Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Elogi dels diners - Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (1352-1430) va deixar el cristianisme per l'Islam. Va estudiar a les universitats de Lleida i de Bolonya. Els fonaments on es basa l'Elogi dels diners són presents amb el distanciament irònic, que desenvolupa una visió crítica de la realitat i la mirada sorneguera sobre la conducta humana. Per tant, ens movem en l'àmbit de la literatura religiosa i moralitzant. Turmeda tria entre diversos gèneres la sàtira.

Tema

La manera com influeixen els diners en la nostra vida i en la societat. Importància de l'autor en l'obra: critica l'ús dels diners per part dels cristians, amb tots els seus vicis i defectes.

Resum

Els diners ens canvien la vida, ja sigui per a millor o pitjor. També reflecteix...

Novel·la

Narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.

Elements de la Novel·la

• Personatges: persones que mantenen l'acció.
• Espais: llocs o ambients on es desenvolupa l'acció.
  • Reals: ciutats o llocs que es poden conèixer (ex: Alacant, Ibi).
  • Evocats: creats a partir d'un model existent (ex: un castell).
  • Imaginaris: si no tenen cap model real.
• Temps: moment o durada dels fets.

Estructura de la Novel·la

• Interna:
  • Situació inicial
  • Ruptura de l'equilibri
  • Desenvolupament de l'acció
  • Desenllaç de l'acció
  • Situació final
• Externa:
  • Coberta
  • Coberta posterior
  • Pròleg
  • Capítols
  • Índex
  • Epíleg

Recursos Narratius de la Novel·la

Temps de la Història

• Època dels fets
• Transcurs o durada

Pronoms

Els pronoms són paraules que es refereixen a un element conegut del text i el substitueixen.

Hi ha pronoms personals (forts o febles) i pronoms relatius.

Pronoms personals forts

Es refereixen a les tres persones del verb, tant en singular com en plural.

Vostè, vostès i vós són formes de cortesia.

Funcionen com a subjecte si van precedits d'una preposició.

Pronoms personals febles

Són els pronoms monosíl·labs àtons que van col·locats al davant o al darrere d'un verb.

• Reforçades: Van davant dels verbs començats en consonant.
• Elidides: Van davant dels verbs començats en vocal o h.
• Plenes: Van darrere dels verbs acabats en consonant o u.
• Reduïdes: Van darrere dels verbs acabats en vocal que no sigui u.

Com a norma general, els pronoms...

Figures Literàries i Gèneres Poètics

Figures Literàries

• Personificació

  Atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

• Metonímia

  Designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat temporal, causal o espacial.

  Exemple: "atzabetja" en comptes de dir "color negre".

• Sinècdoque

  Designar un element per un concepte més ampli que l'inclou.

• Hipèrbole

  Designar un concepte amb un altre que n'exagera les qualitats.

• Sinestèsia

  Relacionar dues sensacions de camps sensorials diferents.

• Antítesi

  Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.

  Exemple: En un poema hi ha molts contrastos: "blancor/negror", "dolç/combat".

• Al·literació

  Repetició de sons semblants en un enunciat.

• Paronomàsia

  Ús de mots que

Gèneres Teatrals

Tragèdia

La tragèdia és una peça teatral escrita en un estil elevat, que presenta una acció seriosa protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí o d'una passió que els encega.

Els temes més tràgics són la guerra, l'amor, la justícia, la venjança, l'odi, l'ambició, un destí fatal que es transmet de generació en generació dins d'una nissaga.

Comèdia

La comèdia té un llenguatge més planer, predomina el to col·loquial i humorístic. L'acció és més quotidiana i fins i tot banal. Els personatges són més semblants als espectadors. El final sempre és feliç. La intenció de la comèdia és distreure.

Drama

El drama és un gènere teatral que es considera...

Fonètica, Fonologia i Ortografia

Fonètica -> Fonema -> Unitat lingüística més petita sense significat que el parlant vol realitzar quan parla. Cada fonema pot tenir diferents realitzacions fonètiques. / So -> Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context on s'aplica. Cada variació s'anomena al·lòfon o variant. Els sons s'encadenen formant una seqüència fònica. / Grafia -> Lletra o dígraf amb què representem un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres diferents segons allò que estableix la normativa ortogràfica. / Fonologia (determina fonemes d'una llengua). Fonètica (Estudia els sons de la llengua). Ortografia.

Articulació dels Sons

• Cordes vocals

Les Avantguardes del Segle XX: Context i Corrents

L'esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va produir en els ambients intel·lectuals i artístics un esmicolament d'opcions i actituds de protesta i, alhora, d'evasió dels conflictes i les tragèdies humanes. Aquest context va desembocar en dos grans corrents: els que potenciaven les avantguardes (amb una actitud de protesta i ruptura) i els simbolistes que creaven la poesia pura (amb una tendència més evasiu i estètica).

Autors destacats de les avantguardes: J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.

Autors simbolistes: Josep Sebastià Pons (Canta Perdiu).

Altres autors rellevants: Josep Maria de Sagarra (El Comte Arnau), Tomàs Garcés i Clementina Arderiu.

Dadaisme: Rebel·lia i Nihilisme

El Dadaisme...

Vocabulari de Bellesa i Moda

• Cursi: Dit de la persona que vol aparentar elegància i finesa, però no en té.
• Estrafolari: Dit de la persona que es vesteix fora de certs límits.
• Malgirbat: Dit de la persona que duu roba que no li cau bé o que està mal feta.
• Abillar: Adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments.
• Empolainar-se: Vestir-se amb roba que fa goig, roba elegant.

L'Oració Composta: Estructura i Tipus

L'oració composta és una oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal.

Les Proposicions

Les proposicions són estructures oracionals que formen l'oració composta.

Relacions entre Proposicions

L'enllaç de les proposicions es pot fer mitjançant:

• Signes de puntuació:

Ortografia dels Sons Fricatius i Africats

So Fricatiu Sonor

En general, el so fricatiu sonor s'escriu:

• Amb j davant les vocals a, o, u: jardí, rajola, jove...
• Amb g davant les vocals e, i: gebre, engegar...

Però s'escriu j davant la e en els grups -jecc- i -ject- (injecció, objecció, subjecció...) i en alguns pocs mots més: jersei, jeroglífic, jerarquia...

So Fricatiu Sord

El so fricatiu sord s'escriu:

• Amb la lletra x:
  • A començament de mot: Xavier, xeringa, xiular...
  • Darrere consonant: panxa, ganxet...
  • Darrere de la vocal i: guix, guixar, clixé...
  • Darrere del diftong au: disbauxa, rauxa, xauxa...
• Amb la lletra ix darrere de les vocals a, e, o, u: vaixell, deixar, peix, coixa...

So Africat Sord

El so africat sord s'escriu:

• Amb tx:
  • A principi de mot:

La producció literària del segle XVI està marcada per 2 fets bàsics: l'humanisme i la Renaixença.

Al segle XVI, en el camp de la poesia culta: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

La literatura del segle XVII destaca Francesc V. Garcia (Rector de Vallfogona), Francesc Fontanella.

Al segle XVIII Rafael D'Amat i de Cortada (baró de Maldà) i Joan Ramís.

L'HUMANISME:

Un corrent de pensament que representava la recuperació dels autors grecs i llatins de l'època clàssica, estava estretament relacionat amb el RENAIXEMENT: Moviment cultural i artístic que va néixer a Itàlia i es va escampar per diversos països.

EL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA

Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada pel procés...