abolició dels furs.
  • El procés d'industrialització de Biscaia.

Aquest procés d'industrialització va generar l’aparició d’una burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques. No obstant això, la immigració generada per la indústria va ser vista pels tradicionalistes com una amenaça...

Continua llegint "Orígens del Nacionalisme Basc i Galleguisme al Segle XIX" »

La Renaixença i els Inicis del Catalanisme Polític

Història5,04 KB

UNITAT 8: EL CATALANISME (1833-1901)

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

  • La Renaixença vol recuperar el català com a llengua de cultura.
  • Iniciadors: Arribau (amb l'obra Oda a la Pàtria) i Joaquim Rubió.
  • Historiadors cerquen el passat de Catalunya, on la llengua esdevé l'element central.
  • Destaquen Víctor Balaguer i Manuel Duran i Bas.
  • Els Jocs Florals afavorien una llengua culta però antiga.
  • Cap al 1870 apareixen publicacions com: Diari Català, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.

2. INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

  • Oposició al centralisme del segle XIX.
  • Catalans conservadors: Manuel Duran i Bas, Joan Mañé i Flaquer, que apostaven per la descentralització de l’Estat.
  • Apostaven pel federalisme (Partit Republicà Democràtic
...
Continua llegint "La Renaixença i els Inicis del Catalanisme Polític" »

El Moviment Obrer: Conseqüències Socials i Ideologies Clau

Història2,54 KB

Les Conseqüències Socials: El Moviment Obrer

El moviment obrer és un moviment social que es va dur a terme durant la Revolució Industrial. Es basava en una resposta agressiva per part del proletariat dirigida als empresaris burgesos, ja que eren explotats amb llargues jornades laborals a canvi d'un sou miserable.

Els obrers, en adonar-se de la seva explotació, sabien que només podrien aconseguir millores laborals si unien les seves reclamacions. A Anglaterra va ser on van aparèixer les primeres associacions obreres per reclamar millores.

Les Noves Teories Socials

El proletariat, principal protagonista del moviment obrer, defensava principalment dues ideologies:

  • El socialisme
  • L’anarquisme

Socialisme

El socialisme és una ideologia que té com...

Continua llegint "El Moviment Obrer: Conseqüències Socials i Ideologies Clau" »