Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Secundària

Classificació segons el producte que s'obté

Reaccions de síntesi o combinació (A + B → AB)

Exemple: sulfur de ferro.

Reaccions de descomposició (AB → A + B)

Exemple: descomposició de l'aigua.

Reaccions de substitució (AB + X → AX + B)

Exemple: obtenció de clorur de zinc.

Factors que afecten la velocitat de la reacció

Naturalesa dels reactius

Les substàncies determinen la velocitat de la reacció.

Superfície de contacte

Com més gran és la superfície de contacte amb els reactius, més alta és la velocitat de reacció.

Concentració dels reactius

S'obté una major velocitat de reacció com més gran és la concentració dels reactius.

Temperatura

A major temperatura, major velocitat de reacció.

Ús de catalitzadors

• Augmentar: catalitzadors

Naturalesa anatòmica de la matèria

La matèria es comporta d'una manera elèctrica, de manera que els fenòmens elèctrics demostren que es poden guanyar o perdre càrregues elèctriques. Per tant, queda comprovat que la unitat més petita és l'àtom i que és divisible.

La paraula àtom apareix al segle V a.C. quan un filòsof grec anomenat Demòcrit es va interessar per la divisibilitat de la matèria i va anomenar a les partícules més petites àtoms (paraula grega que significa indivisible). A partir d'aquí, aquesta paraula va quedar en desús durant més de 2.000 anys a causa de l'aportació d'altres filòsofs, com Plató i Aristòtil, que consideraven que les substàncies estaven formades per quatre elements bàsics: aire, terra, aigua...

Classificació dels elements químics

• Alcalins: perden 1 electró (catió 1+).
• Alcalinoterris: perden 2 electrons (catió 2+).
• Grup del bor: perden 3 electrons (catió 3+).
• Grup del carboni: perden 4 electrons (catió 4+) o en guanyen 4 (anió 4-).
• Grup del nitrogen: guanyen 3 electrons (anió 3-).
• Grup de l'oxigen: guanyen 2 electrons (anió 2-).
• Halògens: guanyen 1 electró (anió 1-).
• Gasos nobles: àtoms que no es combinen per tenir una configuració molt estable.

Propietats i organització

Els metalls tendeixen a perdre electrons (cations), mentre que els no-metalls tendeixen a guanyar-ne (anions). A la taula periòdica, els 118 elements químics s'organitzen en ordre creixent segons el nombre atòmic:

• Grup: mateix nombre d'electrons a l'última

LA MATÈRIA: CLASSIFICACIÓ I PROPIETATS

Substàncies Pures

Es caracteritzen per tenir una composició constant i propietats físiques definides. No es poden separar mitjançant processos físics.

• ELEMENTS: Substàncies que, mitjançant processos químics, no es poden separar en substàncies més simples. Exemples: Or, ferro.
• COMPOSTOS: Substàncies que, mitjançant processos químics, es poden separar en elements més simples. Exemples: Aigua, sal comuna.

Mescles

Es caracteritzen per tenir una composició variable. Estan formades per diverses substàncies pures i es poden separar mitjançant processos físics.

Tipus de Mescles

• MESCLES HETEROGÈNIES: Se'n poden distingir els components a simple vista o amb el microscopi òptic. Exemples: Aigua i sorra,

Enllaç iònic

Definició: És la unió que es produeix quan es combinen elements metàl·lics amb elements no metàl·lics. El metall perd electrons i el no metall els guanya, formant ions amb càrregues oposades que s'atreuen electrostàticament.

Propietats de l'enllaç iònic

• Sòlids: generalment durs i fràgils.
• Punts de fusió i ebullició alts.
• Solubilitat: solubles en aigua (depèn del compost).
• Conductivitat: no condueixen en estat sòlid; sí condueixen en dissolució aquosa o en estat fos (per moviment d'ions).

Enllaç covalent

Definició: És la unió entre elements no metàl·lics. Consisteix en la compartició d'un o més parells d'electrons entre àtoms.

Propietats de l'enllaç covalent

Els compostos covalents poden presentar-se en dues...

Classificació dels productes d'higiene

Els productes d'higiene es divideixen principalment en:

• Gels de bany: indicats per a tot tipus de pell i per a tot el cos.
• Sabons líquids: destinats a les mans o a pells sensibles, higiene íntima, pell xeròsica i nens.

La composició base és la mateixa amb petites variacions.

Additius i correctors

• Colorants: els sabons o gels per a pells delicades en tenen poca concentració o gens.
• Perfums: els sabons o gels per a pells delicades en tenen poca concentració o gens.
• Conservants: antioxidants (BHA, BHT) i antimicrobians (metilparaben, etilparaben, fenoxietanol, sorbat de potassi).
• Correctors de viscositat: NaCl (sal), clorur de sodi.
• Correctors de metall: EDTA.
• Correctors de pH: àcids (clorhídric, cítric,

Conceptes Fonamentals de la Termodinàmica

Temperatura, Calor i Energia Tèrmica

La Temperatura és una propietat dels cossos, una magnitud que podem mesurar i que està relacionada amb la seva energia tèrmica.

La Calor, en canvi, és un procés pel qual l'energia tèrmica d'un cos es transfereix a altres cossos que estan a menor temperatura.

L'Energia Tèrmica (ET) d'un cos és la suma de les energies cinètiques (EC) de totes i cadascuna de les partícules que el constitueixen.

La Temperatura i l'Energia Cinètica Mitjana

La temperatura d'un cos és una mesura de l'energia cinètica mitjana de totes les seves partícules. Aquesta energia varia segons l'estat de la matèria:

• Sòlid: Les partícules no es mouen gaire.
• Líquid: Les partícules es mouen

Identificació de sucres per cromatografia en capa fina

Fonament

Aquesta modalitat de cromatografia es porta a terme en plaques de vidre, alumini o polièster sobre les quals s’ha estès la fase estacionària sobre la qual s’ha de moure la fase mòbil, formant una capa fina d’espessor variable segons els casos, encara que habitualment és de 0,25 mm. Aquesta fase estacionària s’ha d’escollir segons les substàncies que s’han de separar; es pot emprar alúmina, gel de sílice, cel·lulosa, etc.

1. Objectiu

Identificar els sucres presents en mostres alimentàries mitjançant la tècnica de cromatografia en capa fina.

Procediment

Material

• Fase estacionària: cromatoplaçes de sílica gel.
• Eluent: Es preparen per separat les dissolucions

Fonament

Fonament: La cromatografia és, en general, una tècnica d’anàlisi que permet la separació de diverses substàncies d’una barreja líquida per poder-les determinar posteriorment. La cromatografia sobre paper és la més senzilla i la més accessible, i ens permet fer una determinació qualitativa de les substàncies que volem assajar. Utilitzarem la cromatografia sobre paper per separar els àcids que composen el vi degut a la seva diferent solubilitat.

Objectiu

1. OBJECTIU: Identificar els àcids presents en mostres alimentàries mitjançant la tècnica de cromatografia sobre paper.

Material i reactius

PROCEDIMENT:

Material − Fase estacionària: Paper de cromatografia Whatman nº 1.

• Eluent: Es preparen per separat les dissolucions