Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Orígens

El shiatsu té el seu origen a la Xina, però és considerat una tècnica japonesa. El seu nom significa «pressió amb els dits» (shi: dit; atsu: pressió). La base del shiatsu es troba en fricció i pressions aplicades sobre el cos.

Tokujiro Namikoshi va obrir el primer institut de teràpia, Hokido, l'any 1940, i va obrir el primer centre per ensenyar-lo l'any 1957. El seu precursor va ser el seu fill, Toru Namikoshi, que va continuar amb la seva obra després de la mort del seu pare. Aquest va ser continuat per la seva altra filla.

Sistema energètic del cos

Els meridians són el camí on circula l'energia vital (ki) que nodreix la nostra força vital. Aquesta energia s'estructura en meridians que recorren el nostre cos en un gran...

Què és la genètica?

La unitat d'herència s'anomena gen. Els gens es transmeten segons regles definides. Els gens estan en els cromosomes, i el sexe determinat per la presència de certs gens o cromosomes.

Termes habituals utilitzats en genètica

• Genotip: constitució genètica referida al conjunt total de gens.
• Fenotip: expressió externa del genotip, és a dir, les característiques que té l'individu.
• Al·lel: cadascuna de les variants que pot presentar un gen.
• Heterozigot: individu que té dos al·lels diferents per a cada gen.
• Locus: lloc concret del cromosoma on està situat cada gen.

Model mendelià

• Principi d'uniformitat: la primera generació filial presenta el caràcter d'un dels parentals.
• Principi de segregació: reapareix el tipus que

Teories sobre l'Evolució de les Espècies

Fixisme: Segle XVIII. Sostenen que les espècies i les formacions geològiques són immutables des del moment de la seva creació.

Falsament evolucionista: Segle XIX. Quan el reverend britànic William Paley argumenta que Déu ha dissenyat tots els detalls de qualsevol de les espècies existents; nega el procés evolutiu, evita el mètode científic.

Evolucionista: Parlen de la possibilitat de transformació d'unes espècies en altres.

Evolució: És un fet real; només permet originar noves espècies a partir de les espècies existents:

• Les espècies que habiten al planeta venen d'avantpassats comuns.
• Restes d'alguns avantpassats estan fossilitzades en roques.

El Lamarckisme

Lamarckisme: Jean-Baptiste de...

Disfàgia

Proves diagnòstiques:

• Trànsit esofàgic: exploració radiològica seriada del dúodenoestomac amb mitjà de contrast (sulfat de bari). Avalua la velocitat amb què es mouen els aliments, la regulació de la mucosa i el grau d'estenosi del dúodeno-estomac.
• Endoscòpia esofàgica: permet la biòpsia i la citologia de les lesions.
• Manometria esofàgica: mesura els canvis de pressió durant la deglució i estableix el diagnòstic dels trastorns motors.

Helicobacter pylori

Colonitza la mucosa gàstrica i produeix els següents efectes:

• Els enzims degraden el moc gàstric i augmenten la viscositat, disminuint la capacitat defensiva de la barrera gàstrica.
• Produeix citotoxines amb capacitat d'agredir les cèl·lules parietals gàstriques, afavorint

Diabetis

Diabetis mellitus és un conjunt de trastorns metabòlics que afecten diferents òrgans i teixits. Dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en sang, anomenat hiperglucèmia.

La causen diversos trastorns, principalment una baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules beta del pàncrees. La insulina facilita l'entrada de la glucosa a les cèl·lules, que la utilitzen per obtenir energia. El pàncrees també secreta glucagó, hormona antagònica a la insulina.

Valors normals de glucosa: 60-120 mg/dL.

Manifestacions

• Pèrdua de pes
• Augment de la set
• Cansament
• Augment de la gana per intentar obtenir més glucosa

Tipus de diabetis

Tipus 1 (insulinodependent o juvenil)

Destrucció de cèl·lules...

Sexe i gènere

Sexe: característiques biofisiològiques dels individus que són marcades culturalment per definir què és un home i una dona. En la nostra cultura es refereix a la genitalitat, la genètica o els trets sexuals secundaris de desenvolupament d'origen hormonal, realitats de caràcter biològic.

Gènere: diferents continguts socioculturals que es donen a aquestes característiques biofisiològiques entre homes i dones, establint comportaments, actituds i sentiments masculins i femenins i jerarquitzant-los de manera que es dóna més valor als que s'identifiquen amb allò masculí.

Diferència sexe-gènere: es diferencia del sexe per expressar que el rol i la condició d'homes i dones responen a una construcció social i estan sotmesos...

Matriu extracel·lular, paret cel·lular i centrosoma

Les estructures que es descriuen a continuació són capes compostes per substàncies produïdes per la cèl·lula que, quan són secretades, es disposen a la superfície externa de la membrana plasmàtica.

1. Matriu extracel·lular

(cèl·lules d'animals): és un producte de secreció cel·lular que acumula molècules sintetitzades per aquesta. Es troba entre les cèl·lules dels teixits animals i actua com a nexe d'unió, omple espais intercel·lulars, dóna consistència a teixits i òrgans, i condiciona la forma, el desenvolupament i la proliferació de les cèl·lules que engloba la matriu.

Estructura

Composta per una fina xarxa de fibres proteiques:

• Col·lagen: proteïna fibrosa formada

Ecologia

Ecologia: estudi científic de les interaccions entre els éssers vius i el medi ambient, els quals determinen la distribució i l'abundància dels èssers vius.

Medi ambient: tot allò que envolta un organisme i tot allò amb el qual pot relacionar-se, i que comprèn els factors biòtics (éssers vius) i els abiòtics (condicions químiques i físiques).

Ecotons: límits espacials dels ecosistemes que queden determinats per canvis + o - bruscos en les característiques de la biocenosi i del biotop.

Organismes segons el seu hàbitat

• Necton: nadadors actius.
• Neuston: organismes que viuen a la superfície.
• Perifiton: organismes que viuen sobre plantes aquàtiques.
• Bentos: organismes que viuen al fons.
• Byssus: fils verdosos amb els quals s'agafen

Els òrgans homòlegs són els que tenen la mateixa estructura interna, però estan adaptats a funcions molt diferents i els òrgans anàlegs són els que tenen la mateixa funció però presenten estructures diferents.

Exemples d'òrgans homòlegs: aleta de balena, ala de ratpenat.

Exemples d'òrgans anàlegs: l'ala d'un ocell i la d'una mosca.

Teoria de Lamarck: Les adaptacions sorgeixen en els éssers vius com a conseqüència de la interacció amb l'ambient.

Els caràcters adquirits s'hereten. Tots els caràcters que s'adquireixen durant la vida d'un individu es transmeten a la seva descendència.

La teoria de l'evolució de Darwin: Els canvis evolutius són deguts tant a la diversitat en la descendència com a la selecció natural. La diversitat...