Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Otitis (infecció de l'oïda, principalment).

Rinitis (irritació de la mucosa que reviste el nas).

Sinusitis (inflamació dels sinus paranasals).

Laringitis (inflamació de la laringe, que pot provocar ronquera o pèrdua de la veu).

Faringitis (inflamació difusa de la mucosa de la faringe).

Amigdalitis (inflamació de les amígdales).

L'Univers i la seva evolució

L'Univers està format per aproximadament un 5% de matèria ordinària, un 23% de matèria fosca i un 72% d'energia fosca.

Segons la teoria del Big Bang, fa aproximadament 13.700 milions d'anys tota la matèria estava concentrada en un punt. Després de la inflació i la gran explosió, l'Univers va començar a expandir-se.

Durant els primers instants va tenir lloc la síntesi primordial de l'hidrogen i l'heli. Després es van formar els primers àtoms d'hidrogen i heli, i la radiació còsmica va impregnar l'Univers.

Al cap de 200 milions d'anys van començar a formar-se les primeres galàxies, en les quals els estels van generar elements més pesats, com l'oxigen i el carboni. Quan aquests estels van morir com a...

Transport amb deformació de la membrana

Les cèl·lules eucariotes capten i expulsen macromolècules. Per la seva mida, aquests materials no poden travessar la bicapa lipídica. Per aquest motiu, aquest tipus de transport requereix que la membrana es deformi.

Endocitosi

L'endocitosi és el mecanisme pel qual la cèl·lula pot captar partícules del medi en què viu i envoltar-les amb una porció de la membrana plasmàtica. Té els següents passos:

• Les partícules es fixen en determinats punts de la membrana.
• Es produeix una deformació de la membrana cap a l'interior, anomenada invaginació.
• Es produeix la separació total d'aquesta invaginació, que forma una vesícula que passa al citoplasma.
• La vesícula es fusiona amb els lisosomes perquè el

Infeccions de la pell

Infecció bacteriana: Staphylococcus aureus, Streptococcus pyogenes

Infecció fúngica: Candida, dermatofits

Infecció viral: papil·lomavirus, Molluscum contagiosum, herpes simple

Flora normal: estafilococs coagulasa negatius (SCN), micrococs, corinebacteris

Flora transitòria: colonització (S. aureus i enterobacteriàcies, etc.)

Lesions de la pell

Vesícules, infecció intracel·lular, ampolles, lesions amb crostes, foliculitis.

Família Herpesviridae

ADN. Gammaherpesvirus, alphaherpesvirus, betaherpesvirus.

Tropisme: destrucció directa dels teixits. Diagnòstic per ELISA.

Herpes simple

Localització: llavis, genitals, herpes gladiatorum (cap i coll). Tractament: aciclovir.

Varicel·la-zòster (herpes tipus 3)

Afecta un sol dermatoma....

Patologia cel·lular, inflamació i control del dolor

1. Defineix necrosi i apoptosi

Necrosi i apoptosi són lesions irreversibles de la cèl·lula, però es produeixen de manera diferent.

NECROSI: pèrdua de la integritat de la membrana cel·lular; la cèl·lula es dissol a causa d'una lesió lenta provocada per l'acció enzimàtica.

APOPTOSI: mort programada de la cèl·lula davant d'una lesió que no es pot reparar, com un dany de l'ADN. Perquè la lesió no es perpetuï, el programa del suïcidi cel·lular s'activa, la membrana es manté intacta fins a la fagocitosi pels macròfags.

2. Explica breument els 5 signes de la inflamació

La inflamació es caracteritza per cinc signes:

ENROJOLAMENT (eritema): rubor a la zona, s'incrementa el flux sanguini...

Unions cel·lulars

M. basal: làmina basal (col·lagen IV i laminina) i làmina reticular (col·lagen III i fibronectina).

Unions: unió estreta (cinturó hermètic, oclusina i claudina), unió intermèdia (cinturó zònula adherens, actina i cadherines), desmosoma (mecànic, queratina) i unió gap.

Teixits

Teixits epitelials:

• Plexe coroide: epiteli cúbic simple ependimari i cilis.
• Bronquíols: epiteli cilíndric simple ciliat.
• Bronquis: epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat.
• Epidídim: epiteli pseudoestratificat cilíndric estereocilis.
• Bufeta: epiteli de transició (urotelial).
• Llavi: epiteli estratificat pla queratinitzat o no.
• Pàncrees: illots de Langerhans.

Embriologia

Teixit embrionari: laxe, gelatinós, mesenquimal, gelatina de Wharton,...

Testicles: gònades masculines que produeixen espermatozoides i testosterona. Estan situats fora de la cavitat abdominal, a l'interior de l'escrot.

Penis: òrgan copulador. La part davantera, més ampla, s'anomena glans, que està recoberta per un replegament de pell anomenat prepuci.

Epidídim: conductes replegats sobre els testicles. En contacte amb ells, el seu interior madura els espermatozoides.

Conductes deferents: conductes llargs que transporten els espermatozoides des de l'epidídim fins a la uretra.

Uretra: conducte que forma part de l'aparell excretor i reproductor, i comunica la bufeta amb l'exterior.

Glàndules de Cowper: glàndules que aboquen a la uretra una secreció mucosa que protegeix els espermatozoides.

Vesícules seminals: desemboquen...

Fisiologia de l'esport: estudia les respostes de l'organisme a l'exercici i les seves adaptacions a l'entrenament.