Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Què són les proteïnes i els aminoàcids?

Una proteïna és un polímer d'aminoàcids. Aquests són compostos orgànics de baix pes molecular que es caracteritzen pel fet de tenir un grup carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH₂). Els aminoàcids que constitueixen les proteïnes són aminoàcids primaris que presenten ambdós grups units al mateix carboni alfa (carboni α). Aquells que l'organisme no pot sintetitzar per si mateix s'anomenen aminoàcids essencials.

Propietats dels aminoàcids

Propietats físiques

Són compostos sòlids, cristal·lins, amb un punt de fusió elevat i solubles en aigua (H₂O). Com que presenten el carboni alfa asimètric, tenen activitat òptica: si desvien el pla de la llum polaritzada cap a la dreta s'anomenen...

-Microorganismes: éssers vius de mida molt petita, visibles només amb microscopi.

-Característiques: es multipliquen ràpidament; es troben a qualsevol medi ambient; són responsables de malalties.

-Paràsit: animal molt petit que estableix relació amb un hoste i obté els elements necessaris per viure, podent provocar una malaltia infecciosa o la mort.

Condicions necessàries per al desenvolupament microbià

-Els microorganismes contaminen el lloc on es troben.

-Factors que regulen el creixement: O₂; pH neutre; temperatura de 25 ºC a 38 ºC; humitat; nutrients.

Tipus de microorganismes

Virus: acel·lulars. Es fan a la matèria orgànica i es reprodueixen parasitant les cèl·lules. Es transmeten per l'aire, els aliments, etc.

Bacteris: unicel·lulars...

Anèmies normocítiques

1.- Anèmia aplàstica i pancitopènia: destrucció de cèl·lules pluripotents. Pot ser congènita (Fanconi), hereditària (estat d'inestabilitat, mutació de gen de codi de reparació de l'ADN) o adquirida (autoimmune, hepatitis E, tòxica).

Manifestacions clíniques: moltes infeccions.

Dades de laboratori: sang perifèrica lleugera macrocitosi, reticulòcits, granulòcits i plaquetes disminuïts.

Tractament: transfusions, trasplantament de medul·la òssia, andrògens, separació de l'agent etiològic.

Mieloptísica: infiltració de la medul·la òssia per processos neoplàsics, leucèmies, granulomes, dipòsits subsàncies (malaltia de Niemann-Pick, Gaucher), fibrosi.

Dismielopoètica: maduració alterada de les tres estirps...

El sistema nerviós en invertebrats: 4 tipus

1. Xarxa difusa (en celenterats)

L'impuls nerviós es propaga en totes les direccions. Els receptors sensorials són cèl·lules sensitives de l'endoderma, i els estímuls provoquen una primera contracció.

2. Sistema nerviós ganglionar

(Anèl·lids, artròpodes i mol·luscos). Hi ha ganglis cerebrals de posició dorsal que connecten amb els òrgans sensorials del cap. Entre aquests i la cadena de ganglis ventral hi ha una connexió mitjançant un collaret periesofàgic.

3. Sistema nerviós anular

(Equinoderms). Al voltant de l'esòfag se situa un cordó nerviós que forma un anell (collaret periesofàgic); d'aquí van 5 nervis radials cap a les zones del cos.

Actes reflexos

De manera inconscient, són...

Definició i manifestacions clíniques

L'anèmia es defineix com la disminució de la concentració d'hemoglobina (Hb) a la sang, acompanyada generalment d'una disminució de l'hematòcrit (HCT) i del recompte de glòbuls vermells o eritròcits (RBC).

Les manifestacions clíniques deriven dels mecanismes per contrarestar el dèficit d'oxigenació tissular:

• Mecanisme intraeritrocitari: Disminució de l'afinitat de la Hb per l'oxigen (O₂) i augment de l'alliberament d'O₂ als teixits.
• Mecanismes extraeritrocitaris:
  1. Estímul de l'eritropoesi: Augment de la secreció d'eritropoetina (EPO).
  2. Redistribució sanguínia: Taquicàrdia, vasodilatació perifèrica i dilatació cardíaca.

Classificació de les anèmies

Segons l'origen de l'anèmia

• Centrals: Originades

El cor

S'encarrega d'impulsar i bombejar la sang per tot el cos.

Septe: paret central que divideix el cor en dret i esquerre perquè no es mescli la sang.

Components: vena cava, aurícula dreta, vàlvula sigmoide, vàlvula tricúspide, ventricle dret, artèria aorta, artèria pulmonar, venes pulmonars, aurícula esquerra, vàlvula mitral i ventricle esquerre.

Vasos sanguinis

Artèries: vasos que condueixen la sang des del cor cap a la resta d'òrgans i teixits. Tenen un teixit muscular llis, per això es contrauen. Les artèries transporten la sang amb major pressió, que es nota en els batecs.

Capil·lars: vasos microscòpics, principals i més prims, que arriben a totes les cèl·lules. Tenen una paret molt prima que permet l'intercanvi de gasos...

Mendel

Uniformitat: F1 uniforme (homozigot x homozigot).

Segregació: els al·lels antagònics es segreguen a l'atzar i independentment.

Independència: els gens es mantenen independents a través de les generacions.

Cariotip: cromosomes.

Norma de reacció: informa de com es determina l'expressió fenotípica d'un gen determinat.

Herència simple: genotip igual a fenotip, sense ambient.

Herència complexa: l'expressió es veu afectada per l'ambient, altres gens i el soroll del desenvolupament.

Meiosi

P: condensació · M: centròmer · A: separació de cromàtides · T: formació nuclear · C: citocinesi

1: reducció · 2: equacional (com la mitosi)

Profase I: condensació, aparellament de bivalents, sinapsi, entrecreuaments (nòduls), desfer del complex...

Mutacions i selecció

Neutres: no afecten el gen; es perden o es fixen per deriva.

Deleteris: afecten el gen; actua la selecció purificadora per eliminar la mutació.

Avantatjosos: afecten el gen; actua la selecció positiva (direccional fixació o equilibradora manteniment).

Efecte autoestop: una mutació avantatjosa en el seu camí cap a la fixació afecta el destí de variants neutres en zones adjacents (poca variació π). Com més properes, més efecte, ja que no recombina.

Quantificar la divergència

T4

Indel: addició o delecció.

p = nombre de diferències observades / nombre de posicions comparades (sense indels).

Múltiple hit: nombre de diferències.

K = nombre de substitucions reals / nombre de posicions.

Relació p-K: desenvolupar el model,...

Adaptació cel·lular

Adaptacions cel·lulars: hiperplàsia, hipertròfia, atròfia i metaplàsia.

Hiperplàsia

• Fisiològica: estimulació hormonal de determinats teixits.
• Compensadora: per compensar la pèrdua de teixit després d'una extirpació renal.
• Patològica: adaptació a situacions d'infecció, fàrmacs o malalties.
• Hormonal: estimulació hormonal mantinguda.

Hipertròfia

• Fisiològica: en atletes, amb augment de les fibres musculars.
• Patològica: per sobrecàrrega de treball cardíac, valvulopaties i hipertensió arterial sistèmica.

Atròfia

• Fisiològica.

Causes de les lesions cel·lulars

Hipòxia (per alteració circulatòria o anèmica), isquèmia, agents físics, infeccions, agents químics i fàrmacs, trastorns genètics, desequilibris nutricionals...

Metabolisme dels lípids

Síntesi d'esterol

Síntesi d'ester de colesterol: activació d'àcids grassos i transferència (ACAT i LCAT en HDL).

Sortida de l'enterocit: rere la formació de quilomicrons, la limfa transporta els lipoproteïnes.

Lipoproteïna: lípid + apoproteïna.

Funció: transport del lípids i distribució del colesterol.

Estructura: càrrega perifèrica (colesterol, apoproteïnes, fosfolípids), sense càrrega al nucli (triacilglicerols, èsters de colesterol).

Tipus: quilomicrons (grans, ric en lípids, poca densitat), VLDL (poca densitat), LDL, HDL (ric en proteïna, alta densitat).

Lipoproteïna lipasa (LPL)

Teixit: teixit adipós blanc i marró, múscul, glàndula mamària en lactació; al fetge és l'hepàtica.

Funció: unió...