Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Gramàtica Catalana: Pronoms i Oracions

Els Pronoms Febles: Funcions i Combinacions

Els pronoms febles són elements essencials en la construcció de frases en català. A continuació, es detallen les seves funcions principals i algunes de les seves combinacions més comunes:

Funcions dels Pronoms Febles

• Complement Directe (CD): la, el, les, els, en (per a frases indeterminades), ho (per a verbs + frases introduïdes per "que" o "si").
• Complement Indirecte (CI): li (singular), els (plural).
• Complement Circumstancial (CC) / Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Si el complement comença amb la preposició de, es substitueix per en.
  • Per a altres preposicions, s'utilitza hi.
• Complement Predicatiu (CPred): hi.

Combinacions de Pronoms Febles (CI + CD)

Quan el...

Característiques del Romanticisme

• Expressió del jo individual i exaltació de la subjectivitat.
• Lluita contra les convencions socials.
• Exaltació de la llibertat individual, extrapolada a la llibertat col·lectiva.
• Presència d'una naturalesa salvatge i misteriosa, i de paisatges llunyans i exòtics que són sovint una projecció dels sentiments de l'artista.
• Idea de l'artista com un ésser distint que es rebel·larà contra el món que l'envolta en sentir-se incomprès.

La Renaixença: Orígens i Objectius

Moviment literari amb la particularitat d'estar molt relacionat amb els poders polítics i econòmics.

Dos objectius principals:

• Enfortir la consciència de pertànyer a un país.
• Prendre consciència de tenir una llengua i una cultura pròpies

Variacions Fonètiques i Morfosintàctiques del Català

• Variació fonètica:
  • Dialecte occidental:
    • Distinció de a, e àtones.
    • Distinció de o, u àtones.
  • Dialecte nord-occidental: Confusió (neutralització) de a, e, o, u àtones.
• Variació morfosintàctica: Primera persona del present indicatiu.
  • Dialecte occidental: Desinència en -o (jo canto, jo parlo).
  • Dialecte nord-occidental: Jo cante, jo parle.
  • Dialecte oriental: Desinència en -i (jo canti).
  • Rossellonès: Desinència en -o (u) (jo canto (u)).
  • Balear: Desinència en -0 (jo cant).

El Castellonenc i el Valencià Apitxat

• El castellonenc: Es parla a la Plana Alta.
  • Canvi en la pronúncia de consonants.
  • La ts es pronuncia tx.
  • Tz com a tg o tj.
  • Terminació en –e en 3a persona de present indicatiu.
• El valencià

Quim Monzó és un periodista i escriptor que començà escrivint reportatges i fins ara ha publicat un gran nombre de novel·les, contes i articles. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes i ha rebut un gran reconeixement. Monzó és considerat un dels autors més importants de la narrativa breu actual.

La seva obra reflecteix la societat contemporània principalment per la seva elecció de la ciutat com a centre temàtic.

La Ciutat com a Metàfora

La temàtica principal de les seves narracions es desenvolupa en l'entorn urbà, un espai que Monzó coneix profundament. Una de les seves tècniques consisteix a utilitzar aquesta temàtica urbana i convertir-la en metàfora de diversos aspectes de la vida contemporània, com ara:

• Les

Grans Autors Catalans del Segle XX: Rodoreda, Monzó, Valor

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Literari

L'obra de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat influïda pels esdeveniments vitals i socials que li tocà viure. Entre aquests factors destaquen:

• La influència de l'avi, que li va ensenyar a estimar la seva llengua (català) i el seu país (Catalunya).
• El matrimoni amb l'oncle.
• L'exili a París i Ginebra.
• Les seves relacions sentimentals.

Rodoreda conreà poesia, teatre, conte i, especialment, la novel·la.

Etapes de l'obra de Rodoreda

Podem dividir la seva obra en tres etapes principals:

1. Primera etapa (Aprenentatge): Amb novel·les que després rebutja, excepte Aloma, revisada el 1969.
2. Segona etapa (Maduresa): On intenta aconseguir un estil propi,

Funcions del Llenguatge

• Referencial
• Expressiva
• Conativa: Busca influir en el receptor.
• Fàtica: Inicia o manté la conversa.
• Poètica
• Identificativa

Àmbits d'Ús del Llenguatge

• Acadèmic
• Literari
• Administratiu
• Periodístic
• Publicitari
• Privat
• Polític
• Religiós

Intenció i Finalitat dels Textos

• Informativa
• Orientadora
• Reguladora
• Estètica

Tipus de Textos

• Narratius: Relaten accions, fets, històries.
• Descriptius: Expliquen característiques.
• Argumentatius: Defensen idees amb proves.
• Expositius: Expliquen i aporten informació.
• Instructius: Donen ordres o procediments.
• Retòrics: Busquen efectes estètics.
• Conversacionals: Comunicació oral.
• Predictius: Avançen esdeveniments.

Gèneres Literaris

Són models expressius o formats d'escriptura creats per la pràctica literària...

La Renaixença: Context i definició

Mentre el moviment romàntic es desenvolupa a Europa, a Catalunya es produeix un moviment d’ample abast cultural i literari, però també polític, conegut amb el nom de Renaixença. Aquest terme s’ha utilitzat habitualment per designar un període de recuperació literària i lingüística que s’inicia al Principat el 1833 i s’acaba el 1877. Amb aquest període s’acaba la "Decadència" i s’obre el període de la literatura catalana contemporània.

• 1833: l’oda "La Pàtria" de B.C. Aribau.

El sentiment nacional i els orígens

El concepte de Renaixença es vincula al sentiment nacional que en aquella època va arrelar en tots els àmbits, fins i tot el polític. Va sorgir la consciència de pertànyer...

Modernisme: segle XIX

El modernisme és un moviment artístic que trenca amb la societat del moment.

Objectius: posar al dia la cultura, configurar-la en la modernitat i incorporar a Catalunya l'avantguarda cultural. Apareix a través de la revista L'Avenç i la primera festa es realitza a Sitges (el Cau Ferrat) amb Santiago Rusiñol.

Dues etapes

1. 1892-1900: normalització de la llengua, partint de la festa de Sitges i la revista.
2. 1900-1911: marcada per la revista Juventud. Escriptors de la Renaixença → modernisme.

Novel·la modernista

• Raimon Casellas: escriu la primera novel·la modernista Els sots feréstecs. Era narrador, crític d'art i periodista. El protagonista té la mateixa actitud que l'autor.
• Joaquim Ruyra: la seva narrativa descriu la

A Poesía Galega (Finais do Século XX e Principios do XXI)

O último terzo do século XX e os principios do XXI caracterízanse por unha veemente eclosión poética e por unha evolución do xénero.

Na década dos 70, o grupo de poetas denominado os Novísimos continúa cultivando este tipo de poesía comprometida, mais a partir da publicación en 1976 de Vvora e magnolias de X. L. Méndez Ferrín e Mesteres de A. López Casanova, prodúcese un punto de inflexión. A partir da década dos 80, consolídase unha importante tendencia culturalista, centrada nunha obsesión polo coidado formal e a expresión culta.

Con posterioridade, xa na década dos 90, aparecen novas voces guiadas por unha actitude crítica e irreverente que se expresa cunha linguaxe...

Xeració dos Trinta

Autors i obres de la Xeració dos Trinta:

• Alvariño: Señarda-Corazón ao vento, Comaros verdes
• Emilio Ferreiro: O soño sulagado, Longa noite de pedra (cívico, intimista, satíric)
• Álvarez Blázquez: Poemas de ti e min, Roseira do teu mencer, Cancioneiro de Monferno

Festas Minervais

Escola da Tebra (socialrealismo):

• Manuel María: Muiñeiro de brétemas, Morrendo a cada intre, Terra chá, A primavera de Venus
• Bernardino Graña: Poema do home que quixo vivir, Profecía do mar
• Novoneyra: Os eidos, Muller para lonxe, Poemas caligráficos
• Méndez Ferrín: Voce na naboa, Con pólvora e magnolias, O fin dun canto (erótica ou Estirpe)

Otros autors destacats

• Otero Pedrayo: Pantelas, home libre, O purgatorio de don Ramiro, Escrito na neboa,