Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Crestes neurals

Les crestes neurals són cèl·lules pluripotents. Wnt-6 a l'ectoderma i BMP al que serà el tub neural les indueixen. Participen en l'especificació de Fox3, Rho B, la migració per polimerització d'actina i Slug, amb la migració per dissociació intercel·lular i la transició E-M.

Derivats neurals

• Cranials: ectomesènquima, connectiu i esquelètic.
• Troncals: ventral (anell dorsal), ganglis, Schwann, adrenal, dorsal (melanòcits).
• Sacres: ganglis pre-simpàtics.
• Cardíacs: connectiu, muscular (bassos grans) i tabic espiroidal.

Migracions

• 1a migració: 1r arc visceral (ossos craniais), 2n (estrep, ossos de la llengua), 3r i 4t (timus, tiroides, teixit endocrí).
• 2a migració: placodes. Migració dorsal (melanòcits) i ventral (ganglis

Sistema Nerviós Autònom (SNA)

SNA

Simpàtic (adrenèrgic): acetilcolina/noradrenalina.
Parasimpàtic (colinèrgic): acetilcolina.

Sistema simpàtic

• Vasos sanguinis, tub digestiu, ull, pell: a)
• Cor, tub digestiu, bufeta, ull: b)
• Bronquíols, úter, vasos sanguinis: b2)
• Dopaminèrgics (ronyons, cor)

Receptors

• Receptors α1: ull (midriasi), arteris (contracció i augment de la TA).
• Receptors α2: sense efectes.
• Receptors β1: cor (augment de la FC i de la força de contracció).
• Receptors β2: pulmó (broncodilatació).

Sistema parasimpàtic

Estimula els receptors d'acetilcolina:

• Miosi i acomodació del cristal·lí
• Augment de la salivació
• Broncoconstricció i augment de la secreció bronquial
• Hipotensió i bradicàrdia
• Disminució de la força de contracció

Monosacàrids i Glúcids

Monosacàrid:

• Trioses: Gliceraldehid
• Pentoses: Ribosa, desoxirribosa, ribulosa
• Exoses: Glucosa, galactosa, fructosa

Monosacàrids (resum):

• Triosa: Gliceraldehid
• Pentosa: Ribosa, desoxirribosa, ribulosa
• Exosa: Glucosa, galactosa, fructosa

Disacàrids i Polisacàrids

Disacàrids: Maltosa, lactosa, sacarosa, celobiosa.

Disacàrids (resum): Maltosa, lactosa, sacarosa, celobiosa.

Polisacàrids:

• Vegetals: Energètic (midó), estructural (cel·lulosa)
• Animals: Glicogen (energètic), estructural (quitina)

Polisacàrids (resum):

• Vegetal: Midó (energètica), cel·lulosa (estructural)
• Animal: Glicogen, estruc. quitina

Propietats i Enllaços dels Glúcids

Enllaç O-glicosídic

Propietats: gust dolç, funció de reserva, insolubles.

Propietats, gust...

Sistema nerviós

Sistema nerviós: format per milers de milions de neurones.

Sistema nerviós central

• Encèfal
  • Hemisferi esquerre: tacte, moviment i control de la mà dreta, llenguatge, escriptura, paraula i pensament lògic.
  • Hemisferi dret: tacte, moviment i control de la mà esquerra, reconeixement de cares, camp visual esquerre, imaginació i reconeixement d'emocions.
  • Cerebel: emmagatzema els moviments que fem de forma automàtica.
  • Bulb raquidi: controla el batec, la respiració, la deglució, i provoca el vòmit i la tos.
  • Hipotàlam: s'encarrega de la temperatura corporal i la pressió sanguínia.
  • Tàlem: filtre de les informacions dels receptors.
  • Sistema límbic: controla les conductes instintives.
  • Cervell: analitza la informació dels receptors

Farmacologia i conceptes clau

1. Bartolinitis: inflamació de les glàndules de Bartolí.
Biodisponibilitat: fracció d'un fàrmac que arriba intacte a l'aparell circulatori.
Colagog: fàrmac o extracte de planta que facilita l'expulsió de la bilis.
Antagonista: fàrmac que bloqueja els receptors.
LADME: procés que fa el principi actiu des que entra a l'organisme fins que és expulsat.
Farmacodinàmica: descriu com actuen els fàrmacs i els efectes que produeixen a l'organisme.

2. Nifedipí: per a l'angina de pit crònica.

3. 1. Concentració; 2. Temps; 3. Temps de latència; 4. Biodisponibilitat; 5. Eficàcia mínima; 6. Eficàcia màxima; 7. Eficàcia.

4. 2 g → 500 mg; x → 376 g. x = 375 × 2 / 500 = 1,5 comprimits.

5. Hemorroides: varius o inflamacions...

Antibiòtics

Alteracions de la membrana cel·lular

Els polipèptids són una classe d'antibiòtics prou tòxics, s'usen majoritàriament de forma tòpica (a la pell). Exemples: bacitracina i polimixina.

Inhibidors de la síntesi de proteïnes

Tetraciclines

Són antibiòtics de ampli espectre, actuen sobre bacteris G+ i G-. Són bacteriostàtics a les dosis habituals i bactericides en dosis més elevades (tòxiques). Actuen inhibint la síntesi de proteïnes, en concret actuant sobre els ribosomes. Exemple: minociclina.

Contraindicacions: no s'usen durant el desenvolupament dental (2a meitat de l'embaràs, infants menors de 8 anys), per la decoloració permanent de les dents. No s'ingereixen juntament amb llet, ja que es inactiven. No s'utilitzen...

Alteracions patològiques generals

Necrosi: canvis morfològics que es donen en un teixit viu després d'una mort cel·lular.

Discicòlia: alteracions de l'aparell circulatori sanguini i limfàtic.

Edema: acumulació de fluid a l'espai extracel·lular o cavitats corporals.

Hiperèmia/Congestió: augment local del volum sanguini en un teixit concret. La hiperèmia és un procés actiu (inflamació, agut, roig); la congestió és un procés passiu (defectes en el retorn venós, agut o crònic, roig-blau).

Hemorràgia: extravasació de sang a l'interior dels vasos sanguinis.

Trombosi: formació d'un coàgul (trombe intraluminal) als vasos sanguinis.

Embòlia: obstrucció del flux sanguini total o parcial causada per un èmbol. L'èmbol és una massa...

Proteïnes integrals de membrana

Glicoforina: travessa una vegada la membrana; hèlix α; extrem amino extracel·lular i extrem carboxil intracel·lular.

2: travessa una vegada la membrana; extrem carboxil extracel·lular i extrem amino intracel·lular; hèlix α.

3: bacteriorodopsina; hèlix α que travessa la membrana; proteïna única.

4: proteïna independent; hèlix α.

5: proteïna unida a la membrana per enllaç covalent.

6: hèlix transmembrana; unió mitjançant enllaços covalents amb lípids.

Metabolisme

Ruta metabòlica: conjunt de metabolits i intermediaris.

Hidròlisi de l'ATP: allibera un fosfat i ADP; 2 AMP.

Glucòlisi

Catabolisme de la glucosa fins a àcid pirúvic (piruvat) al citoplasma; genera ATP.

Reacció: glucosa + 2 NAD⁺ + 2 ADP...

Concepte de salut i tipus de malalties

La malaltia és una alteració de l'estat de salut de forma transitòria o permanent.

• Malalties genètiques: són degudes a alteracions en el genoma.
• Malalties congènites: són aquelles en què s'ha produït un trastorn durant el desenvolupament embrionari o el part.

Defensa contra les infeccions

L'organisme es defensa de les infeccions per mitjà de dos mecanismes:

• Inespecífics: defensen el cos davant de qualsevol infecció.
• Específics: defensen davant d'un microorganisme concret, el qual identifiquen per posteriorment elaborar una estratègia de defensa adient.

El paper de les vacunes

Les vacunes tenen l'objectiu d'immunitzar les persones contra una sèrie de microorganismes patògens. Per aconseguir-ho, s'...