Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L'arribada al poder de Carles V de la dinastia dels Habsburg i la colonització d'Amèrica van convertir la monarquia hispànica en un gran imperi integrat per territoris diversos i molt extensos. Aquesta situació va donar al regne de Castella un paper hegemònic en la monarquia hispànica. El rei i la cort hi residien i era allà on tenien la seu les institucions de govern comunes a tots els territoris i on es prenien les decisions que afectaven tots els regnes. Catalunya va esdevenir llavors un territori a la perifèria de l'imperi. Però, segons el que s'havia acordat el 1479 arran de la unió d'Isabel i Ferran, els territoris de la Corona d'Aragó van conservar les lleis i les institucions pròpies, i s'hi van mantenir les barreres duaneres....

La crisi final del règim franquista

La mínima obertura política dels anys 60 va provocar la reacció intransigent d’un grup de polítics partidaris de mantenir el règim nascut de la Guerra Civil i d'altres conservadors que només acceptaven els canvis que no afectessin els principis fonamentals. La lluita entre falangistes i tecnòcrates pel poder va fer sortir a la llum escàndols financers com ara el de MATESA.

L'ascens de Carrero Blanco i el Procés de Burgos

El fet que la notícia fos publicada gràcies a la Llei de Premsa va molestar els sectors més conservadors que, amb el recolzament de Franco, van formar un govern sota el control de Carrero Blanco. El Procés de Burgos contra sis membres d’ETA va ser una prova per al règim. La...

1.1. Un imperi endarrerit i autòcrata

• A l'entrada del 1900, l'imperi governat per Nicolau II era un gegant amb peus de fang. El tsar governava 20 milions de km² amb una població de 100 milions d'habitants, però amb una tecnologia molt endarrerida.
• Rússia continuava en l'Antic Règim: no hi havia cap constitució, parlament ni normes; manava el tsar.
• No hi havia partits polítics i la policia era eficaç contra les revolucions.
• Economia basada en l'agricultura amb producció escassa.
• Industrialització concentrada a la part occidental.
• Societat desigual: la noblesa i el clero eren els més adinerats.
• Pagesos pobres i kulaks (semblants als burgesos).
• A les ciutats, els obrers eren antics pagesos i hi havia poca burgesia amb poc poder.

1.2. Oposició

Primera Guerra Carlista (1833–1840): resum

1833–1835: expansió carlista i Zumalacárregui

-1 (1833–1835): Just després de la mort de Ferran VII, són anys d'expansió i iniciativa carlista. El general Zumalacárregui va aconseguir conformar un autèntic exèrcit gràcies a la seva tasca d'organització i a la seva capacitat de lideratge; va aconseguir dominar gairebé per complet els espais rurals de la zona basc-navarresa, on la causa carlista comptava amb grans suports. La majoria de les ciutats eren contràries als carlins. La zona més destacada dels liberals era Bilbao. No obstant això, mai van aconseguir conquerir les ciutats. En aquest sentit, l'obsessió del comandament carlista va ser l'ocupació de Bilbao, on el 1835 va morir...

L'obra de govern de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya necessitava una millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la cultura catalanes. Els seus objectius es van fixar l'any 1907 a Barcelona, i Enric Prat de la Riba en va ser escollit president. La institució es va constituir el 6 d'abril de 1914, moment en què Prat de la Riba va designar un consell permanent format per vuit membres.

Eixos d'actuació

• Desenvolupament econòmic: La Mancomunitat va invertir part dels recursos en un pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic, a més de crear escoles agràries.
• Cultura i ensenyament: Es van crear biblioteques populars, es va encarregar a Pompeu

Les causes de la Primera Guerra Mundial

Sota el concepte de Pau Armada es coneixen els anys que van precedir el conflicte. La pujança econòmica de la nova Alemanya unificada va alterar el vell equilibri europeu i va originar una forta rivalitat entre les potències europees.

Es van configurar dos blocs d'aliances principals:

• Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• Triple Entesa: França, Rússia i la Gran Bretanya.

L'esclat de la guerra: 28 de juny de 1914

El conflicte es va iniciar amb l'atemptat a Sarajevo (capital de Bòsnia, ocupada pels austríacs des del 1908) contra el príncep hereu, Francesc Ferran, i la seva esposa.

El desenvolupament dels fronts militars

El front occidental

• Els exèrcits alemanys van atacar França entrant

Estat, Nació i Nacionalisme: Conceptes Clau

• Nacionalisme: Moviment polític que neix a Europa a finals del segle XVIII, que defensa el dret de tota nació a tenir un Estat propi.
• Estat: Territori delimitat per unes fronteres sota la plena sobirania d’un govern.
• Nació: Conjunt de ciutadans amb unes característiques culturals comunes (*llengua*, *costums*, *tradicions*, etc.) i una identitat compartida.

Idees Fonamentals del Nacionalisme

El nacionalisme pot defensar dues idees principals:

• Dret d’Autodeterminació: Dret de tota nació a decidir lliurement i democràticament el seu futur.
• Independència: Dret de tota nació a construir un Estat propi independent del seu Estat matriu.

Models d'Estat

Segons la Distribució Territorial del Poder

• Estat

Política Educativa i Cultural de la Segona República

El Primer Bienni: Objectius i Iniciatives Clau

La política educativa de la Segona República es va fixar com a objectiu millorar l'educació dels espanyols i difondre els valors republicans a les escoles. Aquest model d'ensenyament era laic, gratuït, públic i obligatori, i va introduir la coeducació, posant fi a la tradicional divisió dels alumnes per sexe.

Per aconseguir aquests objectius, es van construir escoles i es van crear noves places de mestres, elements essencials per a la difusió dels ideals republicans, també entre els adults.

En l'àmbit cultural, la República va impulsar una important renovació, amb iniciatives que pretenien acostar la cultura a tota la població. Entre...

El Cartisme al Regne Unit

El Cartisme va ser un moviment polític i social al Regne Unit que defensava les següents reivindicacions:

• Sufragi universal per a homes majors de 21 anys.
• Eliminació del requisit de propietat per ser membre del Parlament.
• Sou per als membres del Parlament.
• Circumscripcions electorals d’igual grandària.
• Votació per mitjà de sufragi secret.
• Parlaments anuals.

El Socialisme Utòpic a França

El Socialisme Utòpic, vinculat també a l'aparició de les Trade Unions, es basava en aquests principis:

• Les persones són bones per naturalesa; és la societat qui les corromp.
• Amb la igualtat d'oportunitats, desapareixerà la diferència entre rics i pobres.
• Eliminació de la propietat privada per convertir-la en comuna mitjançant

Aliances abans de la Gran Guerra

• Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• Triple Entesa (1907): Gran Bretanya, França, Rússia i, posteriorment, Itàlia (1915).

L'esclat de la Gran Guerra

1. El detonant: la crisi de 1914

L'assassinat a Sarajevo (Bòsnia) de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria per part de nacionalistes serbis va desencadenar el conflicte.

2. Els fronts inicials

• Front occidental: Aplicació del Pla Schlieffen (Alemanya ataca França a través de Bèlgica). Fracassa a la batalla del Marne.
• Front oriental: Batalla de Tannenberg. Els russos són derrotats pels alemanys, però els imperis centrals no poden explotar la victòria per la situació al front occidental.

Fase 2: Guerra de posicions o de trinxeres (1914-1917)