Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Reformisme Liberal de Canalejas (1910-1912)

El Partit Liberal de José Canalejas representava la tendència reformista del partit, amb un programa de modernització política i social d'Espanya. Entre 1910 i 1912, va impulsar reformes dirigides als sectors populars, el reformisme social i la qüestió del poder de l'Església.

Principals Reformes Impulsades per Canalejas

• Relació Església-Estat: Va buscar la separació de l'Església i l'Estat, el nou finançament de l'Església i va limitar l'establiment de nous ordres religiosos amb la Ley del Candado.
• Fiscalitat: La substitució dels impostos per fer-los més progressius.
• Servei Militar: La Llei de Reclutament obligatòria, que suprimia la redempció en metàl·lic (pagament per evitar anar

1. El redreçament cultural: La Renaixença

1.1. La persistència de la identitat catalana

- Pràctica desaparició de la llengua catalana després de més d'un segle del Decret de Nova Planta. Deroga les lleis i institucions de l'antiga Corona d'Aragó per identificar-se amb les lleis i la llengua de Castella.

- Malgrat això, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia a la seva vida quotidiana dins l'estat centralitzat.

1.2. La Renaixença de la llengua i la cultura catalanes

- La Renaixença és un moviment cultural que reivindica l'ús públic i literari del català. (L'oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau)

- L'estudi del passat medieval que molts historiadors van difondre, així com juristes que difonen el dret català i d'...

La formació de la Unió Catalanista

La Unió Catalanista va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis pròpiament catalanistes que posaven l'èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l'organització descentralitzada de l'Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre les faccions contràries a la participació en la vida política i les que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es presentés a les eleccions.

Les Bases de Manresa (1892)

Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar el seu programa polític, que...

La República Girondina (1792-1793)

Els girondins van dirigir la primera etapa republicana de la Revolució Francesa. La pressió popular i dels jacobins va obligar la Convenció a guillotinar a Lluís XVI i Maria Antonieta. Aquestes execucions van provocar fam, i la fam i les lleves forçoses van desencadenar una insurrecció pagesa a la Vendée. A l'interior del país, hi va haver guerra contra la Convenció, mentre les classes populars continuaven reclamant reformes igualitàries.

La República Jacobina (1793-1794)

Els jacobins acusaven el govern girondí de no prendre les decisions que el poble demanava. El 1793, amb el suport dels sans-culottes, els líders jacobins més radicals van fer un cop d'estat. Els jacobins van elaborar una nova...

L'Absolutisme al segle XVII

Durant el segle XVII, els monarques absoluts concentraven tot el poder. Diversos pensadors van donar suport a aquest sistema:

• J. Bossuet: Defensava que el poder reial prové directament de Déu.
• T. Hobbes: Argumentava que els reis absolutistes eren necessaris per al manteniment de l'ordre.
• Lluís XIV de França: Va ser el rei absolutista més destacat de l'època.

El Parlamentarisme anglès

A Anglaterra, el conflicte entre Carles I i el Parlament, dirigit per O. Cromwell, va acabar amb l'execució del monarca. Després de la mort de Cromwell, es va produir la restauració de la monarquia. Més tard, Jaume II va ser enderrocat en la Revolució Gloriosa; el Parlament va triar Guillem d'Orange, que va signar la Declaració

L'aixecament militar i l'inici del conflicte

El pronunciament militar, anomenat Alzamiento Nacional, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18, el general Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Aquell mateix dia es van revoltar altres caps militars com Mola i Goded, als quals s'hi van afegir sectors falangistes i carlins.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral com a cap de govern. La seva primera mesura va ser autoritzar el lliurament d'armes als anarquistes, republicans, socialistes i comunistes. Aquests, juntament amb la part de l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt,...

Introducció: Etapes del Franquisme

Aquest document analitza les etapes clau del Franquisme, des de la consolidació del règim fins a la seva fi, incloent-hi la postguerra, l'autarquia, el reconeixement internacional, les lleis fonamentals, la societat, la resistència i el Desarrollismo.

Consolidació del Règim i Marc Legal

Franco va invertir molt d'esforç a dotar el seu règim d'una oficialitat i d'una legalitat. En aquest sentit, hem de tenir en compte que set d'aquestes lleis van ser promulgades durant el Franquisme i la vuitena es va publicar durant la Transició.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley del Referéndum Nacional (1945)

Amb la Ley de

Pregunta 1

a) FONT ESCRITA EN FORMA DE TEXT: Primària o secundària.

b) Context: Durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

Pregunta 2: El Bienni Reformista (1931-1933)

Durant la primera etapa republicana, el govern va impulsar diverses reformes:

La reforma militar

La monarquia d'Alfons XIII havia protegit els generals i oficials “africanistes”. Per això, la República va aprovar la “Llei Azaña” (1931), que oferia la jubilació amb sou íntegre als militars que no volguessin jurar fidelitat a la República. Es van acollir a aquesta llei 80 generals i més de 12.000 oficials, reduint el nombre d'efectius de 20.000 a 8.000. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia d'Assalt, el cos de sotsoficials i es va tancar l'Acadèmia Militar...

2 PUNTOS

El retorn a l'Antic Règim: El Congrés de Viena

Els estats vencedors de Napoleó es van reunir entre 1814 i 1815 al Congrés de Viena, amb l’objectiu que tots els països tornessin a l’Antic Règim. Rússia, Gran Bretanya, Prússia i Àustria van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aportacions nacionals de molts pobles.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar el 1815 amb la Santa Aliança (sense la Gran Bretanya), un tractat que tenia com a objectiu ajudar-se davant de qualsevol amenaça de revolució liberal i que permetia una intervenció política i militar si qualsevol país que se sentís amenaçat per moviments revolucionaris ho requeria.

Conseqüències de la Revolució Industrial

Les

El segle XIX: l'era dels nacionalismes

El segle XIX és el segle de moltes revolucions (la revolució liberal capitalista de classes i la revolució industrial).

• Nacions pluriestatals: Estats dividits que aconsegueixen esdevenir una nació-estat, com Alemanya o Itàlia.
• Nacions sense Estat: Pobles que assoleixen la independència, com Grècia o Bèlgica. En casos com Catalunya o el País Basc, sorgeixen polítics que fan reivindicacions nacionalistes.
• Nacions-estat: Es passa de l'absolutisme a règims liberals centralistes. Es fa una exaltació de la nació i s'intenta consolidar un mercat nacional per beneficiar els nous empresaris burgesos. És el cas d'Espanya, on l'espanyolisme rebutja els nacionalismes perifèrics com el català.

El nacionalisme