Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

ADN: Estructura i Funció

ADN: Àcid nucleic format per un conjunt de nucleòtids. Està al nucli de forma cromatínica. Emmagatzema la informació genètica. L'espècie humana té entre 35.000 i 40.000 gens.

És bicatenari en forma de doble hèlix. El seu nom complet és àcid desoxiribonucleic. Conté les bases nitrogenades A (Adenina), T (Timina), C (Citosina) i G (Guanina). Està al nucli i és una molècula gran.

Nivells estructurals de l'ADN

En l'ADN es distingeixen tres nivells estructurals:

• L'estructura primària: A través de la seqüència de bases nitrogenades és possible estructurar una informació determinada, l'anomenat missatge biològic o informació genètica.
• L'estructura secundària: Doble hèlix.
• Estructura terciària: ADN superenrotllat,

Filosofia: Origen i Evolució de l'Ésser Vivent

Evolució Biològica i Origen de l'Espècie Humana

Els éssers vius mostren un grau de complexitat superior al dels éssers inerts.

La biologia ens explica que totes les espècies actuals, incloent-hi animals i plantes, descendeixen per evolució d’antics éssers vius.

Les primeres formes de vida van aparèixer mitjançant reaccions químiques, a partir de molècules orgàniques persistents.

Éssers Vius i l'Evolució

La biologia actual defensa la hipòtesi de l’origen fisicoquímic de la vida.

L’anàlisi biològica revela que tots els éssers vius tenen el mateix origen.

Què és un ésser viu?

És una combinació complexa d’àtoms que permet la sensibilitat, la reproducció i l’intercanvi...

Diatètica

Diatètica: és la ciència que estudia els règims alimentaris en estat de salut o de malaltia.

Glucòlisi

La generació de molècules d'alta energia com a font d'energia cel·lular en processos de respiració, en presència o absència d'oxigen.

Metabolisme basal

És el valor mínim d'energia necessària perquè la cèl·lula o l'organisme subsisteixi.

Balanç energètic

La relació entre l'obtenció de l'energia i el seu consum.

Metabolisme

Es pot entendre com el conjunt de processos fisicoquímics que pateixen els aliments a l'interior de l'organisme, donant lloc a un intercanvi d'energia i matèria.

Anorèxia

Trastorn d'origen neuròtic que es caracteritza pel rebuig sistemàtic dels aliments.

Dieta terapèutica

És aquella que es pauta...

Genètica i Evolució

Tots els organismes tenen un avantpassat en comú, un ancestre protista unicel·lular o procariota que anomenem LUCA (Last Universal Common Ancestor). Es considera que dos organismes són de la mateixa espècie si poden tenir descendència fèrtil.

L'evolució és un fet demostrat: tots els éssers vius s'han originat a partir d'una altra espècie mitjançant un procés lent i continu.

Fixisme (fins al segle XIX)

Defensat per científics com Linné i Cuvier, el fixisme es basa en la idea de la immutabilitat de les espècies, negant així l'evolució. Aquesta corrent de pensament es divideix en:

• Fixisme: Sosté que les espècies són invariables al llarg del temps.
• Creacionisme: Atribueix l'origen de les espècies a un acte creador

Estructures Cel·lulars

• Membrana plasmàtica: Làmina que separa els medis intra i extracel·lular. Químicament està constituïda majoritàriament per una bicapa de fosfolípids en la qual poden inserir-se les proteïnes. Aquesta làmina presenta a la seva superfície externa unes terminacions glucídiques molt ramificades que formen el glucocàlix.
• Nucli: Orgànul que controla i governa totes les funcions cel·lulars. Està constituït per una doble membrana (la part externa de la mateixa és prolongació del RER), la qual presenta una sèrie de porus nuclears que comuniquen l’interior d’aquest orgànul amb el citoplasma.
• Ribosomes: Intervenen en la síntesi de proteïnes. Els podem trobar lliures al citoplasma, sobre les membranes del

1. Relacions interespecífiques

Són les relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre individus d’espècies diferents. Tenen com a finalitat obtenir aliment, protegir-se, desplaçar-se i ajudar-se durant la reproducció.

Les relacions interespecífiques poden classificar-se en funció de les conseqüències que tenen per a aquestes espècies. Les més importants són:

A) Competència

És la relació entre individus d’espècies diferents (interespecífica) o de la mateixa espècie (intraespecífica) quan conviuen en un mateix lloc i tenen necessitats similars.

Competència interespecífica

Principi d’exclusió competitiva: si dues espècies tenen les mateixes exigències ambientals, no es poden presentar en el mateix lloc,...

La immunitat: Tipus i característiques

La immunitat natural

Els animals adquireixen immunitat de manera natural quan, en ser exposats a una invasió microbiana, el seu sistema immunològic comença a actuar i produeix anticossos específics contra aquests microbis. Si es venç la invasió microbiana, l’animal queda immunitzat contra aquests microbis durant el temps que els anticossos subsisteixin a la sang. Com que els mateixos mecanismes immunològics de l’animal són els que han aconseguit la immunitat, es diu que és activa. En canvi, per exemple, la immunitat que adquireix el fetus quan està a l’úter matern s’anomena passiva, ja que els anticossos no han estat produïts pel mateix individu.

La immunitat artificial

La immunitat també...

Glossari de Conceptes d'Evolució i Biologia

Teories i Models Evolutius

Lamarckisme

Teoria evolucionista que sosté que els canvis produïts al llarg de la vida de l’individu es transmeten a la descendència, i que l’ús d’un òrgan l’enforteix mentre que el desús el debilita.

Teoria Evolutiva de Darwin

Sosté que en els éssers vius la descendència és més que suficient, s’estableix una lluita per la supervivència, hi ha variabilitat entre els diferents individus d’una espècie, i aquestes diferències són heretables.

Teoria de l'Equilibri Punctuat

Explica la discontinuïtat del registre fòssil. Defensa un caràcter discontinu del procés evolutiu amb llargs períodes d’estabilitat i breus períodes de canvis molt ràpids.

Fixisme

Reticle Endoplasmàtic

És un sistema membranós compost per vesícules, cisternes i túbuls sinuosos. Les seves funcions principals són:

• La síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes i lípids.
• La unió d’aquests compostos amb glúcids (glicosilació).
• La transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques (destoxificació).

Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)

No té ribosomes a la cara citoplasmàtica. Està constituït per una xarxa de túbuls units al RER. L’activitat principal del REL és la síntesi de lípids. En el REL se sintetitzen gairebé tots els lípids cel·lulars, com ara fosfolípids i glicolípids.

Les seves funcions inclouen:

• La síntesi, l’emmagatzematge i el transport dels lípids.
• La destoxificació de

Classificació i Característiques dels Regnes Vegetals

Briòfits

• Zones humides.
• Tegument epitelial impermeable (t.ep.imperm.).
• Pocs centímetres d'alçada (perquè l'aigua (H2O) ha d'ascendir de cèl·lula a cèl·lula).
• No tenen arrels, fulles ni tiges *falses* (sense vasos conductors de saba).
• Reproducció sexual lligada a l'aigua (H2O), ja que els gàmetes s'han de desplaçar.

Pteridòfits

• Tegument epitelial impermeable (t.ep.imperm.).
• Tenen teixit conductor.
• Alçada d'1-2 metres en països temperats i fins a 16 metres en selves.
• Tenen arrels, tiges i fulles *autèntiques*.
• Reproducció sexual amb dependència de l'aigua (H2O).
• Espores que es formen als sorus.

Espermatòfits

Gimnospermes

• No produeixen fruits; llavor oberta.
• Exemples: coníferes (xiprers,