Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Batxillerat

Jean Piaget i el desenvolupament intel·lectual

Jean Piaget (1896 – 1980) va desenvolupar la teoria més coherent sobre el desenvolupament intel·lectual. En comptes de preocupar-se per mesurar la intel·ligència, l'objectiu és explicar els mecanismes del seu funcionament.

Teoria constructivista

Els processos cognitius són el resultat de la interacció activa i innovadora de l'individu amb el seu entorn físic i social.

Esquemes

En cada etapa del desenvolupament, la ment utilitza determinades estructures o esquemes. Un esquema és la successió d'accions que té una organització i és susceptible de repetir-se en situacions similars.

Adaptació

Segons Piaget, la intel·ligència és una adaptació a l'ambient. Els esquemes individuals es desenvolupen...

Com podem accedir a l'inconscient?

Existeixen moltes maneres d'accedir a l'inconscient, sent la interpretació dels somnis una de les principals.

La interpretació dels somnis

Segons Freud, els somnis són satisfaccions de desitjos relacionats amb l'inconscient. Va arribar a aquesta conclusió analitzant somnis, començant pels més senzills, com els somnis infantils.

Característiques dels somnis

• Somnis adults: Són representatius i es manifesten en forma d'imatges (mai idees), utilitzant procediments com la fusió d'imatges.
• Censura: La ment treballa de forma polaritzada; els desitjos xoquen amb la censura (social o individual), la qual cosa pot portar a l'autocastig en el somni.

Sempre s'ha de distingir entre el contingut manifest (descripció...

Parapsicologia: investiga processos psíquics que no es poden comprendre a partir de processos sensorials ordinaris, aclareix fenòmens que no tenen explicació lògica: telepatia, etc.

Didàctica i Pedagogia: Definició i Diferències

Didàctica: Són tots aquells procediments i processos que s’utilitzen per ensenyar alguna cosa a algú.

Diferència entre didàctica i pedagogia:

• La didàctica explica el què i el com ensenyar.
• La pedagogia es planteja el per què i el per a què ensenyem.

L’Educació Física (EF)

L’Educació Física és una pràctica d’intervenció:

• Escolar i d’ensenyament, de caràcter obligatori.
• Educació de l’individu a través de conductes motrius.
• Mitjançant l’aprenentatge de conceptes, procediments, actituds, valors i normes.
• Busca aconseguir objectius i competències, utilitzant una didàctica específica i la formació integral dels alumnes.

Aprenentatges Clau a Potenciar en EF

Hem de potenciar...

Metodologia

UD 1: Generalitats

1. Introducció

• Concepte de l'assignatura
  • Pedagogia: És la ciència que estudia l'educació.
    • Didàctica: És la branca de la pedagogia que estudia les tècniques i mètodes per millorar l'ensenyament.
    • Metodologia: És el camí que ha de recórrer l'alumne per tal d'assolir els aprenentatges.
      • Meta: llarg
      • Odos: camí
      • Logos: estudi

1.1 L'educació, la instrucció i la formació

Educació: procés d'ensenyament-aprenentatge.

Hi ha tres formes d'ensenyar i d'aprendre:

• L'expressió verbal (escrita o oral)
• L'expressió visual
• Sensacions

Concepte d'educació: L'educació és el conjunt de processos d'ensenyament i aprenentatge que fan referència a tres àmbits:

• Formal
• No formal
• Informal

Aquests tres àmbits impliquen:

• Contacte amb la natura

Errors Cognitius i Distorsions del Pensament

Les distorsions cognitives són patrons de pensament irracionals o exagerats que poden conduir a percepcions errònies de la realitat. A continuació, es detallen les principals:

• Inferència Arbitrària

  Extreure conclusions de situacions que no recolzen l'experiència.

• Abstracció Selectiva

  Seleccionar només els detalls negatius d’una situació i ignorar la resta.

• Interpretació del Pensament

  Es refereix a la tendència a interpretar sense cap mena de base els sentiments i intencions dels altres.

• Sobregeneralització

  Consisteix a extreure conclusions generals a partir d’un fet aïllat que, a més, no té relació directa.

• Personalització

  Consisteix a atribuir-se la culpa, sense evidència, de certs esdeveniments.

Avaluació Sumativa i Formativa: Conceptes i Diferències

Avaluació Sumativa

L'avaluació sumativa es caracteritza per:

• Funció: Controlar i realitzar una avaluació externa.
• Finalitat: Demanar responsabilitats, prendre decisions i avaluar resultats.
• Objectiu: Constatar actituds i maneres de fer.
• Participació: Baixa implicació de les audiències.
• Naturalesa: Es considera un instrument de control.

Avaluació Formativa

L'avaluació formativa es defineix per:

• Funció: Millorar els processos mitjançant avaluadors interns o l'autoavaluació.
• Finalitat: Ajudar els implicats i realitzar una avaluació de procés.
• Objectiu: Canviar actituds i maneres de fer.
• Participació: Forta implicació de les audiències.
• Naturalesa: Es considera un instrument de canvi.

Informació i vot

1. La importància de la informació

Tots els models d’anàlisi del comportament electoral assumeixen que els votants tenen informació, però les persones no som processadores neutres de la informació.

2. Biaixos cognitius

No processem de manera neutra la informació, perquè el nostre cervell mostra alguns biaixos, que són els següents:

• Exposició selectiva: Indica que les persones tendeixen a buscar i acceptar els missatges que van d’acord amb les seves creences i actituds. Això explica per què els individus són més proclius a la conservació que al canvi de les seves actituds.
• Biaix de confirmació: Tendència (irracional) a tenir en compte esdeveniments o elements de tal manera que es confirmin les nostres preconcepcions,

3. El sistema endocrí

El sistema endocrí és controlat per l'hipotàlem i està format per glàndules i teixits que secreten hormones.

El sistema endocrí també està relacionat amb el sistema nerviós: l'hipotàlem, en funció dels estímuls, ordena secretar hormones a les glàndules endocrines (per exemple, tiroides, ovaris, testicles). Aquest sistema procura l'equilibri químic i permet adaptar-nos a noves situacions com el creixement o l'embaràs. També té repercussions en la vida mental, provocant canvis d'humor, irritabilitat i sensibilitat (canvis hormonals del creixement i la maduresa).

1. El dualisme

El dualisme és defensat per aquells autors o creences que parlen de la immortalitat de l'ànima i la transmigració de les ànimes...