Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Interaccions biòtiques i relacions tròfiques

Relacions intraespecífiques

Són les relacions que es produeixen entre individus de la mateixa espècie. Poden ser:

• Colònia: agrupa organismes originats per reproducció asexual a partir d'un progenitor comú.
• Família: agrupa els progenitors i la descendència, amb l'objectiu de la procreació, l'alimentació i la cura de les cries.
• Societat: individus que presenten diferències anatòmiques, relacionades jeràrquicament amb la defensa, la cerca d'aliments i la reproducció.

També hi ha associacions gregàries, en què els individus viuen junts durant un període de temps per traslladar-se i ajudar-se mútuament.

Relacions interespecífiques

Són les relacions que s'estableixen entre organismes d'espècies...

Nivells d'organització

1. Subatòmic

Neutrons, protons i electrons.

2. Atòmic

Àtoms: unitats amb càrrega neutra formades per partícules subatòmiques.

3. Molecular

Conjunt de diversos àtoms units mitjançant enllaços covalents.

• Compostos orgànics: essers vius, contenen C i H.
• Compostos inorgànics: no són essers vius, generalment no contenen C.

4. Cel·lular

Unió de molècules que formen la cèl·lula.

• Procariotes: bacteris.
• Eucariotes: fongs, animals, vegetals i protozous.

5. Pluricel·lular

• Talus: unió de cèl·lules que realitzen totes les funcions vitals.
• Teixit: conjunt de cèl·lules semblants que realitzen una funció comuna.
• Òrgan: conjunt de teixits, per exemple el cor.
• Sistema: conjunt d'òrgans que col·laboren en una funció, per exemple

Aparell respiratori

L'aparell respiratori assegura el subministrament d'O₂ a totes les cèl·lules de l'organisme i elimina el CO₂ que se'n produeix. Les vies respiratòries estan revestides per un epiteli ciliat mucós, que atrapa les substàncies nocives i les retorna cap a l'exterior.

Vies respiratòries superiors

Fosses nasals: comuniquen amb l'exterior. Estan formades pel vòmer, l'etmoides, els cornets i el maxil·lar superior. Funcions: olfacció, escalfar, humitejar i filtrar l'aire, i participar en la fonació.

Faringe: mesura uns 12 cm i es divideix en rinofaringe (fosses nasals i amígdales faríngies), orofaringe (amígdales palatines i dentadura) i laringofaringe (epiglotis: via aèria i digestiva).

Laringe: òrgan de la fonació, on...

Origen de la vida

Al llarg de la història, la humanitat ha intentat explicar com va aparèixer la vida a la Terra. Aquest recorregut comprèn diverses teories científiques i filosòfiques.

Teories de la generació espontània

Generació espontània: 1. Apareix a l'Antiga Grècia amb una idea materialista. Tales de Milet, Anaximandre i Demòcrit proposaven que la vida podia sorgir de la interacció de la matèria amb forces naturals com la calor o el sol.

2. Aristòtil la va convertir en una teoria idealista i va proposar que la vida resultava de la interacció de la matèria inert amb una força vital i l'ales divina.

3. Van Helmont va descriure una recepta per obtenir ratolins a partir de grans de blat i camisa suada.

4. Aquesta idea es va mantenir...

Ecdisozous

Ecdisozous: sinapomorfies: cutícula de quitina/mudes sota control hormonal; cervell circumfaringi; no teixits ciliats.

• Nematoda
• Nematomorpha
• Panarthropoda: sinapomorfies: apèndixs seriats amb urpes terminals; parells de nefridis segmentaris; circulatori obert amb cor dorsal.
  • Ph. Tardígrads
  • Ph. Onicòfors
  • Ph. Artròpodes
    • Sub Ph. Trilobites (†)
    • Cheliceromorpha
      • Cl. Pycnogonida (aranyes de mar, proboscídids)
      • Xiphosura (†)
      • Arachnida
        • O. Scorpiones
        • Araneida
        • Opiliones (no estrenyits)
        • Acari
    • Crustacea
      • Branchiopoda (O. Anostraca, Notostraca, Diplostraca)
      • Maxillipoda (Thecostraca, Copepoda)
      • Malacostraca (Isopoda, Decapoda)
    • Myriapoda (O. Chilopoda, Diplopoda)
    • Hexapoda
      • Protura
      • Collembola (salten)
      • Diplura
      • Insecta
        • Apterygota
        • Pterygota
          • O. Odonata (libèl·lules)
          • Orthoptera

Excreció: és el procés pel qual l'organisme elimina les substàncies inútils o que poden ser tòxiques. Es produeix principalment a través del sudor, la femta, l'orina i l'aire exhalat.

Aparell excretor: és el conjunt d'òrgans que mantenen l'homeòstasi i eliminen les substàncies tòxiques mitjançant l'orina.

Ronyons: són dos òrgans en forma d'mongeta situats a la cara posterior de l'abdomen, a banda i banda de la columna vertebral. Cada ronyó presenta tres zones: l'escorça renal (la part més externa i pàl·lida), la medul·la renal (la part més interna i fosca) i la pelvis renal (el sistema de drenatge).

Urèters: són dos tubs que condueixen l'orina des de cada ronyó fins a la bufeta.

Bufeta urinària: és una bossa que magatzema...

Evolució: és l'aparició de formes de vida diferents de les existents. És el resultat directe dels processos d'especiació, i ha permès que els diferents organismes s'adaptin als diferents ambients del planeta i els colonitzin (filogènia: ciència que estudia l'evolució dels organismes al llarg del temps).

Proves anatòmiques: (comparen parts, aparells i òrgans de diferents éssers).
Òrgans homòlegs: tenen en comú l'origen i l'estructura, difereixen en la funció i l'aspecte. Procés evolutiu: divergència evolutiva; s'assemblen molt.
Òrgans anàlegs: tenen en comú la funció, difereixen en l'origen i l'estructura. Procés evolutiu: convergència evolutiva; no s'assemblen.

Proves paleontològiques: els fòssils permeten veure com eren...

Què són les mutacions genètiques?

Mutacions: alteracions en el material genètic per canvis que es donen en la seqüència de l'ADN o bé en el nombre de cromosomes.

Causes i conseqüències de les mutacions

Causes

Factors ambientals = radiacions (raigs X, ultraviolats), substàncies químiques (àcid nitrós), agents biològics (virus) / atzar.

Conseqüències

• Positives: el canvi provoca caràcters que s'adapten millor al medi ambient (evolució dels éssers vius) / alteracions ADN → caràcters nous → millor adaptació al medi ambient → evolució.
• Neutres: canvis en el material genètic / alteracions de l'ADN sense conseqüència.
• Negatives: alteracions que provoquen caràcters no adients al medi ambient.

Aquestes alteracions es poden agrupar...

Producció d'energia i catabolisme cel·lular

Les reaccions tenen lloc una rere l'altra, cadascuna per un enzim distint.

• Transport de H: El $NAD^+$ actua com a transportador de H.
• Cadena transportadora d'electrons: El coenzim $NADH$ no passa directament els electrons a l'oxigen, sinó que passa a una cadena transportadora d'electrons. L'energia que s'allibera s'aprofitarà per a fosforilar l'$ADP$ a $ATP$, gràcies a l'enzim $ATP$ sintasa.

La glucòlisi

Procés de conversió de glucosa a àcid pirúvic. La glucosa s'uneix en 2 molècules d'àcid pirúvic i l'energia alliberada s'utilitza per sintetitzar 2 molècules d'$ATP$ mitjançant la fosforilació a nivell de substrat (1 molècula que té un grup fosfat el cedeix a un $ADP$ per formar $ATP$...

Fixisme vs. evolucionisme

Les primeres teories fixistes apareixen al segle XVIII i a principis del segle XIX. Aquesta concepció de la no-transformació de les espècies humanes o animals s'anomena fixisme. Al segle XVIII es negava el fet de l'evolució, fins i tot el de l'espècie humana; però a final del segle XIX es va començar a indagar l'evolucionisme.

Diferències entre fixisme i evolucionisme

Fixisme

1. Les espècies no varien: Tots els científics fins al segle XVIII varen ser fixistes; és a dir, es basaven en el sentit comú i en la doctrina bíblica (Gènesi). El problema va sorgir en trobar fòssils d'espècies que ja no existien, de manera que van recórrer a les teories catastròfiques: les espècies no variaven, sinó que s'havien