Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

1. El principi del segle XX a Rússia

A principis del segle XX, l'absolutisme tsarista i la falta de llibertats impedien el desenvolupament normal de la vida política. El 1896 es va produir la coronació de Nicolau II, en una Rússia que era una gran potència europea.

2. Progrés econòmic i endarreriment social

Existien grans diferències entre les grans fortunes i els obrers i camperols. Hi havia una falta d'una burgesia forta i les zones rurals estaven endarrerides, amb la terra propietat de l'aristocràcia, la monarquia, l'Església ortodoxa i els grans terratinents.

• 1906-1910: Reformes per modernitzar l'agricultura que només van afavorir els kulaks.
• La indústria es va desenvolupar tard i es va concentrar en fàbriques, fet que va facilitar

El Nacionalisme: Concepcions i Processos Històrics

Orígens del Nacionalisme: Edat Mitjana

• En l'Edat Mitjana, la paraula "nació" tenia dos significats: geogràfic i cultural.

Concepcions de la Nació

• Els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació.
• Els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació.

Processos Clau del Nacionalisme

• Política nacionalitzadora dels estats: Va desenvolupar el sentiment nacional, la cohesió dels habitants i l'orgull patriòtic. L'educació va implantar la llengua nacional, i es van desenvolupar banderes i himnes.
• Moviments nacionalistes disgregadors: Part del moviment nacionalista va donar lloc a processos de disgregació d'entitats polítiques. Els casos més complexos van

La Revolució Francesa: Fases Clau (1789-1799)

Convocatòria dels Estats Generals (1789)

Assemblea representativa dels tres estaments, convocada per debatre la situació del país. Els representants del Tercer Estat van exigir el vot per persona, no per estament. Com que no se'ls va permetre, va començar l'Assemblea Nacional al Joc de la Pilota, on van jurar no dissoldre's fins que s'aprovés la Constitució.

Assemblea Constituent (1789-1791)

• Es va decretar l'abolició dels privilegis senyorials.
• Es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Es va promulgar la Constitució Civil del Clero, establint la separació entre Església i Estat.

Assemblea Legislativa (1791)

L'objectiu era convertir França en una monarquia constitucional....

El Consolat i les Reformes de Napoleó a França

Al principi del Consolat, Napoleó compartia el poder amb dos cònsols més (triumvirat), però el 1802 es va declarar cònsol únic i vitalici. El Consolat va redactar una nova Constitució, que establia un executiu fort, limitava el sufragi als més rics i anul·lava la Declaració dels Drets. Durant els anys del Consolat, Napoleó va posar fi a les protestes populars i va reprimir el jacobinisme i les tendències democràtiques. També va integrar els reialistes al règim amb mesures com ara el retorn dels emigrats i el restabliment del culte catòlic per mitjà d'un Concordat. Napoleó Bonaparte va anar acumulant progressivament el poder a les seves mans fins que l'any 1804 es va fer coronar...

La zona republicana: la revolució continguda: l'afonament de l'Estat república--per a atallar la insurrecció, que comptava amb el suportde tot l'exercit d'África i de gran part de l'oficialitat peninsular, el govern república de Jose Giral va haver d'organitzar apressadament una força militar capaç d'oposar-se als insurrectes. Per aixo  va prendre la decicio de lluirar armes a les milícies dels partits i als sindicats, dissoldre l'exercit tradicional i els cosos policials i decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-se3 les milícies. En conseqüencia, doncs, al territori república va emergir una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d'esquerres, que constituia...

La Reraguarda en Temps de Guerra

La Guerra Total va implicar bombardejos massius contra les ciutats, provocant un gran sofriment de la població civil. Es van viure situacions de resistència i col·laboracionisme, l'ús de bombes nuclears i l'Holocaust.

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Conseqüències Demogràfiques

• 63 milions de morts.
• 35 milions de ferits.
• 3 milions de desapareguts.

La gent va deixar de creure en l'ésser humà en veure tot el que podien arribar a fer.

Conseqüències Econòmiques

• Destrucció material generalitzada.
• Escassetat de petroli.
• La producció industrial es va reduir un 50%.

Es van crear el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial per a la reconstrucció i estabilitat econòmica.

Conseqüències Polítiques

• Europa

La Revolució de 1917

Kerensky volia continuar a la Primera Guerra Mundial, convocar una assemblea constituent i establir una república parlamentària, però els bolxevics i els soviets s'hi van oposar. Els bolxevics van ser prohibits i Lenin es va exiliar. Finalment, bolxevics, menxevics, esserites i la Guàrdia Roja van planificar la insurrecció. El 25 d'octubre van assaltar els llocs principals del govern i el Palau d'Hivern; el govern va dimitir i la revolució es va estendre.

Mesures del nou govern

• Destrucció de l'antic govern provisional.
• Creació del Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin.
• Tractat de Brest-Litovsk (1918): per establir la pau amb Alemanya, es va acceptar renunciar als països bàltics (Finlàndia, Letònia,

La descomposició del sistema (1917-1923): La conflictivitat obrera i el pistolerisme

El moviment vaguista va afectar un bon nombre de regions industrials, però va ser a Barcelona on va assolir dimensions més grans. El 1919 va començar una vaga a la Canadenca —empresa que subministrava electricitat a la major part de Barcelona—, que va aconseguir la paralització del 70% de la indústria local.

A Andalusia, la situació de misèria dels llauradors, reforçada per l'augment dels preus, va donar pas al trienni bolxevic (1918-1921). Els anarquistes, i amb menys intensitat els socialistes, van impulsar revoltes camperoles motivades tant per la "fam de terres" com pel deteriorament dels salaris i de les condicions de vida.

La radicalització

Guerra Civil i cop d'Estat (1936)

Guerra Civil: Melilla, Tetuán i Ceuta i a la Península un sector important de l'exèrcit (Franco, Mola, Queipo de Llano) varen protagonitzar un cop d'Estat. Es varen apoderar dels òrgans de govern, de diverses ciutats i varen constituir una junta d'alts càrrecs militars. En dos dies s'havien fet a les Canàries, al nord d'Àfrica, Pamplona, Sevilla, Castella i Lleó i una part d'Aragó.

Davant el clamor popular contra els rebels, José Giral es va decidir a donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per aturar el cop i defensar la legalitat republicana. Una part de l'exèrcit, les forces de seguretat republicanes i sectors amplis de les classes mitjanes compromeses amb la...

Estaments polítics a l'edat mitjana

Estaments polítics: El rei tenia tot el poder i dominava les terres. Els cavallers o nobles defensaven la població i posseïen privilegis. El clergat es dedicava a l'oració i a la cultura; eren monjos, capellans i bisbes. Els camperols eren els més nombrosos: llauraven la terra i pagaven impostos als senyors i al clergat.

Rei

El rei concentrava l'autoritat política i senyorial sobre el territori i sovint era el màxim representant del poder polític.

Cavallers i nobles

Els cavallers i la noblesa tenien responsabilitats militars i administratives i gaudien de privilegis econòmics i jurídics.

El clergat

El clergat s'ocupava de la vida religiosa i de la cultura: eren monjos, capellans i bisbes, responsables...