Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Medicina i ciències de la salut de Formació professional

Cremades: tipologia, graus, tractament i complicacions

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,07 KB

Definició

S'anomenen cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen.

Cremades tèrmiques

Cremades tèrmiques: causades pel contacte amb una font de calor intens.

Cremades químiques

Cremades químiques: causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o alcalins potents.

Extensió

Extensió: entenem la superfície corporal afectada. Les cremades poden causar alteracions locals o bé trastorns generals en el funcionament de l'organisme, arribant fins i tot al xoc hipovolèmic i la mort.

Localització

Localització: circumstància que determina la gravetat d'una cremada és la seva localització. Així, són considerades greus les cremades que afecten...

Continua llegint "Cremades: tipologia, graus, tractament i complicacions" »

Patologies cardiovasculars: arítmies, isquèmia, valvulopaties i insuficiència cardíaca

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 4,11 KB

Classificació de les Patologies Cardíaques

Les principals categories de malalties cardiovasculars inclouen:

  • Arítmies
  • Malalties de les Artèries Coronàries
  • Malalties de les Vàlvules Cardíaques
  • Insuficiència Cardíaca
  • Patologies Infeccioses Cardíaques

Arítmies

Les arítmies són alteracions del ritme cardíac normal.

Tipus d'Arítmies Comunes

  • Bradicàrdia: Disminució de la freqüència cardíaca (FC), inferior a 60 bpm.
  • Taquicàrdia: Augment de la FC, superior a 100 bpm.
  • Extrasístoles: Contracions cardíaques fora de lloc. Es produeix un o diversos batecs de més.
  • Fibril·lació: Contracions cardíaques tan ràpides que són ineficients. Pot ser fibril·lació auricular o fibril·lació ventricular.

Classificació de les Arítmies

Segons l'Origen:

...
Continua llegint "Patologies cardiovasculars: arítmies, isquèmia, valvulopaties i insuficiència cardíaca" »

Alimentació complementària del nadó de 6 a 12 mesos: pautes i seqüència

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,7 KB

El període transicional (6-12 mesos)

El període transicional, que va dels 6 als 12 mesos, és aquell en què s’inicia la diversificació alimentària, amb la introducció d’aliments diferents a la llet materna o de fórmula.

  • Als 6 mesos es pot iniciar la introducció d’aliments complementaris. En petites quantitats que es van augmentant progressivament. Cal augmentar la consistència i la varietat de forma gradual.
  • Als 12 mesos la majoria d’infants ja poden menjar el mateix tipus d’aliments que la resta de la família. La dieta ha de ser variada i equilibrada perquè aporti l’energia i els nutrients necessaris, i s’ha d’adaptar a les capacitats per menjar d’un lactant en creixement.

Els canvis i el desenvolupament

Un cop ja poden...

Continua llegint "Alimentació complementària del nadó de 6 a 12 mesos: pautes i seqüència" »

Raigs X i radiografia dental: equip, pel·lícules i revelatge

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,53 KB

Què són els Raigs X?

Els raigs X són radiacions electromagnètiques amb una longitud d'ona. Com menor és la longitud d'ona, major és la seva energia i el seu poder de penetració.

Equip de Radiografia Analògica

Dispositiu capaç d'emetre aquesta radiació i que té sistemes específics per poder impressionar les pel·lícules.

Parts de l'Equip

  • Cap: Lloc on es produeixen els raigs X.
  • Braç d'extensió: Braç articulat que uneix el cap amb el mòdul de control.
  • Mòdul de control: Permet regular el feix de raigs X. El seu aspecte és variable en funció del fabricant. Conté interruptor i llum indicadora, botó d'exposició (activa l'aparell), additaments de control (per regular els raigs X).

Pel·lícules Radiogràfiques

Parts de la Pel·lícula

  • Base
...
Continua llegint "Raigs X i radiografia dental: equip, pel·lícules i revelatge" »

Càries i malalties periodontals: definicions, causes i tractaments

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 2,84 KB

1. Definicions principals de salut oral

  • Placa bacteriana: és una pel·lícula incolora i enganxosa composta per bacteris i sucres que es formen i s’adhereixen constantment sobre les nostres dents.
  • Càries dental: malaltia infecciosa que afecta els teixits durs de la dent. Si no es tracta, la malaltia pot derivar en dolor, la pèrdua de la dent o, fins i tot, la mort.
  • Gingivitis: és una malaltia bucal, generalment bacteriana, que provoca inflamació i sagnat de les genives.
  • Periodontitis: inflamació o infecció dels lligaments i ossos que serveixen de suport a les dents.
  • Endodòncia: part de l'odontologia que estudia les malalties de la polpa de les dents i les seves tècniques de curació.
  • Ergonomia: estudi de les condicions d'adaptació d'un
...
Continua llegint "Càries i malalties periodontals: definicions, causes i tractaments" »

Tipus de ferides, cicatrització i cures: guia completa

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,79 KB

Tipus de Ferides

Segons la causa:

  • Intencionals: Durant un tractament, ferides netes quirúrgiques, puncions...
  • No intencionals: Ferides accidentals, brutes, contaminades per microorganismes patògens.

Segons la integritat de la pell:

  • Tancada: No hi ha ruptura de la pell, però sí lesió dels teixits interns.
  • Oberta: Ruptura de la pell o mucosa.

Segons l'agent causant:

  • Incisió: Produïda per un instrument tallant. Ferida oberta, amb dolor als marges, marges ben definits.
  • Contusió: Ferida tancada, dany als vasos sanguinis, objecte sense cantons.
  • Abrasió: Erosió de la superfície. Oberta, superficial i extensa.
  • Punció: Penetració d'un objecte punxant. Oberta, pot ser profunda.
  • Laceració: Teixits esquinçats. Oberta, amb cantons irregulars.
  • Ferida penetrant:
...
Continua llegint "Tipus de ferides, cicatrització i cures: guia completa" »

Equips d'Atenció Primària (EAP): funcionament, activitats i serveis

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 2,93 KB

Com treballa l'EAP?

L'EAP treballa com un equip:

  • Establint un sistema de comunicació (reunions periòdiques i d'urgència).
  • Fixant un objectiu comú: que ha de ser conegut, assumit i compartit per tots els membres.
  • Establint un pla d'actuació: procediments, repartició de tasques.
  • Establint mecanismes de presa de decisions (democràticament).
  • Establint un sistema d'autoavaluació: valorar i avaluar.

Activitats de l'EAP

  • Activitat assistencial.
  • Vigilància epidemiològica.
  • Activitats preventives i educació sanitària (Promoció de la Salut).
  • Derivació de pacients a altres serveis assistencials.
  • Docència i investigació.
  • Centre de referència per a qualsevol professional sanitari de la comunitat.
  • Sistema d'avaluació i de qualitat.

Centre d'Atenció Primària

...
Continua llegint "Equips d'Atenció Primària (EAP): funcionament, activitats i serveis" »

Protocol de treball respiratori: fases, respiració i mobilitzacions

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,32 KB

Protocol de Treball Respiratori

Fases del Tractament Respiratori

  1. Acomodació de l'usuari/a.
  2. Primer contacte: Col·locarem les mans a nivell lateral del crani (entre el front i la sien). D'aquesta manera fem un efecte sedant i de contacte total amb la persona.
  3. Segon contacte: Col·locarem una mà a nivell frontal (al front) i l'altra sobre l'abdomen (melic), per tal de crear un estímul a nivell de la respiració abdominal/diafragmàtica.
  4. Mentre realitzem els passos 2 i 3, observarem el tipus de respiració que realitza l'usuari/a, per tal d'identificar quina de les tres respiracions es practica i poder acompanyar cap a una respiració completa si és necessari.
  5. Si es dona el cas que l'usuari/a no realitza la respiració completa, haurem de començar
...
Continua llegint "Protocol de treball respiratori: fases, respiració i mobilitzacions" »

Posicions del pacient: indicacions mèdiques i trasllat

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 3,65 KB

...insuficiència respiratòria. Sota els genolls es pot posar un coixí o mantes per a major comoditat.

Principals Posicions Terapèutiques i de Trasllat

Posició de Semi-Fowler

El capçal de la llitera es col·loca a menys de 30º. Aquesta posició és la que es considera més còmoda per al pacient, per això s’utilitza per al pacient estàndard, quan no presenta contraindicacions per alteracions neurològiques, circulatòries o respiratòries.

Posició de Trendelenburg

El pacient es troba en decúbit supí (DS) sobre la llitera, amb una inclinació de 45º, amb el cap més baix que els peus. S’aplica en pacients amb traumatismes i patologies medul·lars amb hipotensió, així com en lipotímies.

Posició Anti-Trendelenburg o Trendelenburg

...
Continua llegint "Posicions del pacient: indicacions mèdiques i trasllat" »

Elaboració i control de qualitat de formes farmacèutiques sòlides: càpsules, paperetes i supositoris

Medicina i ciències de la salutActualitzat el 4,15 KB

Imatges Relacionades

  • Càpsula de gelatina tova
  • Segells o càpsules amilàcies
  • Motlle per a supositori o òvul

Parts del Capsulador

  • Xassís
  • Suport inferior
  • Suport superior
  • Tapa de vidre
  • Cargol

Control de Pes de Càpsules

El control de pes de cada càpsula es denomina uniformitat de massa.

Càlculs de Pes per a Uniformitat de Massa

Els càlculs consisteixen a sumar tots els pesos i dividir-los pel nombre total de càpsules. Després, sumar-hi el 10% per al màxim i restar-li el 10% per al mínim. En cas de tenir més de dos errors, fer-ho amb un marge del 20%.

Pols d'All

La Farmacopea Oficial (PO) el recull al Formulari Nacional.

Càlcul de Principi Actiu (PA)

Exemple de càlcul:

100 càpsules x 500 mg/càpsula = 50.000 mg

50.000 mg * (1 g / 1000 mg) = 50 g de

...
Continua llegint "Elaboració i control de qualitat de formes farmacèutiques sòlides: càpsules, paperetes i supositoris" »